Passejar per Manresa més enllà del súper, el forn i la farmàcia del barri després de mig mes de confinament és una sensació ben estranya. «Mira, aquí és on anava a classes de zumba». «Aquí és on quedem amb els amics per sopar». «Aquí és on em vaig comprar el darrer llibre»... És com si veiessis la ciutat per primera vegada després d'un llarg viatge..., tancat a casa teva. Si és un dia plujós i humit com els de l'inici d'aquesta setmana, ja ho acaba de rematar. Malgrat tot, com si es tractés d'un còmic de l'Astèrix, no tota la ciutat ha caigut a les mans dels romans (entengui's a les mans de la depressió generada pel coronavirus). Hi ha un llogar-ret (uns carrers) que s'hi resisteix.

A diari, a les 8 del vespre, hi ha un cita en alguns vials que trenca el silenci regnant i converteix aquell bocí de ciutat en una festa. Perquè no es pot fer, que sinó seria la millor recomanació per a les persones que estan vivint aquests dies amb una tristesa especialment accentuada. Com una recepta: pels volts de les 8 del vespre, arribeu-vos fins al xamfrà del carrer de Fra Jacint Coma i Galí -on hi ha el mercat de la Font els dimarts- amb el de Sant Cristòfol, i al del carrer d'Oms i de Prat amb el de Sant Maurici.

Allà hi ha una colla de veïns que s'espolsen el confinament de sobre, surten al balcó, dediquen un aplaudiment al personal sanitari i, seguidament, punxen una cançó rere l'altra mentre ballen als balcons amb la llanterna del mòbil encesa, talment com si es trobessin en un concert.

Fins i tot hi ha dedicatòries. Al punxadiscos del carrer de Fra Jacint Coma i Galí, quan ja feia mitja hora que sonava la música, una veu llunyana provinent d'algun pis de la rodalia li va demanar si podia posar un tema. Enmig del silenci regnant, escoltar com tots dos s'esgargamellaven per fer-se entendre va ser tot un espectacle. «Joseeeeeeee. Posa la de....», «Quina?». «La de...». «Ara la busquem!» I la van trobar i la van posar, i va continuar la festa...

No hi ha cues ni estops

El confinament fa que els estops es puguin fer com un cediu el pas i que els cediu el pas pràcticament es puguin saltar. No hi ha cues al passeig de Pere III en direcció a la Bonavista, ni en aquesta rotonda. De tant en tant passa algú amb el gos, amb unes bosses del supermercat; un cotxe de la Policia Local patrullant; algun vehicle circulant, i poca cosa més. El vermell i verd il·luminats de les creus de les farmàcies i els lluminosos dels supermercats es veuen més que mai, en contrast amb la resta de cartells dels negocis apagats.

Pel carrer de Sant Cristòfol passa un autobús de la Balcona (L1). Hi van el conductor i un passatger en un seient de cap al darrere. Mentrestant, al tercer i al quart pis del numero 4-6 del carrer de Fra Jacint Coma i Galí, a 3/4 de 8 del vespre, els veïns surten al balcó. Fa fred, tot i que encara és clar gràcies al canvi d'hora. Xerren entre ells. El del quart ja té els bafles preparats, i el del tercer, micro en mà, es disposa a animar el personal. Hi ha llumets als balcons, inclòs un Pare Nadal que ja deu quedar penjat a la barana tot l'any.

Arriben els aplaudiments amb una desena de balcons al voltant de l'escola la Font amb gent a fora. Just en aquell moment, una ambulància passa pel Fra Jacint i fa sonar la sirena. El veí que té el micro envia una dedicatòria als serveis sanitaris i de l'ordre públic per la feina que duen a terme aquests dies. I comença la festa.

«Veïns! Eh!»

La primera cançó que sona és Necesito tus abrazos d'Alejandro Abad. Mentre ressona la música es veuen pampallugues en un parell de balcons de dues de les tor-res del barri de la Font, que segueixen la festa malgrat la distància. El discjòquei del Fra Jacint crida. «Veïns! Eh!». «Vinga! Va! Aquestes palmes!». Sona Noches de Bohemia. El hit No puedo estar sin él de Camela, el Carabirubi del Fary i un tema més de discoteca , de Pont Aeri. Passa un cotxe de la Policia Local i l'aplaudeixen, i ballen. No paren de ballar amb els braços enlaire. Sona Sólo se vive una vez d'Azúcar Moreno. S'ha anat fent fosc i s'hi han anat afegint veïns. Al Sant Cristòfol, al car-rer de la Sagrada Família... Sona l' Amigos para siempre de Los Manolos. I se senten crits per animar: «Veïns!». «Una altra, una altra!». «Hola al davant, hola a dalt, hola a baix!», diu l'animador.

Al carrer d'Oms i de Prat amb el de Sant Maurici, més del mateix. Aquí, a més a més, els blocs de pisos més animats estan un davant de l'altre, la qual cosa afavoreix encara més la interactuació entre els veïns. La música a tot drap, els mòbils fent ambient. Fins i tot demanen al fotògraf d'aquest diari que els fa fotos que els demani una cançó per posar-la. Ell ho fa. Hi ha alegria, hi ha esperit de comunitat, veïnatge, bon rotllo. I demà més i cada dia més.

A tocar de les 9 del vespre, amb la música sonant, passa novament l'autobús de la Balconada, que ja deu haver fet la volta i torna a començar. El conductor va sol.