És la gent que lluita a primera línia de front, cansats però incansables, en la batalla diària contra la malaltia i a favor dels malalts: metges, infermeres, investigadors. És la gent que presta el necessari servei d'intendència que fa possible l'esforç de la primera línia als hospitals: neteja, alimentació, subministraments, desinfecció. És la gent que investiga i innova per millorar l'eficàcia del treball dels sanitaris, arribant on no arriben els equipaments disponibles, i es treuen respiradors i mascaretes de la màniga. Però és també tota la gent que va a la feina i se la juga, sense la protecció del confinament, perquè la resta es pugui quedar a casa; els que presten els serveis essencials definits als decrets del Govern i no poden fer-ho amb l'ordinador des de casa. Activitats que participen en la cadena d'abastiment del mercat de béns i serveis de primera necessitat (aliments, higiene, medicaments). Producció de béns, serveis i tecnologia sanitaris. Seguretat pública i privada. Transport de persones i mercaderies al servei de les activitats autoritzades. Restauració amb repartiment a domicili. Atenció a gent gran, menors, dependents o discapacitats. Veterinària i alimentació animal. Forces armades i el manteniment dels seus equips. Mitjans de comunicació i impressió i venda de premsa. Serveis indispensables de banca i assegurances. Telecomunicacions i informàtica necessaris per als serveis essencials. Advocats, procuradors i altres professions relacionades amb actuacions processals no suspeses. Gestors i assessors per a qüestions urgents. Neteja pública, avaries urgents i recollida de residus. Subministre d'aigua i energia. Serveis meteorògics de predicció. Servei postal universal (Cor-reus). Repartiment a domicili de productes comprats per telèfon, Internet o correspondència. Activitats imprescindibles per al manteniment de les activitats manufactureres necessàries per la prestació a tots aquests serveis essencials. I alguns epígrafs més de la darrera llista apareguda al BOE. Però darrere de la relació oficial hi ha persones concretes, persones que saludem cada matí o cada tarda en el decurs de les nostres activitats rutinàries i que aquestes setmanes donen la cara darrere la mascareta i ofereixen un cop de mà enguantada perquè la resta pugui quedar-se a casa i no li falti res quan, sempre sense torbar-se i aprofitant el temps al màxim, surti de la calusura per proveir-se del necessari per aguantar una altra setmana correctament alimentat, higienitzat, amb aigua a l'aixeta, llum al comptador, cine a la tele i notícies al diari.

Relacionades

«Impressiona i és dur veure com emmalalteixen els companys»

Marta Obiols Torrebadella. Metgessa de família del CAP Barri antic de Manresa

Marta Obiols Torrebadella (Organyà, 1982) fa catorze anys que viu i treballa a Manresa. Des del 2016 és metgessa de família al CAP Barri Antic. Dels moments que estem vivint, per a ella «el més dur és la catàstrofe sanitària i veure com la gent mor sola», sense els seus familiars al costat. Fa notar que «el procés de la mort s'havia humanitzat del tot i ara s'ha deshumanitzat, i això genera emocions que fan tristesa». També diu que «impressiona i és dur veure com emmalalteixen els companys». No creu que s'hagi fet malament la feina en relació amb la gent gran que viu en residències, i recorda que la zona de Bages té una població molt envellida i amb gent que viu sola, i amb el que està passant s'agreuja. La part positiva de tot plegat, si n'hi ha, és la vocació dels professionals i que «hi ha gent que se'n surt. De jove i de gran. Igual que també es mor gent jove i gran», recorda.

«N'hi havia un que havia vingut del Pont a fer un cafè a Manresa»

Joan Carles López. Policia Local de Manresa

Joan Carles López (Manresa,1972) és policia local a Manresa des del 1994. Una de les feines més feixugues que els toca fer aquests dies és que «fer entendre a la gent que només s'ha de moure per a feines imprescindibles, però n'hi ha molta que no ho entén». Assegura que de casos d'aquests «en tenim a diari, tot i que ara s'ha minimitzat una mica». Com a exemple, explica que «l'altre dia n'hi havia un que havia vingut del Pont de Vilomara per fer una cafè». El més satisfactori és «ajudar la gent». És el cas del cop de mà que van donar a una família on tot eren persones molt grans. La filla es volia endur la mare, que viu sola, a casa seva i, com que a l'edifici de la segona no hi ha ascensor, amb un company la van asseure en una cadira i la van baixar a peu fins a la porta del carrer. Li agradaria creure que aquesta crisi pot servir perquè la població es torni més cívica.

«Donem tot el que podem per oferir el millor servei a la gent»

Pilar Puig Boter. Responsable dela carnisseria Ca la Pilar d'Avinyó

Pilar Puig regenta una carnisseria a la plaça Major d'Avinyó. Com a servei essencial, el coronavirus l'ha obligada a reorganitzar la feina habitual i a cuidar al màxim les mesures de seguretat i «donar més facilitats» als clients. Puig, que també ven altres productes de proximitat, assegura que «estem donant tot el que podem de nosaltres per oferir el millor servei a la gent». A banda d'obrir al públic tots els matins, agafa comandes per telèfon i per WhatsApp, «així els clients només han d'entrar a recollir i ja poden marxar». També fa repartiment a domicili per facilitar la compra, sobretot a la gent gran i als possibles afectats, «sempre protegits amb mascareta, guants i gel desinfectant». Diu que «es passa por» perquè arrisquen la salut i la de la família, i creu que aquesta situació «ens farà veure la vida amb els valors que realment té i no els que ens han marcat.

«Estem al costat de la població per cobrir les mancances»

Manel Roca Soto. Cap de Protecció Civil de Cardona

Protecció Civil està fent aquests dies un servei indispensable a molts municipis. A Cardona la desena de voluntaris de l'associació no paren de treballar en coordinació amb l'Ajuntament, la Policia Local, la Creu Roja, Serveis Socials i Càritas. Entre la infinitat de tasques que fan hi ha el control per evitar aglomeracions a les botigues, el repartiment de deures als infants que no tenen accés a Internet, suport a la residència d'avis, la logística de les mascaretes que es fan al poble i el trasllat de roba als ingressats a l'hospital. També compren menjar i medicaments per a la gent gran que viu sola i «de passada els fem companyia i un seguiment per veure com estan. Això els tranquil·litza», explica Manel Roca, cap de Protecció Civil de Cardona. Té clar que «hem d'estar al costat de la població per cobrir les mancances» i que «si ens ajudem tots ens en sortirem».

«Cal mantenir la comunicació, que l'escola continuï viva»

Eva Oliva. mestra de música i coordinadora de primària de l'escola l'Espill

La crisi del coronavirus està afectant d'una manera directa els nens i nenes. Eva Oliva, mestra de música i coordinadora de primària de l'escola l'Espill de Manresa, admet que «és una situació complicada que pot crear una alteració a nivell emocional. La nostra escola, la veritat, no havia treballat mai de forma virtual i no ens està costant fer-ho. Amb els més grans fem classroom, però també amb els de P1 i P2 proposem activitats, vídeos, cançons, contes, etc.; tenim propostes per a cada nivell, tot i que estem trobant que hi ha famílies que no tenen accés a les xarxes, ni telefon mòbil ni fix. Intentem mantenir la comunicació, que l'escola continuï viva, amb un vincle de treball familiar. Tenim clar que d'aquestes experiències noves per als nens, en principi negatives, en trauran coses bones. Ens tornarem a veure a l'escola? Crec que si, al juny».

«Aquests dies ha pujat la venda de quaderns de passatemps»

Ramona Puig. Responsable del quiosc i estanc de Valls de Torroella

«La venda de premsa es va mantenint, no puja però tampoc baixa», comenta Ramona Puig, de 60 anys, que regenta el quiosc i estanc de Valls de Torroella: «La primera setmana va semblar que hi havia més ganes de comprar els diaris per saber el que passa, però a mesura que han anat passant els dies també he notat que hi ha gent que prefereix no llegir-los perquè només parlen del coronavirus». Les revistes del cor com l'Hola, el Pronto i el Lecturas, i altres capçaleres com el Clara i el Saber Vivir, també tenen sortida en uns jornades en què «s'ha incrementat la compra de quaderns de sopes de lletres i altres passatemps». Els clients que passen pel negoci de la Ramona observen les normes de seguretat, i entre ells «no hi ha nens, ni un». I, és clar, sense canalla, hi ha una categoria dels productes que es venen que no té gens de sortida: «No es venen gominoles».

«La gent gran ens envia missatges d'agraïment»

Isabel Noguera. Responsable del supermercat Llobet del Passeig de Pere III de Manresa

Isabel Noguera treballa al supermercat Llobet del passeig de Pere III de Manresa. Protegida amb una mascareta i uns guants de làtex i, quan atén a la caixa, amb una mampara de plàstic, Noguera vetlla perquè no falti de res a les prestatgeries. «Ja fa uns dies que la situació s'ha tranquil·litzat una mica. Quan va començar l'epidèmia molta gent va sortir a comprar de cop. Ara, en canvi, s'han disparat les comandes a domicili, sobretot de gent gran», explica. Noguera assegura que els clients d'edat avançada són els més agraïts. «Mirem d'ajudar-los tant com podem, i n'hi ha molts que ens envien missatges d'agraïment. Nosaltres també els estem molt agraïdes», explica Noguera. D'ençà del començament de l'epidèmia, els patrons de consum han canviat i la gent ja no acumula productes com ara el paper de vàter, assegura Noguera.

«Fer una labor humanitària és el més satisfactori»

Jaume Soler. Treballa a la funerària Mémora de Manresa

Jaume Soler (Manresa, 1966) treballa a la Funerària Mémora de Manresa des del 1991, on ha passat per tots els llocs de feina. Ara, és el responsable d'atenció a les famílies. La seva és una feina dura i aquests dies encara ho és més perquè ha de «comunicar a les famílies, moltes conegudes, de difunts amb Covid-19 que no els podran veure per la normativa excepcional. Moltes fa molts dies que han perdut el contacte amb els seus familiars als hospitals i residències i, un cop han traspassat, tampoc no els podran tornar a veure per acomiadar-se. Per això els oferim fer les cerimònies quan hagi passat tot». «Les nombroses mostres d'agraïment de les famílies pel suport que els donem en aquestes situacions complicades» i «tornar a casa sabent que has pogut ajudar i fer una labor més enllà de la purament professional, humanitària», diu que «és el més satisfactori».

«Ha estat una bogeria absoluta trobar material, ha costat molt»

Maria Cosp. Propietària de la farmàcia Maria Cosp de Berga

La persiana de les farmàcies no ha baixat durant la crisi sanitària i Maria Cosp Boixader (Berga, 1973) continua al peu del canó atenent les persones que visiten el local buscant medicaments habituals o bé material de seguretat relacionat amb la propagació del virus. «Ha estat una bogeria absoluta trobar gels, mascaretes, guants, termòmetres... Tot i que n'hem anat tenint, des de l'inici ha costat moltíssim», admet. La Farmàcia Cosp no ha variat els seus horaris però ha adoptat mesures de seguretat severes per evitar contagis i ha dividit el seu equip de professionals en dos «per assegurar que si un cau malalt, l'altre pugui seguir treballant». Un canvi substancial ha estat el servei a domicili, que ha augmentat molt. «A la tarda realitzem cada dia cinc hores de servei a domicili; tenim un repartidor i portem medicació personalitzada», explica.

«Prenem totes les mesures però intentem mantenir la normalitat»

Albert Taribó. Propietari de la fruiteria Taribó de Solsona

La fruiteria Taribó és un dels establiments històrics de Solsona, amb més de 60 anys de vida. Actualment el regenten Albert Taribó i la seva dona, Claustre Sunyer. Taribó ha apostat per mantenir la normalitat des que va començar el confinament: «Prenem totes les mesures necessàries però intentem mantenir la normalitat. Fem el mateix horari, tenim la mateixa gent treballant...», afirma el propietari, i és que ara mateix la fruiteria és un dels pocs petits comerços de Solsona que continuen obrint a les tardes. El que sí que han notat a la fruiteria és un augment en la venda, que apunten que pot venir causat de l'anul·lació del mercat del divendres a la ciutat i la gent continua necessitant comprar fruita. «També hem notat un augment de comandes a domicili. Abans ho fèiem sense anunciar-ho, però aquesta setmana s'ha disparat la demanda», afirma Taribó.