La crisi del coronavirus s'està acarnissant amb les residències de persones amb discapacitat intel·lectual, un col·lectiu que suplica ser considerat d'extrema «fragilitat» i que ha llançat un crit d'auxili davant la manca de material sanitari i tests per detectar els contagis de Covid-19.

L'emergència que ha causat la pandèmia, que ha castigat els sectors més vulnerables de la població, no deixa marge de maniobra per als centres de persones amb discapacitat intel·lectual, que estan desbordats, amb plantilles cada vegada més reduïdes i sense els equips de protecció necessaris per fer front al virus.

«Tenim moltíssimes dificultats i ens sentim invisibilitzats. La realitat és dolenta, d'abandonament. Necessitem més coordinació amb el sistema de salut públic i un plus de suport per a aquest tipus de persones». Qui així ho demanda és Enrique Galván, el director de Plena Inclusió, l'organització espanyola de referència que aglutina més de 900 entitats de persones amb discapacitat intel·lectual i gestiona un miler de residències i pisos tutelats a tot el país.

Galván assegura a Efe que necessiten més recursos i que estan al límit de les seves capacitats, tractant d'adquirir equips de protecció personal (EPI) amb diners que no tenen: «Estem gastat centenars de milers d'euros i ja veurem com ho podem pagar», assenyala. Lamenta així que l'administració no els ofereixi una resposta, el que està portant al «desproveïment total» a residències i pisos, on l'absència de proves de diagnòstic està minvant els equips assistencials a un ritme vertiginós.

De fet, a falta de xifres oficials, Plena Inclusió estima que en les últimes setmanes han mort «desenes de residents» a causa de la Covid-19 i exigeix per això que se'ls consideri «un col·lectiu especialment fràgil dins dels vulnerables». I és que a la precarietat de recursos, que també afecta un altre tipus de centres, se sumen les complicacions que la pandèmia està causant en les persones amb discapacitat intel·lectual, que sovint «no entenen» ni què és el que passa ni per què canvia la seva rutina. «Molts tenen greus problemes de comportament i no entenen que aquestes rutines de sobte desapareguin i no se'ls pugui dedicar l'atenció a la qual estan acostumats. El seu entorn de seguretat ara ha caigut», assenyala Galván.

En la mateixa línia, el doctor Joaquim Serrahima, director general de Catalonia Fundació Creativa, que gestiona 19 centres i residències a Catalunya, assegura que els usuaris «ho porten fatal» perquè a més dels canvis en les activitats «no saben què fer amb les mascaretes o per què els seus cuidadors van tots amb bata i guants». «De cop, la vida que els hem muntat a l'aire lliure es redueix a estar tot el dia tancats veient la tele», emfatitza. Serrahima també avisa de l'enorme falta de personal i assenyala que, si és el cas, estan oferint «formacions ràpides2 als professionals que estiguin disposats a sumar-se al projecte però no comptin amb una dilatada experiència, una via per la qual han optat ja diversos centres per tallar la falta de treballadors en el sector, un dels més precaritzats. Així ho posa de manifest el director de DINCAT, Carles Campuzano, qui destaca que es tracta d'un sector «laboralment molt tensionat que aquests dies ho està donant tot sense EPI i sense tests», atès que amb prou feines arriben «a comptagotes» quan hi ha casos greus de persones afectades.