L'estada d'onze mesos que va fer sant Ignasi de Loiola a Manresa entre els anys 1522 i 1523 després de passar per Montserrat no va ser planificada, sinó que, segons expliquen algunes fonts, la va motivar el fet que Barcelona estava tancada per temor al flagell de la pesta i, per tant, no s'hi podia entrar, de manera que Ignasi es va autoconfinar a Manresa. Hi ha qui ho desmenteix. És curiós, però, que 498 anys després -perquè no serà fins al 2022 que es commemorarà el mig mil·lenni de la seva arribada a Manresa- sigui una altra malaltia, en aquest cas anomenada Covid-19, la que hagi confinat la població arreu.

«Sembla que la seva estada a Manresa és deguda a que la ciutat de Barcelona, des d'on volia embarcar, es trobava tancada per por de la pesta que assolava la regió», explica Viquipèdia prenent com a referència un article de l'historiador català Jordi Mata publicat a la revista Sàpiens el 2011. També diu el mateix la biografia del fundador de la Companyia de Jesús a la web dels Jesuïtes de Catalunya. «Peregrina a Montserrat i vol arribar a Barcelona per embarcar-se cap a Terra Santa, però l'epidèmia de pesta que assota la ciutat l'obliga a quedar-se a Manresa, on viu una profunda experiència espiritual. S'entrega totalment a la pregària i a la pobresa i escriu les línies fonamentals dels seus Exercicis espirituals».

Al portal de la Cova de Sant Ignasi no s'especifica aquest fet. Només hi diu que de camí per anar-se a embarcar a Barcelona «va passar pel monestir de Montser-rat i el 25 de març del 1522 va baixar a Manresa, on va viure onze mesos que van ser decisius en la seva transformació espiritual. L'estada de sant Ignasi a Manresa -molt més llarga del que estava previst- té un gran relleu a la biografia i a l'obra del sant», recorda.

Tampoc no n'esmenta res una de les biografies que inclou el Jesuit Institute. Hi diu que «va continuar cap a Manresa, un petit poble no massa lluny [de Montser-rat], probablement per demanar consell a un ermità d'allà familiaritzat amb el perillós i dur viatge a la Terra Santa». En una altra biografia insisteix en el mateix: «Viatja a Manresa a la recerca de Pau, un ermità amb experiència en pelegrinatge a Terra Santa».

Un desmentiment categòric

La versió de la pesta la desmenteix amb contundència el llibre Sant Ignasi a Montserrat, d'Anselm Albareda, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat el 1990. Albareda, historiador, bibliotecari i cardenal, hi assegura que ni l'argument de la pesta ni tampoc altres que pretenen explicar la seva parada a Manresa no són certs. Al de la pesta hi afegeix la por del pelegrí a coincidir en el camí a Barcelona amb l'escorta del papa Adrià VI i la decisió de fer temps a Manresa per trobar-lo a Roma per rebre'n la benedicció apostòlica i obtenir el permís per embarcar-se a Terra Santa. Quant a la pesta, també afirma que no pot ser un motiu de pes perquè la primera disposició dels magistrats de Barcelona per prevenir-la data del 5 de maig, i no és fins al 19 del mateix mes que apareix el flagell a la ciutat, de manera que no té sentit que el sant no hi anés dos mesos abans, atès que a Manresa hi va arribar el 25 de març.

Al quadern Immersió en la Manresa ignasiana. Sis contemplacions, editat per l'Escola Ignasiana d'Espiritualitat (EIDES), qui va ser superior de la Cova abans que l'actual, el pare Francesc Riera, si bé no ho afirma categòricament, sí que apunta que dos dels anteriors arguments podrien haver motivat la llarga estada d'Ignasi a la capital del Bages. «Ignasi tenia el gran desig d'anar a Terra Santa per estar-se tota la vida a la terra de Jesús. Però, tanmateix, ara necessitava concedir-se uns dies per pair les experiències de Montser-rat i anotar-les en el llibre de què ja hem parlat, i tot seguit marxar a Barcelona per gestionar l'embarcació a Roma, on volia demanar el permís per a la peregrinació. Al temps escàs que li quedava per embarcar-se se li sumà una incidència important. Havia estat elegit papa Adrià d'Utrecht, que feia el camí per embarcar cap a Roma. La comitiva podia arribar a Barcelona a primers d'abril. Però l'havia avançat una afluència de persones il·lustres que desitjaven retre-li homenatge. L'últim que vol Ignasi en aquest moment és coincidir amb el seguici de funcionaris i nobles de la cort de Castella, molts d'ells prou coneguts i col·legues i tot. Sigui, doncs, per la seva necessitat d'aprofundir l'experiència espiritual montserratina, sigui pel desig d'obviar aquells prohoms, o bé encara per les dificultats d'accés a Barcelona (complicat a causa de la pesta), la qüestió és que els pocs dies que preveia romandre a Manresa se li van convertir en onze mesos».