Els ministres de Finances de la zona euro es van reunir ahir per intentar tancar un acord de préstecs de més de mig bilió d'euros perquè els països puguin atendre d'urgència els efectes econòmics derivats de la pandèmia del coronavirus.

La trobada celebrada el 26 de març passat entre els 27 presidents i caps d'estat de la UE va fracassar i els països es van citar en una nova reunió passades dues setmanes.

Espanya i Itàlia demanaven accedir al fons de rescat europeu, però els països del nord del continent, com ara Holanda i Alema-nya, no estaven disposats a acceptar la mutalització del deute que reclamaven els països del sud d'Europa. Espanya, a més, demana un potent pla de reactivació econòmica.

La d'ahir va ser una nova prova de foc en una Europa cada cop més dividia. Tot indica, però, que amb la bateria de mesures proposades i que ascendeixen a 500.000 milions d'euros s'allunyaria la possibilitat de finançar un «pla Marshall» per a Europa.

El fons de rescat europeu actuarà com un tallafoc per posar a l'abast de tots els països de la zona euro ajudes econòmiques que es completaran amb fons del Banc Europeu d'Inversions. Itàlia podria arribar a rebre 39.000 milions i Espanya fins a 28.000, segons els càlculs de Berlín.

Abans de la reunió la vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ja avalava l'ús del fons europeu de rescat (MEDE) «sense condicions específiques» tot i que insistia en la mutalització del deute.

Abans de la reunió per teleconferència de l'Eurogrup en què els ministres d'Economia de l'eurozona negociaven la resposta econòmica a la pandèmia, Calviño va dir que el MEDE i la injecció del Banc Europeu d'Inversions (BEI) són bones opcions per aconseguir liquiditat de manera immediata, però va insistir que cal que les conclusions de l'Eurogrup incloguin la mutualització del deute per fer front al «cost de la recuperació» en el «llarg termini». Espa-nya es distancia d'aquesta manera d'Itàlia, que defensa clarament la necessitat de coronabons i rebutja l'ús del fons europeu de rescat.

Calviño va considerar que la proposta de la qual parteix l'Eurogrup és «positiva» i va defensar una resposta europea «clara», «contundent» i «efectiva» per tal que la crisi pel coronavirus no aprofundeixi les «divergències» entre les economies de la zona euro.

Pel que fa al fons per evitar els acomiadaments proposat per la Comissió Europea, Calviño va dir que no és el fons d'atur que defensa el govern espanyol, però és «una bona base per treballar». «Cal una unió fiscal que permeti afrontar xocs com el que vivim», va subratllar.

Carta de líders mundials

D'altra banda, en una carta publicada a El País, líders d'arreu del món demanen una resposta comuna i urgent contra la Covid-19.

La carta està signada per expresidents de 70 països, així com personalitats del món de l'economia i les relacions internacionals, i s'hi demana un lideratge global que actuï per frenar l'extensió de la pandèmia. Entre els signants hi ha els expresidents espanyols Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero o l'exprimer ministre del Regne Unit Tony Blair.