Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) van ser finalment capaços d'acordar aquest dijous una sèrie de mesures econòmiques davant la pandèmia de l'coronavirus per valor de mig bilió d'euros, després que Holanda acceptés suavitzar les condicions d'accés a el fons de rescat de l'eurozona.
En qualsevol cas, i com era previsible, entre les iniciatives pactades no figura l'emissió de deute conjunt per part dels països de l'euro mitjançant els anomenats "coronabonos", un instrument que de tirar endavant en el futur serviria per finançar la recuperació econòmica després de la Covid-19
Després d'un primer intent fallit de l'Eurogrup, que va començar dimarts i es va perllongar durant setze hores fins al matí de dimecres, els ministres de l'eurozona, acompanyats pels de la resta de la UE, van aconseguir l'acord ahir a la nit.
El consens va ser possible gràcies a la mediació de París i Berlín i després d'intensos contactes bilaterals que van retardar la represa de la cita fins a les 21:30 hores (19.30 GMT), quan es va posar sobre la taula un esborrany recolzat per França, Alemanya , Espanya, Itàlia, Holanda i el president de l'Eurogrup, Mário Centeno.
S'havien llimat les diferències entre l'Haia i Roma pel que fa a el fons de rescat.
Ajuts al fons de rescat
L'acord contempla una línia de crèdit de el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el fons de rescat, amb 240.000 milions d'euros en préstecs.
L'últim escull per al pacte eren les condicions per accedir a aquests crèdits, ja que Holanda seguia reclamant que s'imposessin als beneficiaris ajustos i reformes estructurals, la qual cosa constituïa una línia vermella per a Espanya i Itàlia.
La resta de països coincidien amb Madrid i Roma en que no tenia sentit imposar condicions com les dels rescats financers, a l'tractar-se d'una crisi de la qual cap Estat és responsable.
Finalment l'acord fixa com a condicions per accedir a la línia -que podrà prestar a cada país fins al 2% del seu producte interior brut (PIB) - que els fons es destinin a despeses sanitàries, directes o indirectes, pel coronavirus. Una vegada que la crisi de la Covid-19 finalitzi, els Estats hauran enfortir les seves finances en línia amb les normes econòmiques de la UE, com les relacionades amb el control de el dèficit i el deute.
El ministre neerlandès de Finances, Wopke Hoekstra, ja va deixar clar a Twitter, després de la reunió, que si es fan servir els fons per a "suport econòmic", no per despesa sanitària, serà "amb condicions".
"Tots van aconseguir alguna cosa. Itàlia i els seus aliats van obtenir una condicionalitat molt suau i Holanda va aconseguir que l'ús (de la línia de crèdit) estigui molt restringit",explica a Efe Grégory Claeys, investigador de centre d'estudis Bruegel, en referència al fet que el ocupació de l'MEDE amb condicions més lleugeres només podrà cobrir despeses sanitàries.
Afegeix que fins i tot amb les condicions suavitzades, l'accés a l'préstec encara requerirà que tots els països que aporten diners a el fons de rescat, els dinou socis de l'eurozona, ho aprovin per unanimitat.
Així, si un Estat sol·licita el crèdit, Parlaments com l'alemany, holandès o finès hauran de donar el seu vistiplau.
De tota manera, Claeys dubte que els països vulguin demanar ajuda a el Mecanisme Europeu d'Estabilitat pel "elevat cost polític" que suposa, ja que implica l'estigma dels rescats concedits a Grècia o el sector bancari espanyol durant l'anterior crisi financera.
"Crec que tothom sap que aquesta eina és útil des del punt de vista simbòlic, però no la necessitem, així que bàsicament, potser per aquest motiu, van aconseguir un acord", constata l'analista de Bruegel, que insisteix que utilitzar el MEDE és "tòxic".
Èxit amb matisos
Al costat de la línia de crèdit de l'MEDE, els ministres van donar llum verda a un fons de el Banc Europeu d'Inversions amb fins a 200.000 milions d'euros en crèdits per a empreses, i un fons temporal contra l'atur amb 100.000 milions per a ajudes a l'ocupació.
En general, Claeys apunta que tenir un acord "ja és un èxit", ja que aquest no es podia donar per fet, tot i que reconeix que, a l'mirar els detalls, se sent "una mica més decebut", ja que les mesures aprovades es limiten a proporcionar préstecs.
"El que van acordar és bastant petit, potser marginal, no gaire significatiu, però se li dóna la benvinguda en tant que suposa un acord", exposa.
Un futur amb coronabons?
L'Eurogrup també va decidir treballar en un fons de recuperació temporal el muntant no va precisar, però va deixar en mans dels caps d'Estat i de Govern la decisió sobre "les seves fonts de finançament i sobre instruments financers innovadors".
Aquí podria entrar en joc l'emissió de deute conjunt mitjançant coronabons, com defensen Espanya, Itàlia o França. No obstant això, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Finlàndia rebutgen aquesta opció.
