La pandèmia s'ha escampat a hores d'ara a 185 països d'arreu del món, tal com es pot comprovar en el recompte diari que fa la John Hopkins University a la seva pàgina web. Un indicador de la globalitat del fenomen, que es viu a diferents ritmes segons la regió del planeta. El virus no ha arribat a tots els llocs al mateix temps, i les mesures adoptades pels governs tampoc no han estat les mateixes, un factor decisiu a l'hora de mitigar o engrandir l'impacte de la malaltia Covid-19.
A través del testimoni de tres homes i de dues dones nascudes a la Catalunya Central i que ara viuen a l'estranger, podem conèixer com s'està vivint la pandèmia a la Xina, Anglaterra, Rússia, Suècia i Alema-nya. La surienca Agnès Aloy fa de mestra de música a Suzhou, al país on va començar tot. La manresana Anna Escamilla va viure l'inici de l'emergència a Londres, com a voluntària en l'organització sanitària Lewisham and Greenwich NHS, abans de tornar momentàniament a la seva ciutat natal per atendre els pares. El gironellenc Ferran Sibila és el tècnic assistent del club de futbol IFK Göteborg, un dels històrics de la lliga sueca. Un conciutadà seu, Ricard Torra, treballa d'investigador a la Ludwig-Maximilians Universität de Munic. I el també manresà Pau Hontangas exerceix de suport acadèmic del batxillerat internacional en un centre privat de Moscou.
Tots ells observen des de prismes locals un esdeveniment transversal que afecta pràcticament tota la humanitat. «Ara mateix em sorprèn la situació mundial que estem vivint», admet Aloy: «Estic convençuda que passarà, però aquesta situació m'inquieta». Mentre tothom espera que les corbes s'aplanin, baixin i desapareixin, ahir es va superar la xifra de 100.000 morts arreu dels cinc continents. El final és llunyà.
Cadascun té una història per explicar, una vivència compartida que adopta matisos particulars segons el lloc on viu confinat. Cinc variacions sobre un mateix tema, cinc relats que, quan tot plegat arribi al seu termini i es pugui mirar amb perspectiva, seran cinc petites peces d'un trencaclosques universal. Una narració global.
Diu Pau Hontangas que la mentalitat de la societat russa empeny a combatre el coronavirus des de l'esforç col·lectiu, en contraposició amb l'individualisme occidental. Aloy, des de la Xina, també expressa la conscienciació ciutadana de la necessitat del confinament. Cada una de les cinc persones entrevistades exposa un punt de vista sobre la manera d'afrontar una pandèmia que ha alterat les nostres vides.
Accedeix aquí als cinc testimonis:
De voluntària auxiliar a Londres a confinada 15 dies a Manresa
La manresana Anna Escamilla viu en primera persona la crisi de la Covid-19 al St. John Ambulance i des de fa vuit dies a la capital del Bages amb el pare malalt.
«A la Xina la vida va tornant a la normalitat, però amb mesures»
La surienca Agnès Aloy ha viscut el confinament al país asiàtic.
«A Suècia es veu amb por sobretot pel que passa en altres països
El país suec no viu confinat però sí a mig gas, explica Ferran Sibila.
«Tothom sospitava molt de les dades oficials del Govern rus»
El manresà Pau Hontangas creu que Rússia no ha aprofitat el precedent d'Itàlia i Espanya.
«Els polítics alemanys van deixar-ho tot en mans dels científics»
El berguedà Ricard Torra creu que allà s'ha gestionat bé.
