Ricard Torra Prat (Gironella, 1989) viu a Munic des de fa mig any i treballa com a Postdoc a la Ludwig-Maximilians-Universität gràcies a una beca de la Fundació Alexander von Humboldt. L'historiador gironellenc du a terme un projecte que pretén estudiar el concepte de «corrupció» i com el discurs contra les pràctiques corruptes va servir per legitimar i aprovar reformes legals a la Catalunya d'època moderna.

Com s'està vivint la crisi del coronavirus a Alemanya?

Amb preocupació, com a tot arreu, però alhora com a ciutadà tens la sensació que, tant els responsables polítics com els científics que els aconsellen, tenen les coses molt clares. En aquest sentit transmeten seguretat.

Hi ha diferències entre les mesures adoptades per Espa-nya i les d'Alemanya?

Moltes. Per exemple, des del minut zero aquí s'ha tendit a fer testos a gran escala, cosa que ha permès acotar molt millor l'abast real de la pandèmia. I pel que fa al confinament, n'hi ha, però alhora si necessites sortir a fer esport, estirar les cames.... ho pots fer sense cap problema. Quan vas al supermercat a comprar, hi tenen treballadors contractats únicament i exclusivament per a qüestions com ara desinfectar-te les mans quan entres.

Així opina que a Alemanya s'ha gestionat millor?

Rotundament sí. En primer lloc, potser, el fet que ja des d'un bon inici els polítics van deixar-ho tot a mans de científics: prenen les decisions polítiques partint de la base de l'expertesa dels científics, mai a l'inrevés. Van testar massivament la població i això els ha permès prendre decisions més adequades, així com preparar-se per a quan el contagi empitjorés. I tot i així, surten i fan autocrítica i diuen que hi ha coses per millorar. Després, que ben aviat la cancellera Merkel va sortir a fer un discurs públic en què avisava la població que, mentre no hi hagués una vacuna, el 70% de la població tard o d'hora s'hauria d'infectar, i que això tenia unes determinades conseqüències. Fa l'efecte que tracten la població molt més com a adults que no pas a l'Estat espanyol, on el paternalisme de les autoritats em sembla d'allò més ridícul. El fet de permetre a la gent sortir a fer esport, a caminar, etc. -això sí, sempre respectant distàncies entre uns i altres i no formant grups de més de dues persones-, em sembla un encert total. De fet, penso que és delirant el que passa a Catalu-nya, deixes que els treballadors vagin a les fàbriques de dilluns a divendres però llavors no poden sortir a passejar el cap de setmana? Vergonyós.

I en l'àmbit econòmic?

La injecció de capital públic per garantir que tothom pugui passar aquests moments difícils amb solvència ha estat real a Alemanya. Un exemple: tots els autònoms que ho sol·liciten reben un ingrés per part del Govern de 5.000? (9.000? si tenen treballadors) durant el període de confinament. Només quan tot plegat hagi acabat, hauran de justificar si realment han perdut aquesta quantitat o no, i si no l'han perdut, tornar la diferència. A Espanya això és impensable -de fet, els autònoms han hagut d'abonar la quota d'autònoms del mes de març?

Com és el seu dia a dia en aquest període de confinament?

Si t'he de ser sincer, no és gaire diferent de la meva rutina habitual. Per sort o per desgràcia la meva feina la puc fer tant en un despatx de la universitat com a casa: mentre tingui el meu ordinador i les lectures que necessito a mà, puc anar tirant. Però òbviament es troba a faltar el contacte amb els col·legues.

Li està resultant dur viure l'epidèmia lluny de casa?

Sobretot pateixes pels de casa i pels amics. També genera una mica d'impotència veure com s'està afrontant la lluita contra l'epidèmia, però en cap moment m'he plantejat tornar. Ara per ara no veig per què hauria de tornar mentre tingui aquí la meva feina.