Ni tan sols quan l'Estat espa-nyol ha decidit suspendre temporalment l'espai Schengen, les fronteres de Puigcerdà han estat tant blindades. Els ajuntaments amb terme municipal fronterer s'han coordinat per tallar els camins i carreteres secundàries amb l'objectiu d'impedir la circulació cap a les segones residències que escapa als controls dels cossos policials.

Així, els ajuntaments de Puigcerdà, la Guingueta d'Ix, Palau de Cerdanya i Enveig, conjuntament amb la Comunitat de Comunes Pirineus-Cerdanya, han acordat el tancament amb blocs de formigó dels quatre vials secundaris que comuniquen els dos estats. Es tracta del camí de la Vinyola, de Puigcerdà a Enveig; la carretera d'Age a Palau de Cerdanya; el camí d'Age entre Puigcerdà i la Guingueta, i la carretera N-154 entre la capital cerdana i Llívia. Per tal de reforçar la imatge d'unitat entre els municipis i la determinació compartida d'aturar l'arribada de segons residents, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, acompanyat del regidor de Mobilitat, Pere Valiente, i la caporal de la Policia Local, Carmen Córdoba, s'han trobat en aquests punts fronteres amb l'alcalde de la Guingueta d'Ix, Jean-Jacques Fortuny; l'adjunt de l'Ajuntament de la Guingueta d'Ix, Daniel Armisen; l'alcalde d'Enveig, Bernard Gros, i l'alcalde de Palau de Cerdanya, Stéphane Surroque, i s'han fotografiat davant les barreres de formigó. La mesura se suma a la presa per Llívia i Estavar de tallar també el seu vial de connexió.

2.800 segones residències obertes

Els talls de les carreteres i camins de la Cerdanya arriben amb el 20% de les segones residències obertes a pesar de la prohibició. Circulant per les pletes i les urbanitzacions dels camps de golf es fa evident que el percentatge donat per l'hospital quant als pacients no locals tractats s'adiu amb la realitat al carrer. En aquests entorns urbans habitualment buits es veuen ara finestres obertes i vehicles d'alta gamma aparcats davant les portes. El percentatge mitjà d'ocupació de les segones residències suposa l'obertura de 2.800 de les 14.000 cases d'estiueig que té el parc residencial a la comarca, segons l'últim estudi realitzat a la vall. Aquesta mateixa anàlisi estima que, sent tres la mitjana de membres de les famílies d'estiuejants, l'increment de població en aquests dies de confinament a la Cerdanya és d'unes 8.400 persones. Aquest augment suposa un increment del 46% de població a la comarca, que té un padró estable de 18.192 i, doncs, representa un increment social equivalent a tenir una segona capital com Puigcerdà, amb poc més de 9.000 habitants.

Un dels arguments més utilitzats pels segons residents per argumentar la seva estada a la Cerdanya a pesar que el Govern fa un mes que demana a la població de quedar-se a casa és que hi van arribar abans del decret de confinament, per bé que les autoritats van avisar els primers dies de l'estat d'alarma que calia retornar als domicilis habituals.

El departament d'Interior no ha donat dades separades per comarques sobre les denúncies que està posant a la vall. La seva acció a la Cerdanya, amb efectius insuficients, segons han denunciat reiteradament els sindicats policials els últims anys, se centra en la mobilitat i no pas en la residència i, per tant, no estarien trucant a les portes on és evident que hi ha segons residents de vacances.