La surienca Agnès Aloy fa més de 3 anys i mig que viu amb la seva parella a Suzhou, a la província de Jiangsu, molt a prop de Xangai. Aloy, de 32 anys, és mestra de música en una escola internacional i ha viscut de ple la crisi del coronavirus al país on es va originar el brot. Després d'estar confinada a casa durant tres setmanes, assegura que la normalitat, amb moltes mesures, va tornant a la Xina, i es mostra decebuda en com han gestionat els governs l'arribada de la pandèmia a Europa.

Quina és la situació actual a la Xina?

A la Xina la vida ja va tornant a la normalitat des de fa dies. La majoria dels comerços i restaurants ja estan oberts i la gent ja va a treballar, però continuen les mesures de seguretat i de prevenció, com anar amb mascaretes als llocs on hi ha molta gent i el control de la temperatura per entrar a centres comercials. El virus està molt ben controlat ja que, amb el tancament de la província de Hubei, van aconseguir que no s'expandís de forma descontrolada per tot el país. Prop del 90% de casos es van quedar en aquesta província, que fa pocs dies ja van obrir i van deixar sortir la gent confinada durant dos mesos.

Com ha viscut el confinament?

Vam estar confinats unes tres setmanes, tot i que nosaltres, en tenir una gosseta que estem cuidant d'una amiga que encara no ha pogut tornar, vam poder sortir al car-rer cada dia. Va ser molt estrany, ja que quan va començar tot no sabíem què passaria, era tot desconegut. La nostra ciutat es va convertir en una ciutat fantasma durant aquestes tres setmanes i tot es va parar de cop. També va coincidir amb l'entrada de l'any nou xinès, quan totes les empreses almenys paren una setmana. Això es va allargar i l'efecte de ciutat deserta també. Vam tenir una barreja de sentiments: a vegades pensàvem que les mesures eren exagerades, d'altres teníem por perquè el ritme de contagis era molt elevat.

Les mesures han estat molt estrictes?

Sí, molt. A part de les que ja coneixeu com quedar-se a casa, sortir al carrer amb mascareta, rentar-se molt bé les mans... van començar a aplicar controls de temperatura a l'entrada de totes les urbanitzacions i establiments com els supermercats, centres comercials, restaurants.... i així es controlava que ningú hi entrés amb febre. Totes les empreses i fàbriques van parar unes tres setmanes i les escoles i universitats no van obrir després de les vacances d'any nou xinès. Van crear una aplicació mòbil on si hi introdueixes les teves dades com el passaport i el telèfon detecten si has sortit de la teva ciutat durant els últims 15 dies. Si és així, et surt un codi de color vermell o taronja, i amb això no pots entrar a cap establiment, perquè en tots t'ho demanen. En el cas que no hagis sortit de la teva ciutat, et surt un codi verd i pots entrar a tot arreu.

Com l'ha afectada la situació en l'àmbit laboral?

A l'escola on treballo vam començar un programa d'ensenyament on-line que encara perdura i ha començat a obrir aquesta setmana, però només per als alumnes de batxillerat. Les escoles ja fa dies que s'estan adaptant a les noves mesures de seguretat, que seran moltes. Per exemple, mantenir un metre de distància entre alumnes, control de temperatura en entrar a l'escola i després de dinar, portar mascaretes durant tot el dia excepte a l'hora de menjar... Tot i així, la meva escola, per exemple, ho farà de forma gradual, ja que hi estudien més de 1.500 alumnes.

No us vau plantejar tornar a Catalunya ?

Ens ho vam plantejar al principi, però com que el meu company havia d'estar pendent d'auditories i de papers per poder reobrir la seva empresa, vam decidir quedar-nos. Aquí sempre ens hem sentit segurs i protegits. I ara, veient la situació mundial i els problemes de vols que han tingut els nostres amics i coneguts, sort que no vam marxar!

Què és el que més l'ha sorprès d'aquesta situació?

Ara mateix em sorprèn la situació mundial que estem vivint. Estic convençuda que passarà, però aquesta situació m'inquieta. Pel que fa al que hem viscut a la Xina i comparant l'evolució del virus a altres països, em sorprèn com de ràpid i bé han sabut controlar el virus aquí, tot i ser el país on es va originar. La consciència col·lectiva de la gent per quedar-se a casa va ser molt bèstia. Aquí no va fer falta que la policia posés multes a la gent, directament no sortia.

Quina incidència va tenir la malaltia en la seva ciutat?

Amb més d'11 milions d'habitants només vam arribar a tenir 87 casos de coronavirus i cap mort. Pel que fa a la meva província, d'uns 80 milions, hi ha hagut un total de 631 casos i cap mort.

Us imaginàveu que el virus arribaria a Europa i a Catalunya?

Al principi, gens. Després sí que vèiem que hi havia la possibilitat i ja vam començar a aconsellar els nostres familiars que no anessin a llocs concorreguts, però en cap cas ens imaginàvem aquest descontrol. Estic molt decebuda per com s'ha gestionat a Europa. Els governs han reaccionat massa tard, i em sorprèn perquè era tan fàcil com seguir els passos de la Xina, que és evident que ho ha sabut controlar molt més ràpid.

Com veieu la situació que ara es viu a Catalunya?

Amb un nus a l'estómac. Parlem molt amb la família i amics, i controlem que tothom està bé, sa i estalvi a casa.

Què diria a la gent d'aquí?

Ara ja gairebé tothom està molt conscienciat, per tant només vull donar un missatge d'ànims. Això passarà i, més tard o més d'hora, podreu tornar a la vida normal. Aquí ho hem fet! I un agraïment a tot el personal sanitari, que, com la meva germana Àngels, ho estan donant tot per salvar el màxim de vides possibles.