El món cultural va començar a deixar de rodar dimecres 11 de març. Faltaven encara tres dies per al decret de l'estat d'alarma però les primeres suspensions d'espectacles, en bloc, van arribar al vespre d'aquell dimecres després d'una jornada d'incertesa, contraindicacions, desitjos, i bany de realitat. Sense aturador i sense poder preveure quina dimensió real acabaria tenint tot plegat. Quaranta-vuit hores més tard, tot, absolutament tot el que implicava reunir espectadors en un teatre, un sala de festes, una sala de concerts, un centre d'art, una llibreria o un cinema va penjar el cartell que continua vigent un mes després: tancat fins a nou avís. A l'avís, de moment, no se l'espera.

Aquell primer cap de setmana de confinament, Manresa tenia previst, en l'àmbit cultural, tres dies d'una activitat inusual: quatre concerts al Voilà!; un a la sala Stroika; sis espectacles al Kursaal; dos concerts del Vermell Jazz i l'estrena de la primera mostra de cinema Perifèrics, organitzada per CineClub Manresa. La graella va caure completament durant quinze dies però, la inicial decisió de la Generalitat, de permetre la celebració de les activitats en recintes que no superin el miler d'assistents però únicament amb el terç de la capacitat màxima permesa, va provocar molts dubtes entre els programadors culturals. El cinemes i les sales de festes van ser els darrers a decidir abaixar la persiana però, preveient l'escenari, ja ho van fer abans del decret: pintaven bastos.

A partir d'aquell cap de setmana, la bola de neu es va convertir en una allau que ho va engolir tot: Començava el no-res presencial en tots els àmbits i en totes les programacions previstes per a la primavera. La Mostra d'Igualada se suspenia; els festivals es traslladaven de data: a la tardor el Clam i el Vermell Jazz i les Passions perdien la temporada. Un castell de cartes ensorrat a la Catalunya Central, al país i a mig món.

La xarxa com a escenari

Pràcticament, de manera simultània, la xarxa, en les seves múltiples plataformes, es va convertir -s'ha convertit- en l'escenari cultural del confinament. Durant la primera setmana, les iniciatives es van multiplicar de manera exponencial: classes (com el Conservatori de Música o Manresa Teatre Musical), reposicions teatrals, xerrades i presentacions de llibres, col·loquis sobre cinema i sobretot concerts des del menjador de casa dels artistes. En un inici, amb la consigna de conscienciar la població de la importància de quedar-se a casa. Des de la Stroika, per exemple, amb concerts enregistrats a la sala; i a través de Facebook actuacions de la Coral Cardonina. Sense oblidar les propostes literàries diàries dels manresans Pep Garcia i Zulima Martínez i de l'anoienc Joan Pinyol.

Aquella primera setmana de confinament es va disparar el consum televisiu i d'Internet- el tràfic a Filmin va augmentar el 70% - i ja van començar els crits d'alarma pel que representaria una quarantena que, com així va ser, es perllongaria en el temps: pèrdues milionàries en el sector cultural, el darrer, probablement que podrà tornar a la normalitat. La Generalitat anunciava una línia de préstecs de 10 milions per a les empreses culturals.

També la primera setmana es va obrir el meló de Sant Jordi tenint clar que el 23 d'abril ni les parades ni la gent ompliria els carrers. L'acord de fa uns dies és celebrar un Dia del Llibre a l'estiu o a la tardor i un Sant Jordi virtual el 23 d'abril... tot i les declaracions d'ahir del conseller Miquel Buch en què va afirmar que és «massa prematur» dir que per Sant Jordi les llibreries encara estaran tancades. El Gremi de Llibreters ja ho qualificava ahir de «sense sentit» quan l'estat d'alarma continuarà vigent. El sector de llibre proposa comprar i reservar exemplars a través de les pàgines webs dels establiments o per mitjà de projectes com Llibreries Obertes o la plataforma Libelista.

Les següents setmanes i fins avui, les programacions, com les del Kursaal de Manresa, l' Ametlla de Merola o la Stroika o bé han ajornat o bé han suspès concerts i espectacles. Ho fan a tongades: van començar pel mar, l'abril... i a veure el maig. Qui ha reprogramat a la tardor és el cicle de la Fàbrica Vella de Sallent.

I els festivals d'estiu? Alguns s'han traslladat a l'any que ve, com les Espurnes Barroques o el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP); i d'altres, de moment, continuen dempeus, com l' Elles, el Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós, el Campus Gospel de Rajadell o les Vesprades. A tot, però, ara se li ha de concedir el benefici del dubte.