14 de abril de 2020
14.04.2020
Regió7

L'economia local surfeja el naufragi

L'aturada progressiva de les empreses fins a la hibernació que avui s'acaba prefigura un gran desastre per a després de la pandèmia

13.04.2020 | 23:44
Imatge del polígon manresà de Bufalvent durant l'estat de confinament

La crisi sanitària de la Covid-19 ha comportat un enorme impacte econòmic, del qual només veiem, a hores d'ara, la punta de l'iceberg en format d'aturada de l'activitat i de presentació massiva d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que han més que duplicat el nombre de persones que figuraven fins abans de la pandèmia a les llistes de l'atur registrat. Fins ahir, s'havien presentat a les comarques de la Catalunya Central 4.856 ERTO, que afecten un total de 32.859 treballadors, quatre mil més dels que constaven a final de març en la relació d'aturats registrats (vegeu desglossat). D'aquests ERTO presentats, 4.602 ho són per força major. I impliquen 20.932 empleats. Del conjunt de comarques d'aquest territori, el Bages és el que suma més expedients, 1.881, 1.714 dels quals per força major. El nombre de persones afectades pels expedients de les empreses bagenques ja és de 16.211 persones.

El degoteig de l'impacte de la Covid-19 en la indústria local ha estat constant i es va anar accelerant a mesura que es trencava la cadena de subministrament global i que el Govern central prenia mesures cada vegada més contundents per fer front a la pandèmia.

La planta de Santpedor de la italiana Magneti Marelli va ser la primera de la qual va transcendir, ja abans del decret de l'estat d'alarma, que prenia mesures de flexibilització interna amb motiu de la crisi del coronavirus. Les empreses del Bages veien les orelles del llop, amb mínims de proveïment, i ja pensaven en l'aplicació de mesures per contenir la producció. Amb tot, existien molts dubtes sobre com s'havien d'aplicar els expedients ràpids de regulació de l'ocupació i responsables empresarials de Manresa denunciaven la «inseguretat» i «preocupació» amb què les empreses afrontaven la primera setmana de l'estat d'alarma. El pronòstic general podia empitjorar. I ho va fer.

Amb l'aturada parcial de l'economia, les empreses del territori central començaven a presentar ERTO ) per fer front a la tempesta generada pel coronavirus i per la davallada de les comandes i dels subministraments. La qüestió és que no entra subministrament, ni material que ja està elaborat pot sortir de les fàbriques. L'aturada és en cadena, i si fàbriques que abasteixen la indústria local s'aturen o ho fan els seus clients (com és el cas evident de Seat i altres fabricants d'automoció), el fre de la producció aquí és el pas següent.

Al Bages, Magneti Marelli, Maxion Wheels, Gestamp, Ausa, Denso, Proseat, Gestamp, Oliva Torras ultimaven la primera setmana d'alarma les negociacions per reduir la producció, mentre que ICL donava un permís retribuït al 50% de la plantilla (finalment també va presentar un ERTO), i altres empreses aplicaven mesures de flexibilització interna. I es preveia que en pocs dies totes les grans empreses de territori acabessin amb un expedient. La situació era nova per a tothom i el desconcert era el sentiment generalitzat amb què s'afrontava aquesta etapa.

Restauració i construcció

A més del comerç, que va haver d'abaixar la persiana de bon principi, sectors com l'hostaleria i la restauració i la construcció han afrontat la crisi amb canvis sobrevinguts en la normativa sobre la seva activitat que han complicat encara més una situació ja de per si molt difícil. Els hotels han catalogat el moment com una «tragèdia» per als seus negocis, ja que han vist fondre's les seves reserves de març, abril i pràcticament el maig. Una situació «dramàtica», alerten, que tindrà una gravetat sense precedents.

En el cas de la construcció, el dilema va subsistir fins que es va ordenar la paralització general de l'economia, amb l'entrada en vigor de la primera pròrroga de l'estat d'alarma. Fins aleshores, el sector dubtava entre treballar (amb riscos sanitaris, tot i les mesures adoptades) o parar la feina (sense una empara governamental que no arribava). L'obra pública s'aturava, però la polèmica per encàr-recs de la Generalitat encara en marxa s'afegia a les nombroses que han acompanyat la pandèmia.

En general, tot l'entorn empresarial demanava ja abans de l'aturada forçosa imposada pel Govern central, que es decidís el confinament total de la població, una mesura reclamada des de l'inici per la Generalitat i que havia d'implicar alhora el tancament generalitzat de l'activitat econòmica del país, excepte als sectors considerats essencials. Amb tot, l'empresariat reclamava mesures per a la supervivència del teixit empresarial.

El dilluns 30 de març es restringia l'activitat, que se circumscrivia als empleats d'activitats essencials i als que ja estaven teletreballant. La nova norma també arribava amb polèmica per la indefinició inicial de les categories considerades essencials. I arribava acompanyada de la reclamació d'aplicar permisos retribuïts recuperables per afrontar l'aturada general. El nou decret s'estrenava, així, amb els polígons buits i més dosis de desconcert i amb molts dubtes entre les empreses. En general, les organitzacions empresarials han insistit demanar moratòries fiscals i altres mesures per afrontar la hibernació econòmica.

Quinze dies després, avui l'activitat torna a Catalunya. També amb desconcert i amb dubtes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit