14 de abril de 2020
14.04.2020
Regió7

Mor als 85 anys Landelino Lavilla, figura clau de la Transició

Expresident del Congrés dels Diputats, exministre de Justícia i actual membre del Consell d'Estat, havia nascut a Lleida el 1934

13.04.2020 | 23:45
El lleidatà Landelino Lavilla |

L'expresident de Congrés dels Diputats, exministre de Justícia i actual membre del Consell d'Estat, Landelino Lavilla, va morir ahir als 85 anys. Landelino Lavilla Alsina, nascut a Lleida l'agost del 1934, estava greument malalt, encara que actiu en el seu lloc de conseller de la secció primera del Consell d'Estat.

Ministre de Justícia amb el president Adolfo Suárez, va esdevenir una de les personalitats que van materialitzar la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques del 15 de juny del 1977.En aquest temps al capdavant del ministeri de Justícia va promoure una intensa tasca de reforma legislativa, tant en dret públic com privat.

Membre de la UCD, també va ser president del Congrés en la I legislatura, moment en què es va produir l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Després de la marxa de Suárez, va ser triat president d'UCD el 1982, i va encapçalar la llista electoral de la coalició centrista en les eleccions generals de l'any que va guanyar el PSOE per una amplíssima majoria absoluta.

Després del fracàs electoral i la dissolució d'UCD, Lavilla va renunciar a la seva acta de diputat i va passar a formar part del Consell d'Estat. En aquesta institució, Lavilla va iniciar les seves funcions en la secció vuitena dedicada a la Indústria, Agricultura, Pesca i Alimentació. Posteriorment va presidir la secció segona, encarregada dels informes sobre Assumptes Exteriors i Justícia i, quan va ser substituït el gener del 1996 per Francisco Tomás i Valiente, va ser nomenat president de la secció primera.

Esquerra Unida el va proposar com a candidat al Tribunal Constitucional el juny del 1992, però Lavilla va establir com a requisit imprescindible el consens de tots els grups parlamentaris i, en no produir-se, va renunciar a la seva candidatura. També l'octubre del 1994 el Govern socialista i la resta de les forces polítiques de l'oposició van arribar a un acord per designar-lo Defensor del Poble. No obstant això, l'expresident de Congrés va declinar aquesta proposta en estimar que havia acabat el seu cicle «dedicat a la vida política».

Va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el juny del 1997 i dos anys més tard va prendre possessió com a acadèmic de número d'aquesta institució, de la qual va arribar a ocupar la presidència el 22 de desembre del 2003, en substitució de Manuel Albadalejo.

Per la seva trajectòria professional va ser guardonat amb les Grans Creus del Mèrit Civil, del Reial Orde de Carles III i de Sant Raimon de Penyafort.

Entre altres premis va ser distingit, juntament amb la resta de presidents de Congrés, amb el de la Defensa dels Valors Constitucionals, atorgat per la Fundació Humanisme el 1998, el IX Premi Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi el 2003 i el premi a la independència judicial atorgat per l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV) l'any 2009.

Casat amb Juana Rubira García-Valdecasas, va tenir quatre fills, Landelino, Juan José, Carlos i Esperança.

Abundants mostres de condol


Els reis van expressar el seu condol per la mort de Landelino Lavilla, de qui van destacar el «profund sentit d'Estat» i la seva «tasca al servei d'Espanya i de la societat espanyola». Felip i Letícia van enviar sengles telegrames de condol a la seva dona, Juana Rubira García-Valdecasas, i a María Teresa Fernández de la Vega, presidenta del Consell d'Estat, òrgan del qual Lavilla era conseller permanent.En tots dos escrits, expressen el seu «profund sentiment de tristesa» per la pèrdua de qui va ser un dels actors clau en l'elaboració de la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques el 15 de juny del 1977.

Els reis Joan Carles i Sofia també van enviar un telegrama en el qual destaquen «la trista notícia» de la mort de Lavilla. «El seu servei a l'Estat sempre el tindrem present», afirmen en l'escrit Joan Carles i Sofia.

Els principals partits polítics també van expressar mostres de condol. El Congrés rendirà homenatge dimecres a Landelino Lavilla fent un minut de silenci abans del ple del control, i més endavant, quan les circumstàncies ho permetin, organitzarà un acte per homenatjar a qui va president de la cambra entre el 1979 i el 1982.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook