14 de abril de 2020
14.04.2020
Regió7

Les residències, un problema que no es va veure fins que la crisi era severa

Molts interns han mort sense que se'ls hagi pogut fer el test per saber si la causa era la Covid-19

13.04.2020 | 23:44
Responsables de la unitat de l'exèrcit UME, de la Policia Local i de la residència Atzavara en la desinfecció de Sant Joan de Vilatorrada

El dia 17 de març, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat explicava que a la residència de la Fundació Santa Oliva s'havia produït una mort per coronavirus. Era la primera alarma que s'encenia públicament sobre la situació de les residències del nostre país. I segurament, aquest brot, tot i que important, no va ser el primer de Catalunya, tot i que mediàticament el problema a les residències va anar prenent cos a partir d'aquí.

En un degoteig incessant, les morts als geriàtrics es van anar posant sobre la taula fins que el dia 23 de març va aparèixer un altre focus important de Covid-19 a Capellades, a la residència de la Fundació Consorts Guasch. 9 interns havien mort a Olesa i 12 a Capellades. La notícia va sorprendre pel sobtat increment de difunts en uns establiments que fins aquell moment pràcticament no havien tingut protagonisme. Les residències.

La Covid-19 sembla triar les víctimes més febles. Les que tenen malalties, sobretot si són de les vies respiratòries, i les persones grans, que molt possiblement arriben a la vellesa i la gran vellesa amb un cos ja gastat pels pas del temps i debilitat per patologies diverses. Però aquesta relació de la Covid-19 furgant sobre els més febles no era l'únic element que incidia en les morts als geriàtrics.

Les UCI del nostre país es van anar omplint de pacients, de persones que arribaven a aquest servei en situacions molt compromeses, amb la supervivència en joc. Els hospitals van quedar desbordats per la mateixa feina, per la reorganització, per la transformació que van assumir per actuar en una crisi sanitària sense precedents. I els esforços sanitaris es van concentrar a resoldre aquest conflicte hospitalari. Ni hi havia prou provisió d'UCI, ni hi havia prou material per tractar els que ja hi havien ingressat. Ni podien atendre més casos dels que ja els arribaven i es va decidir que aquelles persones que tenien menys possibilitats seguissin tractaments a les residències.

Però les habitacions dels geriàtrics no són un hospital. No ho han estat fins ara, i no estaven preparats per transformar-se. Per tant, el que s'ha fet són prendre mesures per intentar aïllar els residents malalts, els treballadors amb símptomes i el seu entorn.

Ha estat un mes molt dur a molts centres. La separació entre malalts i la separació entre equips –molt minvats d'efectius– ha portat a gestions molt complicades. I si faltava algun element per posar sobre la taula han estat els últims a rebre els equips per poder fer el tractament de tots aquest residents. Ni mascaretes, ni guants, ni equips d'aïllament... ni mans suficients, malgrat les crides desesperades que es feien intentant trobar personal. Les residències no eren un espai de salut sinó que sempre han estat vinculades a les àrees de benestar social o afers socials. I no van ser tractades com un problema de salut, tot i que les xifres de persones que han perdut la vida en aquests centres fa feredat.

Va anar creixent el nombre de decessos a Capellades, a Olesa de Montserrat, i van anar apareixent noves residències amb focus importants del SARS-CoV-2. Sant Joan de Vilatorrada, la Sant Agustí, també d'Olesa, la de Sant Fruitós, la de Bagà, la de Cardona, la Pare Vilaseca d'Igualada i la de Vilanova del Camí, amb un brot d'una quarantena de morts.

Aquestes van ser unes morts silencioses fins que els alcaldes de la Conca d'Òdena van posar sobre la taula una realitat: les dades diàries del recompte de morts que oferien tant l'Estat com la Generalitat només reflectien les que es tenien lloc als hospitals. I la diferència no era petita. La xifra de les funeràries multiplicava per 3 la que tenien als hospitals.

La realitat de les residències havia quedat silenciada. Sindicats com CCOO van començar a posar el crit al cel a final de mes de març per la situació que es vivia en algunes d'aquesta geriàtrics. I a partir d'aquesta queixa, el 24 de març, la Fiscalia ordenava la investigació de les residències d'Olesa (la Fundació Santa Oliva) i Capellades (Fundació Consorts Guasch). La darrera setmana, el govern de la Generalitat va fer un canvi de timó i va retirar a Afers Socials la gestió de les residències, que ara són un problema de Salut. En molts centres encara hi ha greus problemes.

Els treballadors dels centres, els alcaldes, els interns i els seus familiars poden explicar quina ha estat la realitat als geriàtrics. Les xifres, però, pesen com una llosa sobre el sistema. Diumenge, segons les dades oficials de Salut, més de 1.800 interns havien perdut la vida per la Covid-19.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit