Quan al principi de la pandèmia del coronavirus els hospitals van suspendre les consultes i operacions quirúrgiques que es podien considerar no urgents, les infermeres d'aquestes àrees van començar a treballar en plantes d'hospitalització de pacients amb covid-19 i a les unitats de cures intensives (UCI). En el cas de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, de la direcció d'Infermeria depenen unes 2.600 infermeres i unes 1.600 auxiliars, a més de zeladors, treballadors socials i fisioterapeutes. En aquesta transformació del centre davant de la covid-19, la directora d'Infermeria, Maria Àngels Barba, destaca que han combinat equips d'expertes d'UCI amb les d'altres serveis, amb una formació exprés, i la solidaritat entre professionals.

"Ha estat dur. Ens hem trobat amb un nivell assistencial fins ara desconegut", assenyala Barba en una entrevista amb l'ACN sobre la transformació de l'hospital en la pandèmia. A part de l'augment de llits convencionals i de semicrítics, Vall d'Hebron ha triplicat la capacitat basal d'UCI, unes 56, fins a arribar a unes 170; en els dies més crítics, estaven preparats per arribar a les 200.

Barba destaca que el paper de les infermeres en aquesta crisi sanitària causada pel coronavirus està sent "molt important" des de la part assistencial i també des de l'organitzativa. Les infermeres de consultes s'han reubicat majoritàriament en les plantes d'hospitalitació per covid-19 i les quirúrgiques, en les unitats de crítics. "Potser feia anys que una infermera de consultes no treballava en una àrea d'hospitalització i una de quiròfan, en una UCI. L'activitat canvia molt i en un quiròfan, per exemple, cadascú té la seva funció", destaca la directora d'Infermeria sobre com s'han hagut d'adaptar les infermeres en àrees assistencials que no són les habituals.

Per això els van fer una formació exprés pel que fa als sistemes d'informació i per a la part clínica i també uns vídeos per facilitar l'aprenentatge. "Una formació exprés pot ajudar però no és suficient. Per això també hem mesclat els equips, per exemple amb infermeres que treballen a les UCI habitualment i altres que no en són tan expertes perquè es poguessin donar suport", afirma Barba, que afegeix: "Ha aflorat molta solidaritat entre les professionals, que potser en situacions normals no es viu tant". "Hem canviat torns i n'hem fet de 12 hores i ningú s'ha queixat. Davant de situacions que ens exigeixen respostes, la professió surt i la vocació, també. Les infermeres i tots els professionals sanitaris han entès des del primer moment la situació", recalca.

Cures, administració de tractaments i observació contínua

Les infermeres són aquella mà que agafa la del pacient, però també els ulls que el vigilen i n'observen l'evolució per anticipar-se a qualsevol possible complicació, essencial en pacients amb covid-19, ja que la malaltia pot agreujar l'estat de salut en molt poc temps.

"Les infermeres tenim un paper molt important en les cures i en l'administració de tractaments, però també en aquesta observació i valoració del que li passa al pacient per anticipar-nos i poder actuar ràpid", ressalta. A les UCI, aquesta observació també és "cabdal", a més del maneig tecnològic de què s'ocupen les infermeres.

En EPi i "cuirassa"

Els professionals sanitaris han hagut d'aprendre a treballar amb els equips de protecció individual (EPI) en les àrees confinades pel virus. En principi consten d'una granota; mascaretes sofisticades i quirúrgiques; pantalles facials; guants; ulleres; peücs i altres elements. "Cada vegada que un servei s'ha convertit en 'covid', s'ha fet una formació sobre com posar-se i treure's els EPI amb seguretat i sobre els circuits de net i brut. Treballar amb aquests equips és complex, fan molta calor i les mascaretes FFP2 i FFP3, les ulleres i les pantalles marquen la cara", explica.

Barba diu que les infermeres es posen una mena de "cuirassa" que els dona l'experiència per poder desenvolupar la tasca assistencial, però sense perdre la humanitat. I en aquesta pandèmia, s'han trobat en una "muntanya russa d'emocions". "Davant d'aquesta malaltia tan desconeguda, s'han viscut moments de molta emoció, tensió i pressió", assenyala la directora d'Infermeria, que recorda que l'hospital va posar en marxa un servei de suport psicològic per a aquells professionals que el poguessin necessitar.

Les infermeres també viuen amb cert "desencís", com una "situació estranya", la limitació del contacte físic amb el pacient, que a més, es troba aïllat. Per això intenten estar al seu costat tant com poden i les videotrucades amb les famílies es converteixen en un "esclat d'emocions", també per a les infermeres. "Veure les cares de felicitat de la família i del pacient compensa les altres limitacions", reflexiona.A l'expectativa

L'Hospital Vall d'Hebron, com la resta de centres del sistema sanitari, es troba ara com ara en una "fase d'estabilitat", després que el nombre d'ingressos hagi disminuït en els darrers dies. Ara bé, el sistema sanitari es troba molt alerta per possibles rebrots. "Ens trobem en una calma tensa. Estem expectants i no baixem la guàrdia. Haurem d'esperar d'aquí a 15 dies els resultats d'aquest primer desconfinament per veure si ho hem fet bé. Ni els hospitals ni la societat podem baixar la guàrdia", insisteix. A més, el gruix de l'activitat assistencial continua sent l'atenció a pacients amb covid-19 en un moment en què s'han de començar a recuperar aquelles operacions, proves i altres consultes que es van suspendre fa un mes perquè no es consideraven estrictament urgents però que ara ja no poden esperar gaire més.