Les grans plagues són una constant històrica des de la nit dels temps. Sumides en la desesperació, les comunitats atacades per algun mal desconegut i invisible van comprendre que l'aïllament era la millor manera d'evitar l'amenaça, i al mateix temps van fer fortuna teràpies inútils, tractaments màgics i la recerca de bocs expiatoris que continguessin la ira divina i el càstig imposat als homes.

CRAC ECONÒMIC

Pesta antonina i plaga de Justinià

La pax romana va fer fallida el 165 dC per una malaltia -xarampió o verola- que les legions van importar d'Orient Pròxim. Galè, famós metge de l'antiguitat, va deixar descrit el mal, que potser va causar cinc milions de morts, entre ells l'emperador Luci Ver, i es coneix com a pesta antonina pel cognom de família de la dinastia imperial. La mortaldat en les legions va ser tan alta que l'emperador Marc Aureli va consentir a allistar a l'exèrcit esclaus i gladiadors. Els efectes d'aquesta pandèmia empal·lideixen davant el cost en vides i la durada que va tenir la coneguda com a plaga de Justinià, emperador de Bizanci en manifestar-se el mal l'any 542. Successius rebrots de pesta bubònica van allargar els patiments fins al 750 i van causar almenys 25 milions de morts a Europa, Àsia i Àfrica. Molts ports del Mediterrani infectats van quedar exclosos de les rutes comercials i es va contreure l'economia.

CONTROL DE L'ESGLÉSIA

La pesta o mort negra

El territori d'Euràsia va conèixer la pesta negra o mort negra entre el 1347 i el 1353. Es té per la pandèmia més mortífera (25 milions de víctimes només a Europa). Mariners arribats a Messina van ser els transmissors de la malaltia. L'any següent havia arribat a Florència -va perdre el 80% de la població- i als dos extrems del Mediterrani. A Barcelona es va manifestar el maig del 1348 i molt aviat es van multiplicar les processons i les rogacions, es van obrir fosses comunes i va haver-hi un assalt al call, el barri jueu de la ciutat, que va deixar diversos morts. L'Església va augmentar la seva influència en un món en el qual la religió era un ingredient principal de la vida quotidiana, i sovint des dels púlpits es van encoratjar vells prejudicis. Va caldre que el papa Climent VI promulgués dues butlles perquè cessés l'assetjament a les jueries.

BOCS EXPIATORIS

El còlera ataca Espanya

Durant el segle XIX, Espanya va ser assolada per quatre epidèmies de còlera: 1833-1834, 1855, 1863-1873 i 1885. El total de morts causades pel mal al mig segle va ser de 800.000. L'avanç de la ciència no va evitar la difusió de teories conspiratòries i hipòtesis forassenyades. Una d'aquestes va enfervorir el veïnat de Madrid el juliol del 1834, convençut que uns frares havien enverinat l'aigua: uns exaltats van atacar una comunitat i diversos membres van resultar morts. Hi ha constància del perjudici que l'epidèmia va causar a l'economia, perquè es va retreure el comerç i el trànsit marítim.

CENSURA BÈL·LICA

La grip de Kansas, anomenada «espanyola»

El març del 1918 està documentada l'aparició d'un brot de grip en un campament militar al comtat de Haskell (Kansas).

El virus va viatjar amb alguna de les unitats desplaçades a Europa pels Estats Units durant l'últim any de la Primera Guerra Mundial i el 22 d'agost es va detectar la primera mutació del virus a Brest (França). Encara que va ser la primera pandèmia gestionada amb criteris sanitaris moderns, els càlculs més continguts estimen que els morts no van baixar de 40 milions.

La propagació de la malaltia va coincidir amb el final de la guerra i va complicar la recuperació d'una economia devastada. Per què es va anomenar espanyola la grip sorgida a Kansas? A causa de la profusió d'informacions sobre la malaltia a la premsa espanyola, que va quedar al marge de la censura imposada pels combatents als seus periòdics. Va semblar que tot havia començat a Espanya, encara que no va ser així.

OFENSIVA CONSERVADORA

L'estigma de la sida

A principi dels anys 80 del segle passat, la pandèmia de la sida va estigmatitzar els homosexuals en termes similars als que en el passat havien afectat altres minories. La certesa que el VIH es propaga per transmissió sexual i el contagi de la malaltia per personatges amb gran projecció pública van desencadenar una ofensiva conservadora, el blanc principal de la qual va ser la comunitat gai. Cap altra pandèmia moderna havia tingut la repercussió social de la sida: mentre la ciència buscava la manera de controlar la malaltia, van proliferar els predicadors que van arremetre contra l'alliberament dels costums i les noves formes de família. I encara avui totes les grans religions tenen una branca integrista que es manté en la mateixa lluita estigmatitzadora amb suport de la ultradreta.