Un dels avenços científics que s'han dut a terme aquestes darreres setmanes per combatre el coronavirus té com a protagonista un equip de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron amb el biòleg de Súria Josep Quer al capdavant. Els investigadors han aconseguit seqüenciar el genoma del virus de dos pacients infectats. Un fet que els ha permès descobrir que, per ara, el SARS-CoV-2 no presenta moltes mutacions i això dona esperances de trobar una vacuna eficaç. L'equip del doctor Quer ha aportat tota l'expertesa aconseguida durant 30 anys en l'estudi de l'hepatitis C a la investigació del nou virus. El coneixement assolit serà útil per predir què pot passar els pròxims anys i com actuar.

El seu equip de Recerca de Malalties Hepàtiques, juntament amb la Unitat de Virus Respiratoris, ha aconseguit seqüenciar el genoma del virus de dos pacients. Què vol dir això?

El virus està format per una espècie de càpsida, que és un recobriment proteic, i per fora té la corona (per això es diu coronavirus) amb aquesta estructura amb espícules. A dins de tota aquesta estructura té el material genòmic, que és on guarda tota la informació que necessita el virus per infectar una cèl·lula i interactuar amb tot el sistema immune. En el material genòmic és on el virus guarda la informació per apoderar-se del control de tota la cèl·lula i fer-la treballar pels seus propis interessos. El virus seria com una estructura que porta com una clau, que és la seva espícula, i quan troba el pany l'obre i entra. Imagina't, per exemple, que entra en una fàbrica i aconsegueix que tota comenci a fabricar virus. Nosaltres el que hem fet és seqüenciar tot el genoma sencer de mostres respiratòries de dos pacients.

I ho han fet a partir del coneixement que tenen del virus de l'hepatitis C.

Sí. Nosaltres venim del camp de l'hepatitis C i de les malalties hepàtiques. Jo fa 30 anys que la investigo i sempre hem fet estudis de variabilitat, de resistències als antivirals i de classificació del virus. I tot això ho hem fet amb unes tècniques de seqüenciació massiva. Quan l'hospital ens va demanar si volíem involucrar-nos en el projecte evidentment que no vam dubtar i vam deixar de fer tota la feina que fèiem per aplicar tot el nostre coneixement en aquest nou virus, que és tres vegades més gran que el de l'hepatitis C i, per tant, el repte per a nosaltres va ser majúscul. Vam passar de treballar amb un virus que coneixíem molt bé i amb fragments molt petits, a fer una seqüenciació de tot el genoma sencer, que té 30.000 lletres, 30.000 nucleòtids es diu. El que vam fer aplicant els nostres coneixements va ser treure dues seqüències molt bones, d'altíssima qualitat. És a dir, no hi ha cap error, cap forat, ni cap indeterminació i això ens ha permès pujar-les a una base de dades internacional on tots els investigadors pugen les mostres que es van seqüenciant .

Què suposa això en la lluita contra el coronavirus?

Primer ens permet comparar. La nostra seqüència de la Vall d'Hebron la podem comparar amb altres seqüències de la resta d'Espanya per veure quina distància tenen, però també amb seqüències que et venen d'Itàlia, d'Alemanya, dels Estats Units, de la Xina... La podem comparar inclús amb la seqüència original, la primera que es va publicar del mercat de Wuhan. Podem comparar-la i saber com ha anat evolucionant el virus, com ha canviat a mesura que s'ha anat escampant per tota la població mundial.

I com ha canviat el virus?

Amb les últimes dades que tenim, el nostre comparat amb l'original, una seqüència només té cinc canvis (cinc lletres canviades de les 30.000) i l'altra en té nou només. Això és molt poca diversitat.

Això vol dir que hi ha molt poca mutació del virus?

En principi hi ha molt poca mutació del virus, però hem d'anar alerta perquè és un virus nou i va ser capaç de saltar d'un animal a l'humà, per tant, té capacitat d'adaptació a un metabolisme diferent i a unes cèl·lules diferents. D'aquí ha pogut transmetre's a tota la població i com que no hi havia ningú al món que tingués una resposta immune pot afectar a tothom sense tenir una pressió molt alta, no ha hagut de saltar sinó que s'ha pogut escampar lliurement. De moment el virus canvia poc i, en principi, ens dona esperances que si fas una vacuna pugui ser efectiva. Però les seqüències que estem comparant les hem de posar en valor. En l'esput hi pot haver des de 600 partícules per mil·lilitre fins a cent mil milions, 10 elevat a 11, això és una barbaritat de virus. Si fas un raspat nassal i tens cent mil virus, cadascun amb el seu genoma, si tens una sola seqüència la que obtens és una seqüència mitjana, consens que en diem, i t'amaga la variabilitat que hi pugui haver a sota.

Per què és important aquesta variabilitat?

Aquesta variabilitat ens pot dir quina capacitat té el virus de variar, de mutar, també podem veure quines posicions el virus no canvia mai. Mirant tota aquesta població trobem potser que certes regions del virus per més que seqüenciïs no canvien mai. Això vol dir que és essencial aquesta proteïna pel virus i com que no canvia és una bona diana per dissenyar un antiviral d'acció directe, o sigui que bloquegi el virus, o una vacuna, per exemple. Però tot i que ara sembla que és molt poc variable té capacitat de variabilitat i, per tant, hem d'estar atents perquè no sabem què passarà quan acabi aquest brot i si quedarà resident com un virus respiratori més que fa un brot estacional.

Per tant, no sabem si el virus ha vingut per quedar-se?

No sabem què passarà amb el virus, si desapareix o queda en grups de població fent pics i l'any que ve torna a venir. El fet de tenir la seqüència d'ara ens permetrà comparar amb la que vingui després i podem preveure si aquest virus nou que pugui venir té canvis o és el mateix. Això és molt important. Ara no sabem què passarà, però hem d'estar preparats.

A banda de ser molt contagiós és molt agressiu, no?

Des de la part genètica, que és la que conec, és un virus que ha adquirit una sèrie de mutacions que en la seva espícula, és a dir, la clau que té per entrar, s'enganxa amb moltíssima afinitat en el receptor cel·lular AC2, que està en diferents cèl·lules però sobretot en unes que estan en els alvèols pulmonars i, amb molt poques partícules de virus, si troba aquesta proteïna a la superfície és capaç d'enganxar-s'hi i entrar i iniciar la infecció. Això és el que el fa més perillós. L'altre tema és que no és el mateix infectar-te amb cent partícules que amb cent milions. Si t'entra una microgota que té cent partícules, s'infecten unes quantes cèl·lules però el teu sistema immune pot tenir la capacitat de respondre i fas un refredat més fluix, però si t'infectes amb cent mil és una entrada massiva.

Per tant, l'ús de la mascareta sí que és important?

Primer s'havia dit que no protegeixen, però sí que ho fan i et poden reduir moltíssim la quantitat de virus que entren. És cert que segurament aquestes de paper que portem si entressis en contacte amb algú que està infectat i et tossís a la cara o et parlés a menys d'un metre i mig t'infectaries, però l'entrada de partícules virals segurament seria reduïda. S'ha de recomanar que es porti mascareta, sí que protegeix perquè pot baixar la quantitat de partícules d'entrada i això pot ser que canviï molt la patogenicitat, la clínica.

El repte que té ara la ciència és majúscul...

Tothom ha deixat de treballar en el seu camp i està buscant una solució. El món ha canviat. Hi ha una abans i un després perquè tothom està buscant. I això et dona esperances que es pugui acabar trobant una vacuna. Cadascú amb les tècniques que domina està buscant la millor estratègia i alguna o diverses segurament tindran èxit, però hem de ser conscients que una vacuna normalment trigaria anys. Si es té en un any podríem estar més que contents perquè no és només trobar-la, també s'ha de provar que és efectiva amb un model animal i fer tots els assajos clínics.