L'impacte psicològic que té treballar sota la pressió amb què ho estan fent els professionals de la sanitat per culpa de la pandèmia és quelcom que la Fundació Althaia de Manresa, ha explicat una de les seves psicòlogues, es va prendre molt seriosament des del principi. Informa que, fins ara, més d'un centenar de treballadors han requerit ajuda psicològica. La meitat de manera individual i l'altra de manera grupal.

Yolanda Martínez, psicòloga clínica de la Divisió de Salut Mental d'Althaia, diu que «som uns trenta psicòlegs» i que des del primer dia es van organitzar en grups de treball per preparar la documentació necessària per ajudar els seus companys, que han difós per la intranet de la fundació.

A banda, «ens vam coordinar molt ràpidament amb els altres serveis de l'hospital i vam facilitar un telèfon i un correu on es podien adreçar a nosaltres». També hi va haver un grup de treball que va preparar recomanacions per a la població en general. Tot plegat, assenyala, ha requerit la coordinació amb diferents departaments per fer difusió del suport, perquè «una cosa és que ens plantem a la consulta i l'altra que a la gent li arribi que pot venir».

Incertesa i preocupació

Quan es van adonar que havien d'actuar? Martínez apunta que «ens arribava l'impacte que estava tenint tota aquesta situació en els professionals. Hi havia moltes consultes de les Urgències d'Althaia, on arriben el casos més greus, perquè els lleus es queden a casa o van a l'atenció primària, i hi havia molta incertesa sobre els protocols i preocupació per les situacions d'aïllament dels pacients i els seus familiars. Ens arribava que els professionals estaven impactats i que marxaven amoïnats a casa seva». Darrerament, el que noten més es la fatiga que implica treballar amb tanta tensió durant tantes setmanes seguides.

Althaia disposa d'un protocol d'atenció en un cas amb múltiples víctimes que ja es va posar en pràctica quan hi va haver l'accident ferroviari de l'any passat. A banda, en l'àmbit psicològic, «hem pogut comptar amb l'assessorament d'una companya que treballa al SEM en casos d'emergències». També s'han intercanviat informació amb associacions de psicòlegs de tot Catalunya i d'Espanya i s'han organitzat cursos en línia sobre emergències i acompanyament en el dol i de suport als professionals.

«Vam muntar un grup de treball per revisar bibliografia i preparar recomanacions». Igualment, han tibat de l'experiència a la Xina i «companys de Madrid compartien les seves experiències a mesura que les anaven implantant». Hi ha hagut intercanvi amb la Societat Catalana d'Especialistes en Psicologia Clínica i han participat en sessions d'intercanvi amb diferents hospitals on cadascú ha exposat la seva experiència de suport als altres.

En el cas del centenar llarg de professionals que els han demanat ajuda fins ara, els psicòlegs han detectat que «al principi hi havia reaccions d'estrès davant la incertesa, la gravetat i la intensitat de la situació; i preocupació entorn el contagi, sobretot por de contagiar els seus familiars. Dar-rerament, noten més fatiga. Ambdues són reaccions normals i congruents amb la situació».

Tres blocs d'atenció

L'atenció que estan fent es divideix en tres blocs: «Reforçar l'autocura, en el sentit de complir uns mínims pel que fa a l'alimentació, al descans, evitar l'automedicació i no passar-se amb el cafè, i distreure's. Que siguin conscients que tot això és necessari per fer la feina que fan. Donar suport als equips perquè els treballadors en puguin trobar en els seus companys de confiança i responsables. I en tercer lloc hi ha el suport psicològic que els podem donar nosaltres», a través d'una consulta presencial que funciona de 9 del matí a 5 de la tarda de dilluns a divendres; un telèfon mòbil que està actiu de 9 del matí a 9 del vespre de dilluns a diumenge, i via correu electrònic. A banda dels documents amb recomanacions molt breus per a l'autocura a la intranet «per gestionar els moments difícils», Martínez fa notar que, pensant en el benestar dels treballadors, Althaia fa anys que els dona suport amb l'organització de grups de mindfulness. «Hi ha 300 professionals que n'han fet i ara els hem posat a disposició àudios i unes instruccions a la intranet per practicar a casa». A més a més, els psicòlegs «intentem apropar-nos i anem pels diferents serveis a treure el cap perquè ens sentin a prop i sàpiguen que ens tenen allà». També es dona suport psicològic als professionals de baixa amb la coordinació del Servei de Salut Laboral d'Althaia.

I quan s'acabi la crisi?

Serà pitjor el posttrauma que el trauma? Martínez no ho creu. «Probablement hi haurà un impacte i afectació però el tant per cent serà menor». Creu que és prematur treure conclusions i que «també en traurem coses positives, com ara el suport que transmet la població als professionals» i que «estan fent pinya, es donen molt suport dins els equips. Transmeten molt aquesta sensació, que es noten més propers i en sintonia amb els companys».

Pel que fa a la societat en general, la psicòloga aconsella «dosificar l'accés a la informació. Amb un cop al dia és suficient. Cal cultivar altres distraccions, mantenir unes rutines dins el confinament, dormir les hores, fer els àpats i limitar l'ús dels mòbils i pantalles i no deixar-los per al moment abans d'anar a dormir».

Un dels aprenentatges

Sobre si aquesta crisi marcarà un abans i un després en la societat, creu que «les persones tenim molta capacitat d'adaptació» i que «una cosa molt útil per als professionals i la població en general és pensar en el present. L'ara és ara i la situació és aquesta, i anem a afrontar el que toca, perquè no podem afrontar el que passarà la setmana vinent perquè no ho sabem». Afegeix que «saber gestionar la incertesa» pot ser un dels aprenentatges.

Seguint amb l'exemple, els psicòlegs també es cuiden entre ells amb reunions periòdiques i aplicant les recomanacions que donen a ells mateixos.