Efectivament, i després d'un mes de confinament, rodes de premsa, consells de ministres, llargues lectures dels reials decrets publicats i tancament de la majoria dels nostres negocis, arribem a l'espectacle lamentable del desconfinament progressiu i sense el suport dels tècnics. Arribem a aquest punt només amb l'opinió d'un govern que ha donat reiterats senyals de debilitat i de trobar-se superat per la situació que avui ens ocupa.

Mentre veiem, amb molta tristesa, l'encreuament d'acusacions estèrils i missatges geopolítics (que ara no fan al cas), la majoria de les empreses no disposem de solucions per als nostres problemes: no hi ha moratòries en el pagament dels impostos, no hi ha injeccions de diners per millorar la liquiditat precària dels negocis i ningú pensa en l'endemà, quan molts d'aquests autònoms i pimes haurem de tancar.

I, amb nosaltres, els patrimonis dels agosarats emprenedors que vam ser un dia també s'esvairan.

Per acabar-ho d'arrodonir, el Govern estatal, quan decideix que ja es pot tornar a treballar, tal com feia Juli Cèsar amb el seu Panem et circenses a l'Antiga Roma, ens distreuen amb batalles ridícules i amaguen el gran problema, de qual poc es parla.

Ens aboquen als lleons sense protecció. No hi ha criteris clars, no hi ha el material de protecció adequat i a sobre ens traslladen la responsabilitat d'un contagi (per no dir mort) al treballador i a l'empresari. Nosaltres, el teixit empresarial, haurem d'assumir com a accident laboral les conseqüències d'una contaminació pandèmica que l'Estat ha estat incapaç de controlar amb tests i proteccions.

L'economia, molt important, no té cap força si la bona salut de qui l'ha de mantenir, protegir o practicar, passa a un segon terme. S'entén que el Govern no sap predir i encara menys aguantar una situació econòmica insostenible, però fer-ho conduint la població a la contaminació, obligant-la a anar a treballar, és una irresponsabilitat descomunal.

Els empresaris estem espantats. Només veiem amenaces i un futur incert, però no volem obrir sense garanties per tornar a tancar. Aquesta situació provocaria una situació molt compromesa de moltes pimes i segurament les portaria a una mort definitiva. Estem acostumats a mirar més enllà, i ara ens trobem en mans d'inexperts dirigents que fan el contrari, i això no ho podem permetre.

Esperem aprendre alguna cosa de tot plegat, i que ens en sortim tots plegats. Però no podem perdre de vista el que us he comentat. La raó ens acompanya, el seny ens defineix.