L'economia espanyola registrarà enguany una contracció «sense precedents en la història recent», que superarà «amb escreix» la que es va produir en qualsevol dels anys de la crisi financera global, segons càlculs preliminars del Banc d'Espanya recollits en l'article «Escenaris macroeconòmics de referència per a l'economia espanyola després de la Covid-19», publicat ahir.
El Banc d'Espanya, utilitzant dues metodologies diferents, calcula que el PIB caurà enguany, de mitjana, entre el 6,6% i el 8,7% en el cas que el confinament de la població duri vuit setmanes (el cas més probable, en la seva opinió) i depenent del grau en el qual persisteixi la pertorbació després de finalitzar l'estat d'alarma.
Així, si es produís una normalització de l'activitat gairebé completa després de l'estat d'alarma, la reculada del PIB seria del 6,6%, però si la normalització no arriba fins al quart trimestre, la caiguda seria del 8,7%.
En el cas que l'estat d'alarma s'allargués fins a les dotze setmanes i no s'hagués arribat a la normalització de l'activitat per cap d'any, particularment en les branques lligades a hostaleria, restauració i oci, l'economia espanyola podria caure fins a un 13,6% en el global d'aquest 2020.
El Banc d'Espanya reconeix que el cost pressupostari de l'episodi recessiu causat pel covid-19 serà «molt elevat», com a conseqüència tant de les mesures adoptades com, sobretot, de l'actuació dels estabilitzadors automàtics. Segons els diferents escenaris considerats, la institució calcula que dèficit públic de 2020 podria situar-se en una forqueta compresa, aproximadament, entre el 7% i l'11% del PIB.
Per al 2021, el Banc d'Espanya estima que el dèficit estarà entre el 5,2% i el 7,4%. Per part seva, el deute públic se situaria enguany i el pròxim en nivells compresos entre el 110% i més del 120% del PIB, aproximadament.
En totes aquestes estimacions el Banc d'Espanya ha tingut en compte el cost de les mesures posades en marxa pel Govern per limitar l'impacte econòmic i social de la pandèmia, però no les anunciades ni delimitades amb precisió, com és el cas de l'ingrés mínim vital. En funció dels diferents escenaris, la institució monetària calcula que la taxa d'atur podria escalar el 2020, de mitjana anual, a percentatges d'entre el 18,3% i el 21,7% de la població activa, i baixar el 2021 a taxes d'entre el 17,5% i el 19,9%.
