La situació de saturació que van viure ahir les farmàcies de Manresa va anar augmentant a mesura que va avançar el dia. Mentre que al matí n'hi ha que no van detectar un augment destacat de la clientela, al migdia moltes no van donar l'abast. No hi va ajudar el col·lapse del sistema, que no es va mig resoldre fins a quarts d'1 del migdia. Professionals que van atendre les preguntes d'aquest diari van lamentar que la població no hagués seguit les indicacions de deixar el primer dia per als casos de més urgència.
És el que comentava a la tarda Núria Ros, de la farmàcia Ros del passeig de Pere III. Explicava que hi va haver moments que la cua davant el seu establiment va arribar fins a la cantonada amb el car-rer de la Sèquia. «La gent no ha fet cas de les indicacions i quan s'ha col·lapsat el sistema i els hem demanat que tornessin demà [avui per al lector] ens deien que no es volien moure». També hi ha qui es va queixar en saber que es tractava d'una màscara quirúrgica de les de paper perquè s'esperava una cosa diferent...
En el seu cas, deixant de banda les màscares que es poden recollir amb la targeta sanitària del CatSalut, no en van tornar a tenir per poder-ne vendre a la població d'ençà que es van acabar fins la setmana passada, amb una remesa que van esgotar de seguida; ahir en tornaven a tenir. El preu, un euro. Més cares que abans de la crisi però bastant menys que els preus que hi ha a Internet. Les màscares que es donen a través de la recepta electrònica són la primera gratuïta, i la segona costa 76 cèntims. Ahir, només donaven la gratuïta.
Com als supermercats
Carles Garzón, de la farmàcia de la Font, informava a les 4 que, en el seu cas, havien tingut cua des de les 9 del matí fins a l'hora de tancar al migdia. «Hi ha persones a les quals hem hagut de demanar que tornessin a la tarda per poder anar a dinar». Feia notar que amb les màscares havia passat el mateix que als supermercats a l'inici del confinament, que la gent els va buidar per por de quedar-se sense menjar. Al seu negoci va anar a buscar la màscara «tot tipus de gent. No només la gran i els treballadors».
Miquel Àngel Oltra, de la farmàcia-ortopèdia Oltra, a la carretera de Santpedor, remarcava que s'havia informat massa poc que no calia anar el primer dia a recollir la màscara. «La gent es pensa que si no la compra avui [ahir per al lector] la perdrà». Observava que hi havia qui hi havia anat amb «cinc targetes sanitàries. Per al matrimoni, per als avis i per al nen de cara a la setmana vinent, quan puguin sortir». Des de l'inici de la crisi ell ha anat tenint màscares per vendre, però es queixava que «n'he hagut de pagar un preu que no és el normal. El doble. Després, la gent es queixa i quedem malament nosaltres».
A la farmàcia Miró de la carretera del Pont de Vilomara, Maria del Carme Miró també feia notar que havien hagut de demanar a diverses persones que hi tornessin a la tarda o avui perquè no els podien servir. El sistema es va col·lapsar a mig matí perquè a tot arreu tothom estava entrant la mateixa ordre al servidor.
Les més matineres
Una de les persones que ahir a primera hora s'esperava a la porta d'una farmàcia de Manresa just abans que obrissin per recollir la seva màscara era Elvira Fernández, que afirmava que «temia que trobaria cua, però no ha estat així, ni de bon tros». Havia estat matinera, «no pas per aquesta por de trobar molta gent», sinó «perquè treballo de dependenta en un establiment d'alimentació i ara anava cap a la feina. Tot i que allà sempre hem tingut màscara per fer la nostra feina, disposar-ne d'alguna més, tenint en compte que tot el dia estem exposats, penso que no és sobrer».
Teresa Alabastre també va ser de les primeres a anar a buscar a una farmàcia de Manresa una de les màscares que des d'ahir es lliuraven amb cadascuna de les targetes sanitàries. En la situació actual no treballa, però argumentava que la mascareta li feia falta «perquè soc la que he de sortir per fer la compra de casa, i fins ara n'he utilitzat un parell de roba que em vaig fer jo mateixa». De fet, era de l'opinió que aquest repartiment «va molt tard», tant per la necessitat de la gent de disposar-ne, encara que hi hagi hagut un confinament estricte, «com per conscienciar la gent que n'ha de portar pel bé de tothom».
