22 de abril de 2020
22.04.2020
Regió7
SUPLEMENT ESPECIAL

Els essencials: 18 testimonis al peu del canó

Gent anònima s'ha convertit en el puntal de la societat amb una feina extraordinària

23.04.2020 | 07:53
Els essencials: 18 testimonis al peu del canó
El Govern d'Espanya va publicar el 29 de març passat un reial decret llei al Butlletí Oficial de l'Estat que extremava la restricció en la mobilitat dels ciutadans i la suspensió de la majoria de les activitats socials i econòmiques per contenir l'avanç de la Covid-19.
 
Ja veníem d'una situació de confinament decretada per lluitar contra el coronavirus.A partir d'aquest dia es va paralitzar tota l'activitat no essencial al país.Ara algunes activitats econòmiques han tornat progressivament i s'han aixecat algunes restriccions. A poc a poc les xifres de contagi i de morts es van controlant i la situació a tots els àmbits va millorant,tot i que no s'ha d'abaixar la guàrdia en cap moment, ja que encara hi ha molta feina per fer.
 
Hi ha tot un seguit d'activitats econòmiques que són imprescindibles, ja que presten un servei totalment necessari i encara més quan ens trobem davant d'una situació d'emergència sanitària com la que estem vivint des de fa setmanes. Són el motor econòmic de molts sectors de la nostra societat. Són a primera línia per oferir el seu servei a tothom i especialment als més necessitats i més vulnerables.
 
Aques especial és un homenatge a aquests treballadors que continuen exercint les seves responsabilitats laborals per mantenir i garantir l'activitat essencial –econòmica, productiva i social– i la tasca dels quals és vital i necessària perquè el país continuï funcionant.
 
Són els imprescindibles. Els essencials


Meritxell Royuela
Metgessa especialista en medicina interna i malalties infeccioses a Althaia

En la lluita per frenar l'expansió del coronavirus, el personal sanitari ocupa la primera línia de la batalla. Tenen cura dels pacients infectats de coronavirus. Són herois i heroïnes de bata blanca.

No es considera una heroïna sinó una treballadora que compleix amb la seva responsabilitat: tractar els malalts de Covid-19. «És la nostra feina i hi som per donar-ho tot, per salvar vides». La dedicació assistencial és màxima, i «acumulem cansament sí, però traiem forces d'on faci falta». Fan jornades maratonianes i grans esforços per fer front a una pandèmia que no s'haurien imaginat mai, diu Meritxell Royuela, metgessa a Althaia: «Tenim formació per actuar davant de virus emergents però el coronavirus ens ha trencat tots els esquemes, no havíem vist mai res igual». A Manresa, els hospitals se centren majoritàriament en la pandèmia, amb UCI i habitacions plenes, plantes que han transformat la fesomia habitual per evitar contagis, i professionals que atenen els pacients vestits amb l'equip de protecció integral. «Fem tot el que està a les nostres mans perquè es curin. No tots se'n surten, però tant pacients com familiars ens tenen al costat fins a l'últim moment. El vessant humà és molt important tenint en compte que només poden rebre visites de familiars en situacions molt concretes. Hi ha malalts que tenen molta por i l'acompanyament dels sanitaris és essencial». La doctora Royuela no té por però sí «molt respecte davant de la situació que vivim».


David Fernández
Bomber de la Generalitat a Cornellà de Llobregat

Aquest bomber amb persones de risc en el seu entorn assumeix amb responsabilitat la tasca essencial del cos durant la pandèmia.

Durant el coronavirus, el bomber David Fernández (Tarragona, 1973), que treballa al parc de Cornellà de Llobregat, es veu obligat a ser «especialment exquisit» en la presa de precaucions pel personal de risc que té al seu voltant. «Són dies d'impotència i tristesa per no poder assumir reptes col·lectius», considera.

Fernández assumeix amb responsabilitat la tasca essencial del cos. «Som persones d'acció, per això estar pseudoconfinats al parc de bombers mentre no fem serveis també és dur», reconeix el bomber, que apunta a una «frenada important» en els serveis urgents del cos durant el confinament.

Encara que diu que no vol promoure un discurs pessimista, aquest bomber admet que se sent preocupat pels efectes que la crisi deixarà en el cos de bombers, «habitualment ja amb falta d'inversió», i en l'economia en general.

«Nosaltres treballem amb bosses de pobresa i percebo que arrossegarem la crisi del 2008. És dur que això arribi ara, quan semblava que estàvem a punt d'aixecar el cap després d'adaptar-nos a la gestió de la misèria i a les retallades». El punt esperançador, conclou el bomber, és que d'aquí «pugui sortir-ne reforçada l'organització social de base».


 

Jordi Mora
Cap de la Policia Local de Manresa

A les actuacions habituals de les policies locals, s'hi afegeix, des de mitjan març, fer complir les mesures decretades per frenar la propagació del coronavirus. Totes les tasques són més complicades per motius de seguretat.

«Són dies molt durs, però la Policia Local continua estant al servei dels ciutadans i hem d'actuar amb responsabilitat». Una part de la seva tasca és fer complir el confinament. Tot i que els agents no obliguen a ensenyar cap certificat, «agraïm que ens facilitin la feina, ja que hem de comprovar desplaçaments a la via pública», apunta el cap de la Policia Local de Manresa, Jordi Mora. «Ens hem trobat de tot: el que diu que ha anat a comprar tabac i t'ensenya el paquet mig buit, o la persona gran que ha sortit a caminar i l'hem de portar a casa».

Els policies locals també s'afronten a una realitat nova per a ells, i ho fan «aplicant els principis que regeixen una bona actuació policial, però portant-los encara més enllà. La proporcionalitat és bàsica en una bona actuació policial. En aquests moments és encara més important l'empatia amb els teus conciutadans, hi ha gent amb molta angoixa, gent sola que no té suport i necessita ajuda. Per exemple, un servei estrany d'aquests dies és el cas d'un home ingressat que vivia sol i vam anar a casa seva a buscar el gos perquè no es morís de gana». Totes les actuacions són ara més complicades per motius de seguretat. I moltes són emotives, «la Policia Local no està acostumada que l'aplaudeixin pel carrer», i aquests dies passa.


Katy Fernández
Responsable de Grup Via a Berga

La reducció del trànsit a les carreteres és notori, però els transportistes continuen sent-hi perquè són essencials. Furgonetes i camions traslladen mercaderies i paquets per a empreses i particulars.

«Els transportistes som un sector essencial i tenim més feina que mai. És una satisfacció poder donar servei als clients que compren per Internet i que esperen que els arribi el paquet a casa». Katy Fernández i el seu equip són professionals que estan al servei de la ciutadania per ajudar-los, per portar-los els paquets a casa, i fer-ho amb mesures de protecció estrictes. «Els guants i la mascareta són imprescindibles per evitar contagis de la Covid-19. Ara ja formen part del dia a dia de molta gent, també dels transportistes, que estan en contacte amb molta gent». Tenen molt present la higiene i la distància de seguretat a l'hora d'entregar els paquets, i han adoptat un nou protocol: «El transportista truca al timbre i demana el nom i DNI de la persona, l'anota sobre el paquet i fa una fotografia per deixar constància de l'entrega. D'aquesta manera, s'evita que el destinatari hagi de posar el DNI i signar a la PDA (ordinador de mà)». Furgonetes plenes de paquets surten cada dia de Grup Via, que prioritza l'entrega de material a farmàcies, hospitals i residències: «També fem aquests serveis, i aquests són urgents».


Helena Ginés
Fisioterapeuta en una residència de persones grans de Barcelona

Aquesta fisioterapeuta dona suport en el dia a dia d'aquesta dura crisi sanitària a persones grans dependents en una residència de Barcelona.

El coronavirus ha canviat radicalment la vida d'Helena Ginés (Sant Adrià de Besòs, 1992), a qui els estralls de la pandèmia han obligat a canviar sobtadament de perfil professional a la seva residència.

Si en circumstàncies habituals treballa com a fisioterapeuta atenent gent gran amb problemes de mobilitat articular, ara fa una tasca més essencial: tenir cura de les persones dependents, caminar amb elles, donar-los suport en els menjars. «De vegades em sento limitada i frustrada, però el simple fet d'ajudar en el que pugui ja em fa sentir bé».

Ginés diu que se sent «especialment responsable per treballar amb gent gran». És per això que, en lloc d'utilitzar el transport públic, com feia abans, des que es va activar l'estat d'alarma opta per caminar 35 minuts fins a la feina «per minimitzar i evitar al màxim la possibilitat de contagiar els ancians» .

El punt positiu, es consola, és que «l'equip de treballadors estem molt units perquè els residents estiguin bé». No obstant això, reconeix la fisioterapeuta, «no puc deixar de preocupar-me per l'aïllament social que poden sentir les persones a la residència».


 

Miguel Ángel Moreno
Encarregat d'instal·lacions i del tercer equip de recursos operatius d'Aigües de Manresa

El subministrament d'aigua a la població està garantit . Els operaris actuen davant de qualsevol incidència i ho fan amb un protocol específic per garantir la seguretat sanitària dels treballadors
 
Les canonades no tenen horaris i en qualsevol moment poden sorgir incidències que cal reparar per garantir el subministrament d'aigua a la ciutadania, en un moment de crisi sanitària en què l'aigua és necessària per mantenir una higiene adequada.  És un servei bàsic, i professionals com Miguel Ángel Moreno són essencials: «Treballem per atendre les reparacions d'avaries a Manresa i als pobles de la comarca del Bages on Aigües de Manresa té la gestió del servei». La davallada del trànsit els ajuda en tots els sentits, menys incidències i més facilitat per reparar-les: «D'avaries n'hi continua havent i actuem per donar resposta el més ràpid possible. Ho fem seguint el protocol establert de mesures de seguretat oportunes». Treballen per torns que s'alternen per setmanes, «hem dividit els operaris en quatre equips, tres per a avaries en el subministrament, i un altre per enllestir  obres prioritàries». Van protegits i mantenen la distància de seguretat per evitar contagis, «una por que suposo que tenim tots els que hem de sortir al carrer cada dia per anar a treballar».  Ells hi surten, fan una tasca necessària, i tota la plantilla fa més pinya que mai per fer més fàcils uns moments complicats.


Antonio Cañadas
Operari del servei de neteja i recollida d'escombraries a Igualada

Garantir el servei essencial de recollida d'escombraries i neteja viària malgrat el confinament total de la Conca d'Òdena ha estat el repte dels treballadors de l'empresa FCC Medi Ambient.
 
«Abans, els operaris del servei de neteja i recollida d'escombraries interactuàvem constantment amb els ciutadans perquè compartim espai públic. Des del confinament especial que vam patir a Igualada ja no és així. Els carrers estan buits, però també més nets», explica Antonio Cañadas. «Hem adaptat la neteja a les noves necessitats, prioritzem la desinfecció de les zones especials. I treballem de manera més individual, amb totes les mesures de protecció i seguretat». Reconeix que treballar on ell anomena zona zero «ha generat molta angoixa entre el col·lectiu de treballadors dels quatre ajuntaments –Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí–, que som de la mateixa empresa, FCC Medi Ambient, i no ha estat fàcil l'organització perquè «companys de feina que vivien fora d'Igualada no podien entrar a l'àrea confinada».

Però té clar que hi ha «una responsabilitat de fer la feina en benefici del conjunt de la ciutadania». Opina que aquesta situació «ens serveix per valorar la nostra professió. També, per donar més valor als aspectes socials, i veure que hi ha gent que no pot treballar i ho està passant malament». Per això l'empresa ha engegat una campanya entre tota la plantilla del grup FCC Medi Ambient de recaptació de fons a favor del Banc dels Aliments. 


 

Sílvia Múrcia
Encarregada de Roges Supermercats–SPAR a Solsona

Els supermercats són dels pocs establiments oberts al públic. La seva activitat és essencial i els seus treballadors són necessaris. Han estat testimonis del comportament social des del principi de la pandèmia.

Els treballadors de les botigues d'alimentació i supermercats estan més enfeinats que mai. És el cas de Sílvia Múrcia, encarregada del Roges Supermercats-SPAR a Solsona, que explica que «els nervis, l'estrès i l'angoixa dels primers dies s'han relaxat una mica, tot i que tenim molta feina. Però com sempre la fem de gust i donant un servei». Després de les aglomeracions de l'inici del confinament, s'ha anat imposant l'ordre, amb restriccions d'aforament i mantenint les distàncies de seguretat. «Hem reforçat les mesures de protecció i d'higiene dels treballadors i de l'establiment, i ens hem adaptat a la nova situació de treballar amb guants, mascaretes, desinfectar molt els carros, les cistelles, les portes de les neveres...». Comenta que els clients estan conscienciats i entenen la situació. La manera d'anar a comprar ha canviat, pel que fa tant a seguretat com també a l'hora d'omplir el carro: «La gent fa compres més grans, d'una banda, perquè fan tots els àpats a casa, i de l'altra, perquè molts proveeixen per a una setmana sencera». De provisions a Roges Supermercats-SPAR se'n troben sempre, tot i que Sílvia Múrcia reconeix que alguns dies se'ls ha esgotat algun producte concret, com per exemple una marca de lleixiu o de llet, o s'han quedat sense farina o llevat, «uns dels productes estrella».



Sara Riumalló
Tasques de front oficce-protocol-acompanyament a les famílies i cerimònies de comiat de Mémora

La mort d'un ésser estimat és, per si mateix, un dels moments més dolorosos per a una persona;  ara aquesta situació s'agreuja, ja que no es pot fer l'acompanyament final com es feia fins ara.
 
Moltes famílies s'han trobat que com a conseqüència del protocol sanitari activat no s'han pogut acomiadar dels seus estimats de la manera que haurien volgut. Les restriccions són màximes. No es poden fer vetlles i les cerimònies han quedat reduïdes únicament a la presència de tres persones. Això fa que es visquin situacions doloroses i delicades. Sara Riumalló, que forma part de l'equip de protocol de Mémora, hi és present per prestar ajuda. «Sobretot, ara mateix donem prioritat al dol, oferim solucions per a més endavant i organitzem les futures cerimònies amb les famílies. També oferim portar les urnes a domicili, per evitar que les famílies s'hagin de desplaçar i fem arribar les notes de condolença que ens arriben després de l'enterrament a través de la nostra pàgina web», explica. Sap perfectament que ara les famílies necessiten «suport i sobretot poder transmetre per part nostra que no tot acaba aquí, sinó que podran fer un comiat digne més endavant. Això els  dona tranquil·litat».

Les cerimònies es fan en la més estricta intimitat, breus i en espais oberts, per poder complir amb la normativa de sanitat establerta. «Ens solidaritzem al màxim amb les famílies i també sentim el seu escalf, crec que les circumstàncies d'ara són tan excepcionals per a les famílies que tot detall per part nostra és molt agraït i rellevant», comenta. Sara Riumalló sap perfectament que aquella frase que diu que la vida continua adquireix ara més significat que mai i té clar que en aquests moments cal donar un missatge d'esperança. «No serà un camí fàcil, però tots desitgem tornar a la normalitat. I espero que aquestes circumstàncies que estem vivint ens ensenyin a tots a veure el món i les relacions personals de manera diferent».



José M. Alonso
Carter de Correus a Cardedeu

El coronavirus no ha impedit que aquest carter hagi seguit repartint cartes i paquets, un dels serveis essencials durant la pandèmia.

José M. Alonso (Barcelona, 1968) segueix repartint cartes, targetes postals, impresos, paqueteria i girs amb Correus a Cardedeu malgrat tot. Explica que els primers dies de la crisi van ser d'indecisió i de caos, però que ara les directrius per als repartiments són molt clares: cap tipus de contacte, deixar els paquets a l'estora dels usuaris i obviar la signatura física del receptor demanant-li les dades verbalment.

«Entenc perfectament que haguem de treballar; Correus va funcionar fins i tot a la guerra civil: la comunicació és un servei essencial», apunta Alonso, que es mostra del tot compromès amb la tasca social d'oficis com el seu en aquests dies difícils. Segons la seva experiència personal, considera que el repartiment va baixar després de l'inici del confinament «el 70% aproximadament».

Alonso assenyala que en els usuaris als quals porta repartiments «es nota molta inseguretat i recel, ja que la gent cada vegada ha anat fent-se més distant». En el seu cas, afegeix, està molt conscienciat de deixar la distància mínima i complir rigorosament les prescripcions sanitàries d'higiene. «Cal prendre-s'ho seriosament».




Mireia Arso
Fotògrafa del diari Regió7

Als fotògrafs de premsa els toca seguir el rastre del coronavirus i deixar impresa la seva mirada particular sobre l'impacte d'aquesta crisi sanitària que ho fa trontollar tot.

«Quan tot això passi haurem estat testimonis d'un episodi de la història en què s'han vist imatges úniques i potser irrepetibles», explica la fotògrafa del diari Regió7 Mireia Arso. Els objectius de les càmeres dels fotoperiodistes capten moments, espais, situacions, personatges... per explicar en imatges la crisi del coronavirus. «A part de les fotos que il·lustren les notícies del diari, fem molta feina de documentació, per tenir un arxiu fotogràfic que servirà per donar testimoni d'un moment històric que no només ha de quedar registrat a la nostra memòria, sinó també en imatges».

Carrers buits, escoles tancades, establiments amb la persiana abaixada, cues a les botigues d'alimentació, gent amb mascareta, aplaudiments cada vespre, actuacions als balcons... tot està retratat. «Han passat moltes coses en poc temps, i a tots ens ha canviat el dia a dia». La seva professió li permet seguir sortint al carrer, «és una feina que implica ser-hi sempre. Ara, però, treballem una sola temàtica i, bàsicament, amb l'òptica 70-200 mm a causa del distanciament necessari». No té por. «He deixat enrere la intranquil·litat dels primers dies i m'he anat acostumant a la buidor, al soroll de l'obturador que trenca el silenci que t'envolta».


Bàrbara Martín
Infermera d'Urgències a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Aquesta treballadora sanitària es va contagiar de Covid-19 atenent pacients i ara, ja amb l'alta mèdica, torna amb més ganes de lluitar que mai.

Bàrbara Martín (Barcelona, 1967) sospita que probablement es va contagiar de coronavirus el 8 de març passat, quan el cop de la pandèmia encara era incipient, atenent de matinada un pacient amb suposada pneumònia que va acabar sent Covid-19. A ella, que és diabètica i per tant de grup de risc, li van fer les proves (PCR) dues vegades: de la primera mai en va saber el resultat; de la segona, sí. Positiu.

Aquesta infermera d'Urgències, que assegura que va estar treballant «sense Equips de Protecció Individual (EPI), sinó amb bates verdes transparents», no amaga el seu dolor. «El més dur ha estat acompanyar persones que sabies que moririen soles i no podíem salvar-los la vida. Encara que soc forta, he plorat molt per la impotència de veure com mor gent sense que hi puguis fer res».

Ara, al cap de 26 dies de confinament domiciliari en què en alguns moments s'ha sentit «una empestada», Martín ha rebut l'alta mèdica després de donar negatiu en la PCR, i es va reincorporar a la feina dilluns passat. «Torno forta per plantar cara al virus; saber que puc ajudar a l'hospital em fa ser optimista», conclou.



Ramón Morla
Propietari de l'explotació lletera More Holstein, proveïdor de Danone

És important posar en valor la tasca dels ramaders i agricultors que treballen amb la primera matèria amb què s'elaboren molts productes de primera necessitat-
 
La crisi global que estem vivint és un compromís de tots. Danone ha posat en marxa el  programa d'Acció Social «Alimentar per Amor», que consta de tres àmbits d'actuació: mesures per garantir el subministrament i la seguretat dels empleats de Danone i els integrants de la cadena alimentària, suport als col·lectius vulnerables i suport a les famílies.

Perquè productes com els de Danone puguin arribar al consumidor final no ens podem oblidar de la primera baula de la cadena: els que tracten la primera matèria. Ramón Morla, propietari de l'explotació lletera More Holstein, segueix al peu del canó al costat dels seus empleats, que continuen acudint dia a dia al seu lloc de treball. Per garantir la seva seguretat han posat guants i gels per desinfectar-se a l'entrada.

L'explotació lletera situada a Bétera és proveïdora de Danone des dels anys 80. El seu propietari afirma que «Danone ens ha garantit la recollida de la llet, que per a nosaltres és el més important». També els ha facilitat màscares per als empleats. El ramader, en la mateixa línia que les mesures adoptades per Danone, s'ha compromès a donar una prima als seus treballadors de 500 euros al març i de 500 a l'abril. «Volia que se sentissin tranquils i emparats per l'empresa», indica.

La granja More Holstein també ha col·laborat amb l'Ajuntament de Bétera i Càritas, i els han subministrat prop d'uns 2.500 quilos de productes, entre arròs, carn, sal, oli, llet i formatge per a persones en situació de vulnerabilitat.
Així mateix, dins del programa «Alimentar per Amor», Danone mantindrà i reforçarà els seus plans d'ajuda social amb la donació d'1.000.000 de iogurts i 180.000 litres d'aigua mineral al mes, així com productes d'alimentació per a nadons. També s'ha sumat a Food4Heroes, per fer arribar a hospitals 70 kits de iogurt líquid i ampolles d'aigua mineral, 200 ampolles més d'aigua mineral a l'Ajuntament de Sant Hilari i 6.880 unitats de nutrició mèdica a hospitals i residències de Madrid. Danone fa 100 anys que està compromesa amb la salut i l'alimentació.


 

Xavier Santamaria i Anna Morilla
Propietaris de la Llibreria Timbaler, de Santpedor

Inclosos a la llista de serveis essencials, els quioscos i llibreries que venen premsa mantenen la seva activitat. Les vendes de diaris han baixat però ha crescut la demanda de revistes, jocs i material per a treballs manuals.

«Molts clients venen cada dia a buscar el diari i és l'únic moment que surten al carrer», diu Xavier Santamaria. Juntament amb Anna Morilla regenten la Llibreria Timbaler de Santpedor, un establiment que ven premsa i revistes, passatemps, llibres, jocs i material escolar. Expliquen que la venda de diaris ha baixat, sobretot perquè no distribueixen a bars i restaurants, però per contrapartida «hi ha més demanda de revistes, i també venem molts jocs de taula i material per a treballs manuals. Les famílies confinades a casa s'han d'entretenir. Molta gent ens agraeix que puguem tenir l'establiment obert».

A la Llibreria Timbaler fan un servei que també s'ha hagut d'adaptar a la nova situació: «Els clients han d'entrar a la botiga ben protegits -si no porten mascareta els en donem-, ho han de fer respectant l'aforament màxim de tres persones a dintre l'establiment, i mantenint la distàncies de seguretat. Mentre duri l'estat d'alarma, fem horari només de matins i també oferim servei a domicili». Avui, dia de Sant Jordi, és atípic per als llibreters però, malgrat tot, ha estat una setmana de comandes a la Llibreria Timbaler: «Hem tingut molta demanda de llibres a través de telèfon i web, no és comparable amb els altres anys però estem contents».




Jordi Raya
Operari de plantes de tractaments d'aigua potable i controls de qualitat a Sorea

La seva tasca queda més a l'ombra, però no per això és menys important. Els operaris de plantes de tractament d'aigua hi són cada dia perquè quan obrim l'aixeta en surti aigua i sigui de qualitat.

«Treballem per garantir un servei essencial com és l'abastament d'aigua», remarca Jordi Raya. Com a operari de tractament d'aigua potable i controls de qualitat a l'empresa Sorea, la seva rutina no s'ha vist alterada per la crisi del coronavirus. «No podem teletreballar, hi hem de ser i vetllar cada dia perquè els dipòsits estiguin plens i l'aigua sigui potable».

El que sí que ha canviat és la manera de fer la seva feina. Ara, els operaris fan les actuacions en solitari i amb protecció integral: «És primordial mantenir la seguretat i la salut dels treballadors i evitar contagis. Com que ens movem per espais públics ens hem de protegir amb l'equip de protecció integral». Assegura que s'ha acostumat als canvis: «Els primers dies treballava amb una certa angoixa, però de mica en mica l'he anat perdent». Jordi Raya fa ruta diària pels pobles on Sorea gestiona el subministrament d'aigua: «Faig supervisió dels nivells de dipòsits mirant que estiguin plens i que l'aigua emmagatzemada sigui potable. També controlo, a les estacions de tractament d'aigua potable, que el funcionament, els nivells de clor i la terbolesa siguin tots correctes». Una tasca necessària perquè l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa estigui ben tractada.




Martí Font
Conductor de transports municipals del Gironès (TMG)

Viure la crisi sanitària del coronavirus des del volant. És el cas d'aquest conductor de Transports Municipals del Gironès des de fa 31 anys. Aquests dies continua al peu del canó prestant els seus serveis.

Carrers buits, parades sense pràcticament ningú i autobusos amb poquíssims passatgers. Aquest és el dia a dia amb què es troben els conductors d'autobusos des que es va decretar l'estat d'alarma. Tot i que els busos urbans continuen circulant per les ciutats per donar servei, Martí Font reconeix que «és una situació angoixant», però que continua treballant «amb la mateixa vocació de servei que en les més de tres dècades que fa que treballo» com a conductor dels autobusos urbans a Girona.

Segueix posant-se al volant per transportar persones que, majoritàriament, van a treballar, a comprar o al metge. Ara els conductors es protegeixen darrere d'unes mampares que s'han adaptat als vehicles i porten mascaretes i guants. Martí Font destaca que els passatgers són molt disciplinats i prenen precaucions com ara mantenir la distància de seguretat i pujar i baixar per la porta posterior de l'autobús. Desitja i té ganes que això «tingui un final al més aviat possible».




Olaya Raiss
Farmacèutica de Barcelona 

Aquesta farmacèutica està al peu del canó atenent persones que requereixen medicació durant la crisi del coronavirus.

La farmacèutica Olaya Raiss (Barcelona, ??1992) percep molt la «histèria» dels clients de la seva farmàcia; «clients que es posen violents quan els dius que no pots oferir-los el que et demanen perquè no ho tens». De vegades, reflexiona Raiss, tampoc ells, els treballadors essencials de les farmàcies, tenen respostes. «Tu saps el que saps», remarca.

Abans, els clients es repartien al llarg del dia, però ara s'agrupen tots al matí. «Es nota el nerviosisme de la gent; tothom que ve em pregunta pel nivell de gravetat de la crisi».

Quins són els medicaments més venuts? «Paracetamol, ventolín i ibuprofèn». Sobre la responsabilitat de les professions essencials com la seva, Raiss afirma que l'assumeix però al mateix temps reclama més mitjans per als qui estan en primera línia, especialment pel que fa a les proves de detecció (PCR).

«He tingut algun company de baixa sense saber si tenia el virus o no, i aquesta incertesa ens repercuteix a tots. Crec que s'haurien d'haver fet diagnòstics més àgils per als que ens dediquem a això; crec que els poders públics haurien d'haver facilitat més recursos: no pot ser que vinguin metges a comprar-nos mascaretes», conclou la farmacèutica.

Fotografies: Mireia Arso, Óscar Bayona, Álvaro Monge, Anna Mas, Martí Fradera, Ricard Cugat i arxius particulars.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit