Una jutge de Manresa ha rebutjat la querella per coaccions i amenaces que va interposar l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras en la qual demanava que s'investigués l'advertiment del Suprem on deia que excarcerar els líders independentistes pel coronavirus seria delicte.

En un acte, la titular del jutjat d'instrucció número 7 de Manresa resol no admetre a tràmit la querella i arxivar les actuacions, en ressaltar que el mateix Junqueras atribueix els fets suposadament delictius als membres del Tribunal Suprem, que són aforats, de manera que no té competències per investigar el cas.

Al seu escrit, que es pot recórrer, la magistrada precisa que Junqueras podria interposar la seva querella davant l'òrgan jurisdiccional competent, que seria el mateix Suprem.

El líder d'ERC va presentar el passat 6 d'abril una querella per coaccions i amenaces als jutjats de Manresa per demanar que s'investigués l'advertiment del Suprem que excarcerar els líders independentistes pel coronavirus, com va plantejar la conselleria de Justícia a les juntes de tractament de les presons, podria suposar un delicte de prevaricació.

D'acord amb el criteri de la Fiscalia, la jutge conclou que hi ha indicis "suficients" d'"autoria concreta" en la confecció i emissió del missatge per part de la Sala Penal del Tribunal Suprem, ja que la funció de la "persona concreta" del seu servei de premsa que va difondre el missatge a un xat de periodistes "seria només instrumental" ja que descriu la voluntat de l'alt tribunal.

A la seva querella, Junqueras ja apuntava que el missatge en què s'advertia que podia ser delicte permetre que els presos del procés fossin confinats a casa pel coronavirus es va enviar a desenes de periodistes a un grup de WhatsApp des d'un número de telèfon vinculat a l'Oficina de Comunicació del Suprem.

Segons la jutge, la teoria de la "autoria desconeguda" en la confecció i emissió del missatge suposa una "mera conjectura", ja que la responsabilitat recau en els membres de l'alt tribunal, que són aforats i per tant escapen al seu àmbit de competències.

A la seva querella, presentada també per un delicte contra els drets cívics fonamentals, el líder d'ERC demanava que s'investigués l'origen del missatge que el servei de premsa del Suprem va remetre als mitjans després que la Generalitat anunciés que estudiava escletxes legals perquè els presos amb el 100.2 passessin el confinament a casa seva.

En aquest missatge, el Suprem advertia que excarcerar els líders independentistes presos podria ser un delicte de prevaricació i avisava que demanaria explicacions als membres de les juntes de tractament de les presons que permetessin als presos del procés passar la quarantena a casa seva.

Finalment, les presons catalanes van acordar permetre confinar-se als seus domicilis a una quinzena de presos que tenien autoritzades sortides per treballar en aplicació de l'article 100.2, però cap d'ells els líders del procés.

A la seva querella, Oriol Junqueras instava que s'identifiqués als responsables de la "confecció i emissió del missatge amenaçador i coactiu" del Suprem, que al seu parer suposa un "immerescut atac a la separació de poders, a la llibertat de premsa de decisions administratives independents, a la neutralitat en l'actuació de funcionaris i al respecte dels drets civils".

La querella demanava al jutjat de Manresa que investigués els fets i, per això, cités a declarar com a testimonis els responsables de premsa del Suprem i als membres de les juntes de tractament que van descartar enviar als líders del procés a casa seva a passar el confinament.