Ana del Valle, als seus 107 anys, ha sobreviscut a dues pandèmies, ja que fa uns dies es va recuperar del coronavirus i, quan era petita, va patir la grip espanyola de 1918, explica la seva nora, Paqui Sánchez.

"Era una dona de camp i ens deia que, per aquella època, a casa tothom estava malalt. A més, no tenien llet, ni aliments, així que ella amb només 7 anys va sortir del mas on vivia per buscar llet a la casa més propera. Però va caure sota d'una alzina, i hores després la seva mare la va trobar amb una febre altíssima", relata Sánchez.

Paqui afirma que sempre ha estat "al peu del canó" i pendent de la seva sogra Ana, i que l'estiu del 2012 va triar per a ella la residència de gent gran d'Alcalá del Valle (Cadis), on la família acudia a visitar-la amb freqüència. El que no es podia imaginar era que viuria tan de prop la crisi del coronavirus, quan va fer-se públic que un bon nombre de professionals i usuaris de la residència havien contret el virus.

"La primera notícia que vam rebre va ser un comunicat, el 9 de març, en el qual s'informava que quedaven prohibides les visites de familiars davant la detecció del primer cas de COVID-19 en una de les treballadores", assegura.

"El 19 de març van confirmar que hi havia dos treballadors contagiats i que els havien fet les proves a tots els majors. A més em van dir, extraoficialment, que dels vint-i-dos treballadors de la residència, vint havien donat positiu, i que els resultats dels usuaris trigaven més perquè les mostres havien estat enviades a un laboratori de Cadis", explica Sánchez.

El 20 de març, quan van arribar els resultats de les proves del coronavirus de tots els usuaris, la família d'Ana va saber que ella era una de les usuàries que havia donat positiu en COVID-19.

La veïna de Ronda denuncia l'"absoluta falta d'informació" que patien les famílies dels residents quan es forjava la crisi, i defensa la tasca dels treballadors de centre: "Encara que diguin el contrari, els majors no han estat abandonats, han estat atesos per treballadors que estaven malalts, però no els ha faltat de res, ni menjar".

La mitjanit prèvia al 24 de març, Paqui assegura que va trucar plorant al cap de la Policia Local d'Alcalá del Valle per dir-li que no tenia informació de la seva sogra: "No sabia què fer, i ell va ser fins a la residència i em va dir que estava bé".

L'endemà, Paqui i la seva família van saber que estaven a punt de traslladar Ana a La Línia i, en aquest període d'incertesa, la rondenya admet que la delegada provincial de Salut i Famílies de la Junta a Cadis, Isabel Paredes, la va atendre personalment i, a més de confirmar-li el trasllat, li va assegurar que la situació aniria a millor.

"Em va dir que estaríem en contacte i em va donar el seu telèfon. Vam saber que a La Línia hi havia un equip d'especialistes d'emergències, un grup de psicòlegs i dues doctores que atenien la meva sogra i que m'estan trucant cada dia. Fins i tot ens fan videotrucades, i s'envien vídeos i fotos", sosté Paqui.

La rondenya assenyala que després que la seva sogra Ana hagi donat negatiu per primera vegada en el seu tercer test, i hagi passat per una unitat de crítics, amb sedació i tranquil·litzants, l'avanç en la seva salut física "és increïble", ja que un dia va demanar a la residència que li donessin el caminador, i amb l'ajuda d'una infermera va aconseguir aixecar-se i caminar una mica pel passadís.

Paqui destaca la qualitat humana que han demostrat tots els professionals que treballen pel benestar de la seva sogra i que manté la seva família informada en tot moment: "Els professionals tenen una dolçor i un afecte amb nosaltres i amb ells... és gent meravellosa".