Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van concloure la cimera per videoconferència sense grans avanços sobre la creació d'un fons de recuperació que rellanci l'economia del bloc després que se superi la pandèmia de la Covid-19 i van encarregar a la Comissió Europea que n'elabori una proposta concreta.
El president del Consell Europeu, Charles Michel, va reconèixer en una roda de premsa posterior a la reunió que aquest fons de reconstrucció és «urgent i necessari» i, per tant, ha de tenir prou grandària per poder ajudar les regions europees i els sectors econòmics més castigats per la crisi.
No obstant això, les capitals estan dividides sobre les principals característiques d'aquesta estratègia. Encara que sembla clar que Brussel·les emetrà bons per finançar el fons, com va proposar el Govern de Sánchez, el sud i el nord de la UE discrepen ara sobre com aquests diners seran transferits als països.
Espanya, Itàlia o Portugal, per exemple, reclamen que sigui a través de subvencions no reemborsables, mentre que Alemanya o Països Baixos proposen préstecs que els socis hagin de retornar.
El primer ministre d'Àustria, Sebastian Kurz, va afirmar que també pertany a aquest segon grup en un missatge compartit en Twitter poc després que s'acabés la cimera. «Àustria està preparada mostrar solidaritat per impulsar la recuperació de les nostres economies. Hem de fer-ho a través de préstecs, una mutualizació del deute no és acceptable», va assegurar.
El Govern espanyol continua defensant que els països no hagin de reemborsar aquests fons, ja que això suposaria un increment dels deutes públics nacionals que suposaria un problema per a les finances nacionals dels socis més endeutats.
La cap de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va reconèixer que hi ha «diferències d'opinió» sobre aquest assumpte, però va garantir que la proposta final contindrà un «equilibri sòlid» entre crèdits i transferències directes. «Hi ha avantatges i inconvenients en tots dos casos i s'han intercanviat arguments de forma molt constructiva», va assenyalar.
L'Alemanya va subratllar que Brussel·les farà ara una anàlisi «profunda» de l'impacte econòmic de la pandèmia i les propostes legislatives estaran redactades en la segona o tercera setmana de maig. Per tant, és difícil que arribin a temps per al cim que els líders mantindran el 6 de maig amb els països dels Balcans.
En concret, la Comissió ha de detallar les característiques del pressupost de la UE per al període 2021-2027 (MFF) i del fons de recuperació, així com el vincle que tindran tots dos instruments.
Encara que sense donar més detalls, Von der Leyen ja va avançar que Brussel·les planeja un pressupost comunitari més elevat que el de períodes anteriors i augmentar el sostre de recursos propis (de l'1,2% actual al 2%). La Comissió Europea utilitzaria aquest marge per emetre deute europeu amb la qual finançar el fons de reconstrucció.
«El següent MFF ha d'adaptar-se a les noves circumstàncies, necessitem incrementar la seva potència de foc per poder generar les inversions necessàries a la Unió Europea», va apuntar von der Leyen.
