«La primera setmana de confinament ja hi havia hagut persones que havien hagut de morir sense un familiar, però no sols», comenta Yolanda Martínez, doctora en psicologia i psicòloga clínica de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia de Manresa. Davant d'aquesta situació, el comitè d'ètica es va reunir d'urgència i va crear un protocol per donar resposta a una situació inèdita. Entre les directrius que inclou hi ha una trucada que es fa sempre als familiars d'una persona morta per coronavirus. L'anomenen la trucada de condol.
Martínez recorda que «a l'inici de la pandèmia es parlava molt que les persones ingressades per la Covid-19 morien soles, i el comitè d'ètica es va reunir d'urgència per donar-hi resposta». El primer que es va fer va ser establir unes excepcions a la regla segons la qual les persones amb la malaltia havien d'estar aïllades i no podien rebre visites. Aquestes excepcions inclouen els infants, les persones amb síndrome confusional (provocada per alguna demència), amb trastorns mentals greus i amb dicapacitat intel·lectual, i les que estan al final de la seva vida, on entrarien les persones afectades per coronavirus.
«Sempre que es pogués detectar que hi havia una persona que no respongués als esforços terapèutics i que calgués iniciar un procés de sedació, calia avisar un familiar perquè el pogués acompanyar en aquest procés final. Pensàvem que era important per al pacient ingressat, per al familiar per poder-se acomiadar i per a l'equip assistencial», al qual, lògicament, aquestes situacions li generen una gran preocupació.
Partint d'aquesta base, «sempre que es pot preveure s'avisa un familiar». Amb tot, adverteix Martínez, «aquesta és una malaltia que fa que persones que estan estables facin un gir i empitjorin i morin i, tot i el protocol d'excepcionalitat, hi continua havent casos en què la família no s'ha pogut acomiadar». No només per la imprevisibilitat de la malaltia, també perquè n'hi ha que viuen lluny de l'hospital o per altres casuístiques diferents. D'aquí va sorgir el que anomenen la trucada de condol.
Una trucada, dos objectius
La psicòloga d'Althaia concreta que aquesta trucada té dues finalitats. D'una banda, «avaluar i orientar el procés de dol. Què està fent aquesta persona, i la família en general, per orientar aquest dol, que és un procés complicat i dolorós i, si els podem orientar, ajudar-los. I el segon objectiu és detectar si els familiars són grans, dependents, si estan sols i en situació de risc, i si cal que activem treball social i el metge de primària. Per tant, orientar i detectar situacions de risc».
La trucada per informar sobre la situació del malalt la fa l'equip assistencial, i la de condol, al cap d'uns dies del decés, els psicòlegs d'Althaia, que es van organitzar en grups de treball per repartir-se les tasques. «N'hi ha que s'han especialitzat en les trucades de condol, que són cinc persones».
«Se senten molt cuidats»
No ens ha d'estranyar gens que la reacció de la gent davant d'aquesta trucada de condol és d'agraïment. La també psicòloga d'Althaia Gemma Torra comenta que, «en aquest moment de vulnerabilitat, se senten molt cuidats». La trucada no té una durada determinada. «Pot durar el que la persona necessiti: cinc minuts o una hora i mitja». A banda, es pot fer un seguiment posterior. «Si identifiquem que aniria bé tornar a parlar amb aquesta persona al cap d'una setmana, li ho diem, i si ens diu que sí, la tornem a trucar. Truquem al familiar de referència, però en podem trucar més. Ha passat moltes vegades que hem trucat a una persona i ens ha dit que ens agrairia que poguessim trucar al seu germà, fill, pare o mare, i ho fem. Truquem a tothom que ens ho ha demanat».
Dit això, Torra posa en relleu que «les persones som més resilents del que ens imaginem i capaces de superar situacions doloroses. El que passa és que hi ha vegades que cal que algú ens recordi i ens valori les fortaleses que tenim. Es parla molt de les coses que no podem fer en aquesta situació, però també podem fer moltes coses». De fet, remarca, «estic trobant una fortalesa en la gent que és admirable».
La seva companya de feina hi afegeix que aquesta fortelesa s'expressa de múltiples formes, com «quan fas la trucada i et diuen que els nens han fet un dibuix de comiat als avis perquè no hi va haver enterrament o que portaran les cendres a un lloc especial per a elles. Hi ha moltes maneres d'afrontar el procés de dol i moltes persones no necessiten aquesta trucada», precisa.
Iniciativa pròpia
La idea de fer aquesta trucada, fa notar Torra, va ser una iniciativa pròpia, que no han importat de cap altre hospital i que van exposar a la Societat Catalana de Psicologia Clínica per si podia servir per a altres centres.
«Ho vam fer molt ràpidament. La segona setmana del confinament ja ens organitzàvem per fer-les el dia 1 d'abril». Insisteixen que són trucades per fer l'acompanyament, però no teràpia de dol, que ja s'ofereix en altres circuits diferents.
També insisteixen en la idea que es va propagar que «la gent mor sola». Martínez remarca que si no hi pot ser la família, «l'equip assistencial està allà, donant la mà al malalt. Evidentment, no és el mateix que tenir la família o la infermera que t'ha atès aquests dies». Per fer aquesta tasca tan dura i dolorosa, als equips assistencials se'ls ha facilitat un document sobre com han d'actuar. D'altra banda, quan hi va la família, se l'equipa amb un equip de protecció individual (EPI) «per estar allà l'estona que necessiti, i quan surten se'ls explica tot el que han de fer en arribar a casa».
