Seguir les normes del confinament al peu de la lletra, una gran solidaritat entre veïns i un punt de fortuna són les diferents claus que apunten els alcaldes dels municipis de la Catalunya Central que no han registrat cap cas de coronavirus. Lògicament, la baixa densitat de població i l'aïllament respecte a les grans concentracions de persones redueixen els contactes i ajuden al nul contagi, però la bona organització i el respecte a les mesures de seguretat donen un punt afegit a aquests municipis.

Salvador Tresserra, alcalde de l'Estany, un poble del Moianès de 400 habitants que no ha registrat cap positiu, explica a Regió7 que «al poble tothom ha fet molta més bondat de la que jo em pensava, es pot pensar que en un poble petit hi ha molt d'espai per sortir i estar sol, tindríem un camp de futbol per cada un, però tothom ho ha fet molt bé i han respectat les normes». Tresserra també apunta un fet rellevant, i és el de tenir uns comerços petits al municipi, cosa que fa que la població no hagi d'agafar el cotxe per anar a altres pobles per comprar en grans superfícies que poden afavorir el contagi. «Hem estat de sort de tenir botiga, fleca, farmàcia... d'aquesta manera la gent no s'ha hagut de desplaçar a Moià i altres llocs per fer la compra». Finalment, Tresserra exposa que tot i ser un poble petit i sense positius, no descuiden en cap moment les mesures de seguretat. «Som un poble petit, però tot i això cada dia tirem lleixiu i desinfectem els car-rers», afirma.

28 trucades en un dia

Jesús Solanelles és alcalde de Bor-redà, localitat berguedana que amb 445 habitants només té 7 casos sospitosos i cap positiu confirmat. Solanelles afirma que «cadascú fa el que pot dins les seves possibilitats, però el que sí que hem fet és complir totes les normes, seguir el consells que ens donaven i ajudar els botiguers a posar mesures de seguretat». L'alcalde de Borredà també representa un bon exemple de l'encomiable tasca dels alcaldes i representants municipals del pobles petits per cooperar amb els col·lectius més necessitats i reduir les possibilitats de contagi: «La gent del poble s'ha organitzat i han fet mascaretes per repartir i portar-les a gent. També s'ha trucat regularment a la gent gran per si els faltava res, per portar-los medicaments o aconsellar-los. En un mateix dia he arribat a trucat a 28 famílies», diu. Aquest contacte estret entre veïns per donar-se suport i formar xarxa sens dubte és un factor rellevant i les grans urbs tenen més dificultats per exercir-lo.

Respecte màxim per les normes

Josep Tarín, alcalde de Talamanca, al Bages, afirma que «aquí ens coneixem tots i si algú necessita alguna cosa, és relativament fàcil saber què li passa al veí de més avall». La localitat bagenca, de 206 habitants, només ha tingut 1 cas sospitós de coronavirus al llarg de la pandèmia. Tarín opina que «el confinament ha estat la clau de no patir cap contagi al poble, la gent viu a casa seva i si se surt només és per anar a passejar el gos. Els que van a treballar han complert i compleixen al màxim les mesures de precaució per no transmetre la malaltia al seus».

Però l'atzar també pot ser un factor en el contagi d'aquesta desconeguda malaltia. Així ho creu Agustí Elies, alcalde de Sant Julià de Cerdanyola, poble berguedà de 228 habitants que no ha tingut cap positiu. «No hem fet res especial aquí al poble, crec que és més fruit de la casualitat que no haguem registrat cap positiu per coronavirus, però sí que és veritat que al poble la gent ha estat molt obedient amb les normes. Com que només hi ha una botiga, és fàcil veure-ho quan hi vas. Tothom que hi va porta mascareta i només entra una persona a dins, la resta s'esperen a fora respectant les mesures de seguretat», explica Elies.

Els alcaldes també creuen que el fet de no rebre persones que tenen la segona residència al municipi des del 12 de març ha ajudat a evitar els contagis en aquests pobles lliures de Covid-19.