Gairebé dos mesos a casa han estat tota una lliçó per aprendre a confinar-nos, i ara toca anar preparant la sortida però amb mesura i sense voler córrer més del compte per no engegar a rodar la feina feta. I això vol dir «paciència», més «resiliència», i «molta consciència» que el dia a dia pot ser molt diferent que la vida que vam deixar enrere a començament de març. Així ho aconsellen psicòlegs consultats per aquest diari, que recomanen adoptar una actitud «el màxim de racional possible» davant d'una situació d'incertesa «que va per llarg».
«És bo que ens comencem a preparar per sortir però sense frissar-nos», apunta Pere Bonet, executiu de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC. Admet que per a molts la situació «comença a ser llarga i feixuga», i veure un final que s'apropa ara que ja es pot anar sortint escalonadament «ens pot impacientar més del compte, i no es pot caure en aquest parany». Adverteix que el camí cap al desconfinament «ens pot portar a una falsa sensació de relax, i convé mantenir el màxim l'alerta. No seria bo espatllar-ho tot per les presses».
Per al professor de psicologia i vicedegà de la Facultat de Psicologia de la UB, el santvicentí David Gallardo, la clau és «mentalitzar-nos», prendre consciència «que durant un temps no tornarem a fer la mateixa vida que abans», i que en el dia a dia s'instal·larà «una certa por, desconfiança o recança a la proximitat amb l'altra gent». Gallardo diu que «si volem portar bé el desconfinament haurem d'aprendre a conviure amb aquestes sensacions. Si ho tenim clar, podrem gestionar molt millor la nostra sortida». En aquest nou procés de socialització «hem de tenir molt clar que encara no ens podrem abraçar», i que malgrat la progressiva desescalada, «les relacions públiques trigaran a poder ser com abans», afegeix per la seva banda Pere Bonet, però insisteix en la necessitat de prendre'n consciència «perquè el desconfinament no ens agafi amb el peu canviat», i per això «ens hi ha d'ajudar molt l'aspecte racional».
Rutines, horari i convivència
La recta final del confinament s'ha d'encarar amb aquesta actitud racional de cara a les progressives sortides que ja han començat i les que s'anuncien, però amb el mateix comportament a casa que fins ara, «amb unes rutines bastant estrictes i unes normes bàsiques de convivència», apunta Gallardo. I això vol dir «una distribució de tasques» a l'hora de tenir cura dels fills petits, per exemple, o de combinar les hores de teletreball, si es pot, perquè «voler-te posar alhora el barret de la feina, el de gestor de tasques a la llar, i el de pare, és molt complicat».
Gallardo també insisteix en la importància d'«establir unes rutines i uns compartiments», en el sentit de «tenir un espai de la casa per treballar, un altre per jugar, i no voler-ho fer tot a tot arreu, sinó intentar mantenir una higiene conductual», i aquí també hi entra la rutina horària, apunta. D'altra banda, defensa la conveniència de mantenir uns costums similars al preconfinament, i per això insisteix a distingir entre feiners i festius, amb rutines una mica diferents, fins i tot més fàcils de diferenciar ara que ja es pot començar a sortir. «El cap de setmana s'ha de deixar el teletreball i es pot dedicar més a llegir i a jugar a casa, 0 al lleure», i aprofitar que ja es pot anar al carrer unes hores.
També recorda la necessitat de mantenir els hàbits higiènics, no tocar-nos, i guardar les distàncies interpersonals, «en certa manera com ja fan altres cultures com els països nòrdics», diu Gallardo. «Ens haurem d'acostumar a no ser tan propers els uns dels altres». Bonet, per la seva banda, afegeix «la conveniència d'una xarxa de comunicacions amb altres familiars i amics que segurament ja haurem anat fent», i de cara als nens i joves mantenir la relació amb el sistema educatiu. «Ja s'han d'haver establert unes rutines que convé mantenir».
