06 de maig de 2020
06.05.2020
Regió7

La Generalitat no contempla que la Catalunya Central entri, dilluns, a la fase 1

La proposta de desescalada que Salut traslladarà a Madrid només preveu que Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu-Aran avancin en el desconfinament

06.05.2020 | 15:44
Persones fent cua per entrar a un supermercat de Manresa

La Catalunya Central és una de les regions sanitàries que, dilluns vinent, 11 de maig, no passarà a la fase 1 de la desescalada, segons la proposta que el departament de Salut traslladarà al govern espanyol, tal com ha confirmat en roda de premsa aquest dimecres a la tarda la consellera Alba Vergés. De fet, el document només contempla que tres zones avancin en el desconfinament: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu-Aran. Per contra, Barcelona Ciutat, Àmbit Metropolità Nord, Àmbit Metropolità Sud, Catalunya Central, Girona i Lleida es quedaran en la mateixa situació que ara, en la fase 0.

Ahir, la pròpia Alba Vergés, ja va deixar sobre la taula la possibilitat que l'àrea metropolitana no entrés a la fase 1 i va afegir que a Barcelona i els municipis del seu entorn, el risc de rebrot és "més alt" i va afegir que ni la capital catalana ni les àrees Metropolitana nord ni Metropolitana sud "estan a la zona verda". Avui, la consellera ha matisat que cap de les regions sanitàries es troba en risc elevat de rebrot i que "el virus va a la baixa" a tot Catalunya, però que en sis regions sanitàries, entre elles la Catalunya Central, la Generalitat prefereix prendre "uns dies més per veure l'evolució de la Covid-19" abans de proposar avançar cap a la fase 1.


Per fer la classificació del risc de rebrot de <a href="/tags/coronavirus.html" title="coronavirus">coronavirus</a>, Salut s'ha basat en l'índex EPG, que representa el creixement potencial del brot a nivell de la regió sanitària.<strong> Aquest índex s'obté a partir de dos valors</strong>. D'una banda, la taxa reproductiva efectiva (Rt), que indica la mitjana de persones que s'infecten d'un mateix cas. De l'altra, la Incidència Acumulada (IA) per 100.000 habitants dels darrers 14 dies, una taxa que representa el nombre de persones que han desenvolupat la malaltia durant aquest període.
 
Si el valor de l'índex EPG és menor de 30, es considera que el risc de rebrot és baix; si és entre 30 i 70, moderat; entre 70 i 100, moderat-alt i superior a 100, alt.
 
Així, la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran té un índex EPG de 8 (incidència acumulada per 100.000 habitants en els darrers 14 dies, 56; taxa reproductiva, 0.1); la de Terres de l'Ebre, de 18 (IA, 11 i Rt, 1.6); el Camp de Tarragona, de 21 (32 i 0.7); la Barcelona metropolitana nord, de 38 (67 i 0.6); la Catalunya Central, de 46 (113 i 0.4); la metropolitana sud, de 58 (81 i 0.7); la de Lleida, de 60 (70 i 0.9); Girona, de 65 (167 i 0.4) i Barcelona ciutat, de 91 (157 i 0.6).
 

El Bages i l'Anoia són entre les comarques més afectades pel virus de la Covid-19


Les ràtios d'incidència de la Sars-CoV-2 a les comarques del Bages, Anoia i Berguedà posen aquesta part del centre del país al mateix nivell o per sobre de l'àrea de Barcelona i el seu entorn metropolità. És evident que en xifres absolutes els primers llocs per casos i per nombre de persones que han mort per aquesta pandèmia els ocupen Barcelona i les comarques amb més població. Però fins en les xifres absolutes, els 1.983 casos detectats amb proves al Bages i els 1.043 de l'Anoia fan que estiguin entre les 10 primeres comarques per nombre de diagnòstic confirmats. I en el cas de les morts, també en xifres absolutes, l'Anoia ocupa el sisè lloc de les comarques amb més decessos (452) i el Bages el setè (429).

La comparativa empitjora quan es posen de costat les regions sanitàries, ja que la Catalunya Central és la que té el pitjor registre en taxa crua (la relació directa de casos per cada 10.000 habitants): 96,19 casos per cada 10.000 habitants. La segueix, és clar, l'àrea amb comarques amb pitjors registres, la regió de Barcelona, amb un taxa del 83,46.


En el cas de les comarques de Barcelona, tot i que hi ha més pes de defuncions i casos a l'àrea del Barcelonès nord, que al sud o a Barcelona ciutat, les xifres tenen una certa homogeneïtat per comarques, llevat de la part del Garraf. En canvi, a la Catalunya Central es viuen xifres d'extrems entre la zona més urbana, amb més incidència de la malaltia, i la zona amb menys densitat demogràfica. Al Solsonès, per exemple, la incidència és relativament baixa en comparació, sobretot, de les comarques veïnes del Bages, l'Anoia i el Berguedà.

És possible que l'alta xifra de defuncions de l'Anoia pesi molt a l'hora de fer l'estadística del conjunt de la Catalunya Central (a nivell de regions sanitàries, l'Anoia figura al costat de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Osona). Però de totes les comarques d'aquest àmbit sanitari, el Bages i el Berguedà són de les que tenen pitjors xifres en les taxes per casos confirmats, per casos sospitosos i per defuncions. L'Anoia, tot i la gran incidència del brot que va tenir en el mateix hospital, la qual cosa va tensionar de manera extrema l'atenció sanitària, té unes xifres que l'assimilen a Osona o el Moianès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook