11 de maig de 2020
11.05.2020
Regió7

Un recorregut per la història del SARS-CoV-2 conclou que es remunta a fa més de 140 anys

El seu genoma és tres vegades més gran que el del VIH i l'hepatitis C i dues més que el de la grip | La revista Nature assenyala que el virus es va corregint per no afeblir-se amb les mutacions

10.05.2020 | 23:28
Un recorregut per la història del SARS-CoV-2 conclou que es remunta a fa més de 140 anys

Els coronavirus no són una cosa nova; fa milers o, fins i tot, milions d'anys entre la humanitat. La gran majoria, actualment, no afecta les persones però n'hi ha set que sí que són capaços de danyar la nostra salut i algun, fins i tot, en determinades condicions, pot arribar a matar el seu hoste. Des de la revista Nature, han fet un recorregut per la història d'aquests virus i, després de consultar la bibliografia científica, han conclòs que les arrels del llinatge del nou coronavirus SARS-CoV-2 es remunta a fa més de 140 anys.

A Profile of a killer, de David Cyranoski, s'explica que la família dels coronavirus va néixer en un període ampli, que s'emmarca entre 10.000 i 300 milions d'anys enrere.

En un marge tan extens, van tenir temps per anar desenvolupant diferents «races» que han afectat només animals o animals i humans. Curiosament, els tres últims coronavirus detectats que poden infectar-nos procedeixen de ratpenats. No obstant això, els científics, segons cita l'article, aclareixen que aquests virus «salten» dels ratpenats a les persones per nitjà d'un animal intermediari.

Per això, el text cita el biòleg Rasmus Nielsen, i recomana que continuï la recerca i augmenti la vigilància cap al sorgiment de noves races de coronavirus per transferència animal.

L'evolució ha convertit als coronavirus en uns virus de força grandària que poden mesurar 125 nanòmetres, una dimensió semblant a la del VIH, que pot abastar dels 100 als 140 depenent de la seva maduresa, segons un estudi de l'Hospital Universitari de Canàries i la facultat de Medicina de la Universitat de la Laguna.

Però la diferència real està en el genoma. «Amb 30.000 bases genètiques, els coronavirus són els virus amb àcid ribonucleic que tenen el genoma més gran. Aquest és tres vegades més gran que el del VIH i l'hepatitis C i dues vegades més que el de la grip», recull el text de Nature.

Això explica que antivirals (medicines) com el ribavirin –per a l'hepatitis C– pensats per afeblir virus induint-hi mutacions, no siguin efectius amb el nou coronavirus.

El que sí que presenta el SARS-CoV-2, de la mateixa manera que la resta del seu llinatge de coronavirus és la seva tendència a recombinar-se. Per entendre això últim, cal imaginar dos coronavirus diferents que coincideixen de visita en una mateixa cèl·lula d'un hoste.

En aquesta cèl·lula, tots dos coronavirus intercanvien el seu àcid ribonucleic i generen una nova versió que infectarà la resta de cèl·lules d'aquest cos i estarà preparada per provar-ho en altres espècies.

Aquesta recombinació és la que explica el salt continu d'aquest coronavirus, en un primer moment, dels ratpenats a un altre animal hoste intermedi i d'aquest a l'home, i potser passar després a la seva mascota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit