La desescalada arriba dilluns al territori central amb l'obertura de la restauració que tingui terrassa, i només al 50% d'ocupació, una de les mesures més esperades per la ciutadania, juntament amb les sortides esportives, per tornar la normalització als carrers. Però que ningú esperi un amuntegament de terrasses als carrers. La majoria de negocis no obriran, i els que ho facin no serà probablement dilluns. El sector té un munt de dubtes sobre la viabilitat d'aquesta nova fase, perquè l'ocupació a la meitat pot ser un mal negoci.

Gerard Badia, gerent del gremi de restauració del Bages, té constància que seran molt, molt pocs els que obriran a partir d'aquesta setmana. Aixecaran de nou la persiana aquells establiments que ara ja estan fent servei de menjar a domicili i per emportar. I que, a més, és clar, tenen terrassa. Així a Badia li consten locals com Cube, Els Nous Jutjats, Kursaal i Las Vegas. D'altres que també ja estan fent servei aquests dies però que no tenen espai exterior, com és el cas del Farolillo de Guimerà, el Vermell o l'Englantina, han demanat terrassa, tot i que de moment no han obtingut resposta de l'Ajuntament de Manresa malgrat les queixes del gremi perquè s'agilitzin els tràmits. Al sector hoteler, el Ramon de Santpedor ja ha avançat que obrirà la seva terrassa per a àpats.

El mateix gremi també reclama una «taxa 0» d'ocupació de la via pública a la capital del Bages per reduir despeses d'un sector tocadíssim per la crisi sanitària. Volen el mateix que a municipis com Vic, Terrassa, Castelldefels o, al Bages, Sant Fruitós, i Terrassa. «Però no ens han dit ni que s'ho miraran», diu Gerard Badia.

Diego Sánchez, president del gremi al Bages i propietari d'una extensa cadena de locals, creu que «un bar que porti una família pot obrir, però si no es pot disposar de l'interior i del total de la ter-rassa no surten els números». En el seu cas, només es planteja obrir alguns dels locals amb terrassa del passeig Pere III, però no abans del proper cap de setmana. «El Govern diu avui una cosa, i quan surt publicat al BOE n'és una altra», diu Sánchez, que alerta sobre la cura higiènica que cal tenir per obrir en condicions de seguretat. Unes mesures «que compliquen la feina rutinària i que faran que el que podia fer una persona potser ara ho hauran de fer dues. No vull veure als meus locals les aglomeracions de Tarragona o Sevilla», diu el president del gremi.

Ganes i temor

La situació és idèntica a la resta de comarques de la Catalunya Central. A Berga, Pere Gendrau, vocal del gremi local, creu que els locals que obriran aquesta setmana (atenció: no dilluns) seran «entre el 20 i el 30%. «D'una banda hi ha ganes de tornar a treballar, però molts no ho veuen clar perquè els surtin els números», diu Gendrau. Els primers dies d'aquesta setmana la majoria de locals que tenen intenció d'obrir ho aprofitaran per fer neteja i desinfectar.

Les mesures higièniques, aquesta és una altra qüestió. Als establiments se'ls demana una hiperesterilització, que requereix inversió en productes de neteja, esprais especialitzats, gels hidroalcohòlics... Alguns es plantegen fins i tot instal·lar màquines d'ozó, fet que suposa una inversió d'alguns milers d'euros i que cap gremi recomana perquè no garanteix el cent per cent d'efectivitat i pot ser perjudicial per als treballadors. Són més dubtes que assetgen aquests dies els restauradors.

Al Solsonès, Anna Lozano, del gremi comarcal del sector, insisteix en el desconcert dels restauradors. «N'hi ha que ja s'estan preparant, però tenint en compte que el que un dia és blanc l'altre és negre, fins que no surti al BOE no prendran una decisió». Al Solsonès serien una vintena, diu Lozano, els negocis que ja estarien en condicions d'obrir. Hi ha molta prudència. A més, hi ha la idea que quan acabi l'estat d'alarma la gestió dels protocols passarà a mans de la Generalitat «i serà un altre sistema», tem Lozano. A Espanya es preveu implementar un segell de qualitat per als locals per garantir que segueixen la normativa, «que s'haurà de pagar i molt», diu Lozano. Però a Catalunya, recorda, «ens basem en protocols alemanys». En tot cas, insisteix Anna Lozano, «no es pot parlar d'un «Covid safe», perquè ningú no ha trobat encara la manera de garantir la seguretat al cent per cent». Lozano conclou: «la situació continua sent dramàtica i no millorarà encara que obris ara».

«Estem pitjor que fa un mes perquè hi ha qui no veu que li surti a compte ni obrir en la fase 1 ni en la fase 2. Ara hi ha un horitzó d'obertura, però hi ha més inseguretat encara que abans», apunta Pere Gendrau, que creu que el sector en aquests moments pateix un excés d'informació, en alguns casos contradictòria, que encara fa incrementar els dubtes.

La problemàtica dels ERTO

Pere Santos, president del gremi a l'Anoia, detalla la problemàtica dels ERTO. Les darreres comunicacions del Govern central apunten que a partir d'ara en els sectors en què ja es pugui treballar, l'empresari haurà d'assumir el 40% de les cotitzacions del maig i el 55% de les del juny si no es rescaten els treballadors de l'expedient per causa major. En canvi, si són rescatats, l'empresa només n'haurà d'assumir el 15% el maig i el 30% el juny. L'Estat espanyol, conclou Santos, empeny els negocis a obrir, però a canvi d'assumir més despeses, perquè fins ara en l'estat d'alarma no es pagaven cotitzacions.

«Fins abans de la pandèmia el sector ja tenia uns beneficis molt minsos», diu Santos, i res del que es proposa ara ajuda. El gremi anoienc va celebrar dijous una reunió en què es van detallar aquests aspectes dels ERTO, «i això va desmoralitzar molt la gent». Amb tot, Santos creu que dels locals que tenen terrassa a la comarca obriran «més del 50%».

En conclusió, la restauració de la Catalunya Central arriba a la fase 1 amb inseguretat. Els gremis, conscients de l'enrenou normatiu i de les incerteses sanitàries i econòmiques, recomanen, en general, «seny, sentit comú, lògica». Saben que són un sector essencial per recuperar la normalitat, però ningú s'hi vol agafar uns dits que ja tenen embutllofats.