La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat la condemna a l'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez de 21 anys i 9 mesos de presó per haver abusat sexualment de quatre alumnes menors d'edat entre el 2006 i el 2010. L'asseguradora de l'escola haurà de pagar 120.000 euros d'indemnització. Benítez, exprofessor d'educació física, s'enfrontava a peticions de 22 a 36 anys de presó. Unes altres 13 denúncies contra ell es van arxivar perquè els delictes ja havien prescrit. La sentència de l'Audiència concloïa que el dany infligit per la "comissió d'un fet pervers i odiós" per part de Benítez "ha condicionat el desenvolupament de la personalitat de quatre menors d'edat".
En la sentència de l'Audiència, ara ratificada completament, es considerava provat que Benítez va cometre quatre delictes d'abusos sexuals, dos d'ells continuats, amb penes que van des dels 2 fins als 9 anys i tres mesos, segons la víctima. En total, la condemna és de 21 anys i 9 mesos de presó. També imposa una indemnització total per a les quatre víctimes de 120.000 euros, que van des dels 10.000 fins als 60.000 euros. La indemnització l'haurà de pagar l'asseguradora de la Fundació Champagnat, propietària de l'escola, a qui considera responsable civil subsidiària.
A més de la condemna de presó, el tribunal també l'inhabilita per a l'exercici de la professió docent durant 13 anys i 8 mesos, i ordena una ordre d'allunyament i la prohibició de comunicació amb les víctimes durant anys.
La secció 21 de l'Audiència donava per provat que l'acusat va aprofitar la seva condició de professor d'educació física per abusar de quatre alumnes en diverses ocasions. La sentència subratlla que tenia un despatx propi amb una llitera on feia passar els alumnes per fer-los massatges per alleujar possibles lesions. És llavors quan es donaven situacions d'abús sense el consentiment dels menors, "aprofitant-se de la seva ascendència i jerarquia com a professor d'educació física", però també de la "confiança que els alumnes tenien dipositada en ell". El tribunal considera demostrades les versions dels afectats, a qui dona plena credibilitat.
El tribunal constatava que els fets que van patir les víctimes "van constituir una experiència vital negativa en un moment en què encara no tenien desenvolupada la seva personalitat", i això "ha condicionat com són com a adults". "Avui són els homes que són, en part, per haver patit la conducta de l'acusat. I això no té preu ni reparació possible", continua la sentència.
El dany infligit, deia l'Audiència, "res té a veure amb lesions físiques o seqüeles associades a la recuperació o hospitalització", sinó que "s'ha condicionat el desenvolupament de la personalitat de quatre menors d'edat per la comissió d'un fet pervers i odiós que va suposar la seva primera experiència sexual i que ha incidit de forma permanent en la seva vida".
Admissió parcial dels fets per part de Benítez
Durant el judici, que va tenir lloc l'última setmana de març del 2019, Benítez va assegurar que la direcció dels centres i el vicari provincial sabien des del 1986 que havia abusat sexualment almenys d'un alumne menor d'edat, ja que un pare d'un exalumne s'havia queixat. Tot i que el van advertir, no el van denunciar ni castigar. Això va fer que no tingués "por" de represàlies i que se sentís "emparat" per la congregació religiosa, va dir l'exprofessor, que va admetre abusos a dues de les quatre víctimes que l'han pogut portar a judici, a les quals hauria "enganyat" per portar-les a la llitera del seu despatx per suposades lesions i els hauria fet tocaments i fel·lacions. Però el tribunal diu que la credibilitat de Benítez és "molt limitada", ja que durant el judici va canviar la seva versió dels fets.
Per això, el tribunal deia que com a màxim pot tenir "sospites", però no pas la "certesa", que la direcció del centre tingués coneixement concret dels abusos de Benítez. De fet, "no s'ha atribuït a la Fundació Champagnat la producció voluntària del dany, sinó, tot al contrari, una conducta imprudent per falta de control sobre la conducta dolosa d'un empleat dependent". Per això, és l'asseguradora qui ha de pagar, tot i que la companyia ho va intentar evitar.
Ara bé, Benítez va reconèixer a un periodista durant el judici que havia abusat sexualment d'una de les dues víctimes que havia negat a l'Audiència. L'advocat del jove va explicar al tribunal que l'exprofessor va enviar un whatsapp a un periodista de Cuatro on deia que el jove havia estat un alumne "exemplar" i li demanava "perdó". "Si algun dia em perdona, que m'ho digui", acabava el missatge. El lletrat volia que s'aportés com a prova contra l'acusat, però el tribunal ho va rebutjar perquè ja s'havia acabat la fase de prova. Va instar el lletrat a portar el missatge al jutjat d'instrucció per si calgués obrir una nova causa per aquests fets.
En un comunicat després del judici, els Maristes van acusar Benítez de "difamar" la institució, i van assegurar que cap director ni responsable de les escoles va rebre cap queixa sobre conductes impròpies relacionades amb el professor fins el 2011. Ja durant el judici, la direcció de l'escola va admetre que no va comunicar a les famílies dels alumnes que el professor havia abusat d'un noi aquell any perquè la família de la víctima va demanar discreció. Van apartar-lo però sense citar el motiu real.
Els Mossos d'Esquadra van declarar que Benítez seguia un "patró" i sempre portava nois de 13 o 14 anys al seu despatx, on tenia una llitera, amb el pretext de fer-los massatges perquè tenien alguna lesió.
En el seu informe final, el fiscal va retreure "l'actitud" de la Fundació Champagnat, propietària de l'escola Maristes Sants-Les Corts. Al seu parer, té una "enorme responsabilitat moral" sobre els abusos sexuals comesos per l'exprofessor. "Si haguessin actuat el 1986, no s'haurien produït aquests fets", va apuntar. Les víctimes van declarar a porta tancada i amb una mampara que els separava de l'acusat. A més de les acusacions particulars, també estaven personats en el cas la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
La fiscalia demanava 22 anys de presó per a Benítez, la Generalitat demanava 36 anys i 4 mesos de presó, mentre que l'Ajuntament en demanava un total de 26. La Fundació Champagnat, propietària de l'escola, no estava acusada penalment.
Onada de denúncies per abusos sexuals
Aquest va ser el primer judici a Catalunya per un gran escàndol d'abusos sexuals a menors en entorns catòlics, destapat el febrer del 2016, que va originar una onada de denúncies similars en altres escoles i que aquest 2019 ha desembocat en noves denúncies en altres col·legis religiosos, esglésies i monestirs.
La primera denúncia contra aquest professor la va interposar Manuel Barbero a finals del 2015, quan el seu fill, després de temps patint en silenci, va aconseguir dir als seus pares que el professor d'educació física l'havia estat agredint sexualment durant dos anys, dels 13 als 15. A partir d'aquí es va destapar l'escàndol, Manuel Barbero va penjar cartells al voltant de l'escola denunciant la situació i instant els afectats a explicar-ho, i la publicació de la notícia al diari 'El Periódico' va fer créixer la indignació general i va generar debats polítics, mediàtics i educatius, reportatges, entrevistes i, més tard, documentals i llibres. Va rebre fins a gairebé 100 correus de persones que li relataven històries d'abusos patits per almenys 12 professors més, a part de Benítez i un monitor, amb un total de 43 denúncies de diferents centres. Benítez va acabar admetent bona part dels fets davant d'alguns periodistes i va acabar en llibertat provisional.
Benítez, que va treballar als Maristes del 1976 al 2011, és l'únic dels 12 denunciats per aquest escàndol de pederàstia que ha anat a judici. Les denúncies a la resta de docents implicats, a més d'un monitor de menjador, es van arxivar per la prescripció dels delictes pels molts anys transcorreguts. En total es van presentar 43 denúncies per part d'exalumnes dels col·legis maristes de Sants-Les Corts, la Immaculada i Badalona.
