L'ex coordinador general d'IU i ex alcalde de Còrdova, Julio Anguita ha mort als 78 anys d'edat per un problema cardíac i després d'estar ingressat en l'UCI de Reina Sofia des del dissabte 9 de maig.

Anguita va ingressar a l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, afligit d'una malaltia cardíaca, segons van confirmar fonts de la família diàriament. Aquell matí va patir una parada cardiorespiratòria al seu domicili, el 061 va aconseguir reanimar-lo i traslladar-lo intubat al centre hospitalari cordovès. Allà va ser atès a la Unitat de Crítics des de la qual va ser derivat fins a l'UCI.

No és la primera vegada que Anguita s'enfrontava a un problema d'aquest tipus: el 1993 va sofrir dos infarts de miocardi en plena campanya electoral, fet que també li va ocórrer el 1998, 2009 i 2014.

Retirat de la primera línia de la vida política, Julio Anguita s'havia convertit en un veí més de Còrdova, al qual els cordovesos podien veure'l jugar al dominó al costat dels seus amics a la plaça de la Corredera o caminant cap al gimnàs, on mantenia la seva forma física. Els últims anys mesurava les seves aparicions en premsa, malgrat mantenir-se actiu en el Colectivo Prometo, que va fundar i en el Frente Cívico Somos Mayoria.

Anguita va néixer a Fuengirola el 1941, va ser mestre i professor d'Història, primer alcalde de la Còrdova democràtica durant set anys (1979-1986). També va ser secretari general del PCE entre 1988 i 1998 i coordinador federal d'IU entre 1989 i 2000, va ser candidat a la presidència del govern en tres ocasions. Després de retirar-se de la primera línia de la política espanyola, va apostar per mobilitzar a col·lectius de base a través de diverses iniciatives: Colectivo Prometo i Frente Cívico Somos Mayoria, de la qual va ser fundador. També va impulsar la creació de l'agrupació per a la Tercera República, de la qual va ser ferm defensor.

Un dels moments més durs als quals va haver d'enfrontar-se va ser a la mort del seu fill Julio Anguita Parrado, el 7 d'abril de 2003 a l'Iraq. Anguita Parrado era corresponsal d'El Mundo en la cobertura del conflicte per la invasió de l'Iraq a càrrec de les tropes dels EUA, un míssil el va matar quan anava encastat amb l'exèrcit americà. En conèixer la seva mort, Julio Anguita, va declarar: "maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan".

D'ell han destacat els seus amics el seu verb lapidari. El seu perfil omeya, per la seva barba, el seu compromís comunista i el seu caràcter com a gestor li van valer el sobrenom del Califa Vermell, un apel·latiu que havia derivat de la preponderància del vot comunista en una part molt concreta de la província de Còrdova i que va fer denominar a la mateixa com el Califat Vermell. Va ser en la revista Interviú on es va fer aquesta translació: "de califat vermell al Califa vermell", assenyalava el mateix Anguita. No li va agradar, reconeixia en una entrevista en Diari Córdoba, el 2004 en la qual va ser preguntat per la seva etapa en l'alcaldia de Còrdova, a la qual va arribar amb 37 anys, i on va reconèixer que va ser un "insensat, com si un capellà de poble arriba al Vaticà i el fan Papa". Però "va valer la pena", assegurava, al mateix temps que afegia que durant el seu mandat a la ciutat va conrear "l'impacte", "mai vaig ser un alcalde suau, mai m'ha agradat el populisme", va dir a EFE.

El 2016 va tornar a participar en un míting de campanya a Màlaga, per a abrigallar a Antonio Maíllo, llavors candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia per IU. En aquell míting va apostar per la convergència d'IU i Podem quan aquesta opció no era verbalitzada en públic per cap dels líders d'aquestes formacions que van acabar pactant i creant el partit actual Unidas Podemos. La seva presència en aquest retorn a la campanya electoral va desbordar les previsions, amb 3.000 persones abarrotant el Palau de Fires de Màlaga. Anguita va exercir de "celestina" entre Podemos i IU propiciant a Còrdova reunions en les quals van participar l'ara vicepresident del Govern d'España Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, o l'ara ministre de Consum Alberto Garzón, líder d'IU. La convergència es va fer realitat mesos després.

En els últims anys es va manifestar en contra de les immatriculacions de l'Església, va denunciar el discurs de l'extrema dreta de qui va destacar la seva "caspa i homofòbia" i a la qual va qualificar "filla d'un capitalisme en crisi"; sempre va ser analític i crític amb la realitat que li envoltava, fins i tot amb els seus, com quan no va dubtar a qüestionar la credibilitat de Rosa Aguilar quan aquesta va optar el 2009 per deixar l'alcaldia de Còrdova per a integrar-se com a consellera d'Obres Públiques en el govern del socialista José Antonio Griñán a la Junta d'Andalusia.

El 23F de 1981, Anguita era al carrer quan es va assabentar del cop d'estat i va córrer a refugiar-se en el seu despatx a esperar, únicament acompanyat pel cap de la Policia Local, Rafael Torre Galán, que "era molt lleial a la corporació", encara que portava un pegat de la divisió blava en el vestit, i que li va comunicar que hi havia gent d'extrema dreta concentrada en les Tendillas (coneguda plaça cordovesa). "Si entra l'exèrcit, no tinc problema. Em passarà alguna cosa, però després. Però si entren aquells", recorda haver pensat l'alcalde, que va agafar la seva pistola, la va muntar i la va deixar sota uns folis en el seu despatx, segons va comptar en diverses ocasions.