Als camps de refugiats s'experimenta una sensació d'irrealitat. No obstant això, la realitat sempre s'acaba imposant. A Grècia, ara, la vida s'assembla molt al que sentim en la nostra pròpia pell: la por per la pandèmia de la Covid-19. La ment, en passar per les muntanyes d'escombraries, els carrers creats per fileres de tendes de campanya i els bassals, pensa: «Això no pot estar passant». Però es repeteix cada dia i es perllonga cada mes.

Han passat cinc anys des que van començar a arribar persones migrants de Turquia a les platges de Grècia, i tot segueix més o menys igual: bots de goma sobrecarregats a l'aigua, amuntegament a les instal·lacions d'acollida i, durant l'hivern i l'estiu, milers de persones ficades dins una mateixa tenda de campanya.

Actualment, a l'illa grega de Quios hi viuen 5.750 persones migrants; 4.944 són al camp, unes instal·lacions amb capacitat per a 1.050. L'associació Salvament Marítim Humanitari (SMH) treballem allà des del 2015 per assegurar un tractament sanitari digne a aquestes persones. Tant a les platges, quan desembarquen, com al camp de refugiats de l'illa, Vial, els vam rebre amb l'afecte i la solidaritat que tothom mereix.

Per posar algunes xifres, això vol dir que el nostre equip mèdic al camp atén, de mitjana, uns 1.000 casos mensuals. A més, el 2019 vam estar presents en 236 desembarcaments: 7.314 persones que es van jugar la vida al mar Egeu. El 43 % eren dones; el 31 %, menors d'edat. El projecte, a més a més, es fonamenta en el voluntariat: el personal sanitari rota cada quinze dies.

Un viatge llarg i perillós

Quios, Lesbos, Samos, Kos i Leros són els territoris on milers de persones se senten segures per primera vegada. En el seu trajecte fins allà, han estat en mans de traficants de persones, han creuat valls i muntanyes a peu i el mar en un bot pneumàtic amb més tripulació de la recomanada. En arribar a Europa, el seu futur depèn de les autoritats gregues.

En aquesta vida precària, on gairebé res millora, el temps es torna enganxós per a les persones migrants. Després de cinc anys, cap autoritat ha fet l'esforç d'oferir-los una acollida solidària. Per això, quan traiem el cap a una tenda de campanya, ens trobem dones i menors que dormen al ras i que no tenen manera d'entrar en calor durant la nit i a l'hivern. Res canvia, el temps gairebé no avança. Encara que avui ens atiï amb una pandèmia.

Des del responsable directe, Grècia, fins al més poderós, la Unió Europea, tots s'han esforçat per mantenir el statu quo que regeix a les illes de l'Egeu: tendes de campanya per als nouvinguts i contenidors, quan estiguin disponibles, per als qui fa més temps que són allà.

El recinte de Vial era una antiga planta de reciclatge d'escombraries. L'espai central és una nau on hi ha les oficines de registre i altres serveis. I, cap als costats, creix una massa deforme de contenidors i tendes de campanya per allotjar les persones migrants. Vial és a vuit quilòmetres de Quios, la capital homònima de l'illa. Així, els locals no es troben les persones migrants.

Com si fos una riuada, les carpes van superar fa temps el filat que delimita el camp i ara es planten a les oliveres que hi ha davant per davant. Per tant, no és perquè no sàpiguen com fer-ho millor, simplement, no volen.

Llavors, el temps enganxós, perdut, es demostra com un mal company de viatge: els camps de refugiats són un terreny adobat al contagi massiu del coronavirus. En aquests recintes, les persones viuen amuntegades en espais reduïts i amb prou feines hi ha aigua potable per mantenir la higiene. El sistema sanitari del camp (dos metges al matí i un o dos a la tarda) està desbordat. El torn vespertí depèn de SMH, d'una ONG: si no hi fóssim, no hi hauria atenció mèdica en aquest horari.

En qualsevol altra situació, saltarien les alarmes. Però aquí no: la inestabilitat és part de la rutina.

Per això, des de SMH hem demanat un esforç extra a la nostra gent: ara que entenem la gravetat de la pandèmia, hem d'ajudar els que estan en circumstàncies pitjors per afrontar-la. Com s'ha demostrat en aquests cinc anys: només el poble salva el poble.

Crida a la solidaritat

Juntament amb l'ONG alemanya Wir packen's an, recollim donacions de material i econòmiques per crear un sistema de resposta a la Covid-19. En les primeres setmanes, hem enviat 600 mascaretes i 30.000 euros per a la compra de material mèdic i profilàctic. No podem aturar-nos ara que més ens necessiten, així que busquem la solidaritat de totes les persones que puguin donar un cop de mà.