Quedar-se a casa (i si no té casa?). Mantenir la distància de seguretat d'un metre entre les persones (i si dormen deu persones en una habitació de 3 per 3,5 m2?). Netejar molt i mantenir el lloc en bona situació (i si no hi ha aigua, ni electricitat, ni recursos per protegir-se de la Covid-19, ni d'altres?). Tancament de les botigues (i els pares podrien sobreviure i mantenir la seva família sense treball, sense diners, ni sense la mínima ajuda de l'Estat?)

Sí, és real. No és inventat. Quasi tots els refugiats sirians i desplaçats estan vivint així, i pitjor. Podríem dir que l'ambient on va tocar viure als refugiats després de fugir de la guerra obligatòriament per salvar les seves vides és ideal per a la propagació de la Covid-19 i altres virus i malalties.

Al Líban, concretament al camp de refugiats de Sabra i Shatila, hi ha pisos construïts, sí, però no són adequats perquè hi visquin persones ni animals. L'Estat ho sap però ningú no treballa per millorar res. Cada mes es paga l'aigua i la llum, i així i tot no en pots disposar cada dia. I com es podria protegir aquesta gent del virus si no tenen ni el mínim per fer-ho? Aquests recursos bàsics no només els han de tenir durant una crisi com aquesta.

Una persona de segona

Són drets bàsics que tothom hauria de tenir per sobreviure. A ningú no li agrada veure's a si mateix o als seus fills tenint una malaltia sense poder fer-hi res. Ni poder entrar a l'hospital sense pagar, en el cas de viure a Líban. El fet de ser refugiat et converteix, a ulls dels altres, en una persona diferent, en una persona de segona.

A Síria, la gent que és a casa seva a les regions sota el control d'Assad (regions amb poc impacte de la guerra) tampoc no està segura ni protegida ni confinada correctament. Persones que conec a Hamah no tenen electricitat ni aigua gairebé en tot el dia. Així doncs, no poden seguir les instruccions per no infectar ni fer les seves tasques diàries bàsiques.

Estats com els de Síria i Líban obliguen la gent a quedar-se a casa com els altres països, però l'Estat no proporciona recursos als ciutadans en la quarantena. Altres casos de persones que no estan confinades correctament, per exemple, són els refugiats a la frontera de Turquia -pel gran nombre de refugiats sirians que hi ha-, els presos, els exèrcits...

Només desitjo que obriu els ulls, fer arribar un missatge tan seriós. Tenir la voluntat de fer canvis per conviure tots igual, o sigui, que tots tinguin el dret de viure com realment s'ha de viure, amb dignitat i humanitat independentment de la nacionalitat, sexe, color, religió, races i cultures.

Que tots visquem en pau, amb salut i solidaritat.