18 de maig de 2020
18.05.2020
Regió7

Els arquitectes de la Catalunya Central aposten per pisos més grans i més exteriors

Consideren que arran de l'experiència de la Covid-19 s'acceleran canvis i que l'interior dels habitatges seran més polivalents

17.05.2020 | 23:45
Un bloc en construcció al carrer Concòrdia de Manresa, en una de les darreres promocions d'habitatges iniciades a la ciutat

Habitatges més grans, amb més sortides a l'exterior i amb els espais interns més polivalents és el que diversos arquitectes de la Catalunya Central consultats per Regió7 creuen que haurien d'incorporar els edificis residencials que es construeixin a partir d'ara, un cop superada la crisi de la Covid-19.

També assenyalen que la crisi actual el que farà també és accelerar algunes tendències que ja s'estan implementant i que acabaran conduint cap a uns pisos més polivalents i adaptats a les necessitats d'unes persones que possiblement hi passaran més temps a l'interior del que estàvem acostumats fins a l'arribada de la pandèmia, i en edificis amb espais comuns per a tots els veïns. Tot i això, l'arquitecte i secretari de la delegació a la Catalunya Central del Col·legi d'Arquitectes, Enric Masana, avisa que en l'àmbit de la construcció hi ha una inèrcia molt gran i que es tracta de canvis que no es poden veure d'un dia per l'altre.

El mateix Masana explica que «hem pecat de normatives molt restrictives en l'edificació per evitar determinats promotors especuladors i per evitar aquests abusos, que han acabat sent pitjors per a l'usuari». En la seva opinió, això ha fet que «s'hagin perdut elements que eren consensuats com galeries, tribunes o balcons perquè les normatives s'han portat al límit i cada metre quadrat ha de tenir un funció molt concreta». Segons ell, a partir d'ara, caldrien uns decrets d'habitatge «més flexibles». L'arquitecte Jaume Espinal també creu que «hauríem d'intentar que es modifiquin les legislacions perquè hi pugui haver unes habitacions més diàfanes» per fer front a les necessitats que ha portat la situació actual de confinament, en la qual la llar s'ha convertit en l'escenari d'una gran quantitat d'activitats en la vida diària que abans es feien a fora. Creu que caldria determinar que hi ha d'haver «unes peces mínimes, com la cuina i els banys, i amb totes les normes de seguretat necessàries, però a més s'hauria de ser més obert amb habitacions amb usos més oberts i convertibles en estudi, sala de ball, habitació... i a més cada habitatge hauria de tenir una sortida a l'exterior com una balconada o una terrassa».

L'arquitecte Àlex Quintín també remarca aquesta necessitat de més balcons, espais exteriors i ventilació per als habitatges. En la seva opinió, la crisi del coronavirus accelerarà canvis que ja s'estaven produint, però també posa sobre la taula el preu dels habitatges i recorda que «cap promotor vol un balcó perquè resta metres quadrats». També posa sobre la taula la possibilitat d'espais comunitaris per als veïns d'un edifici i remarca que «el repte és com dissenyes aquests espais perquè allà on caben 300 habitatges no n'hi vagin només 50». De fet, el també arquitecte Pere Santamaria recorda que el tema econòmic és el que ha fet que s'hagi anat passant a habitatges cada cop més petits fins a trobar-nos amb pisos de 40 o 45 m2. Amb la crisi de la Covid-19, creu que canviarà la forma de plantejar els nous edificis, que passaran per habitatges altre cop més grans i amb més espais comuns a compartir amb els veïns, com ja assenyalen altres arquitectes.

L'arquitecte berguedà Josep Xoy també remarca que habitatges més grans significa un cost per metre quadrat més gran, i també aposta perquè els edificis incorporin espais que comparteixi tota la comunitat, com terrasses però també espais de joc per a la mainada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit