El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts demanar al Congrés la quinta pròrroga de l'estat d'alarma. El govern espanyol, que inicialment preveia allargar-la un mes, ha arribat a un acord amb Cs per poder aprovar-la i ha rebaixat la pretensió per mantenir-la durant 15 dies més. La mesura, que es debatrà demà al la cambra baixa, serà vigent fins al 7 de juny i inclou algunes novetats. Entre elles, que només es mantindrà el comandament únic en Sanitat i es "consolidarà" la cogovernança amb les CCAA. El govern espanyol s'ha compromès, durant aquestes dues setmanes, a analitzar les mesures i, en cas que sigui necessari, les reformes legislatives per permetre una sortida "ordenada" de l'estat d'alarma i la gestió de la pandèmia. Malgrat això, Illa ha insistit que el mecanisme s'ha de mantenir fins al final de la desescalada.

Quinta i probablement "última" pròrroga de l'estat d'alarma. El Consell de Ministres ha aprovat demanar al Congrés aquest dimecres allargar la mesura fins al 7 de juny. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha explicat que la mesura tindrà una vigència de 15 dies, tot i que Sánchez havia apuntat a un mes. La rebaixa és fruit de l'acord al que l'executiu ha arribat amb Cs.

La mesura inclou algunes novetats. Entre elles, la reducció de les autoritats delegades competents i només la mantindrà Sanitat. També "consolida" els principis de cogovernança amb les comunitats autònomes. El decret, a més, preveu que a partir del 4 de juny tornaran a comptar els terminis processals i els de prescripció. A partir de l'1 de juny, a més, tornaran a comptar els terminis administratius.

Necessària "fins al final"

Illa ha insistit que aquesta mesura és "necessària i imprescindible" fins al final del procés perquè és l'únic instrument que permet limitar la mobilitat. "Ha donat bon resultat i cal que sigui vigent final al final de la desescalada", ha dit. En aquest sentit, ha dit que cal continuar actuant amb prudència i cautela perquè tot i que les dades són bones, encara no es pot abaixar la guàrdia.

Per la seva banda, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha assegurat que la desescalada serà asimètrica i gradual i ha fet una crida "al conjunt de les forces polítiques perquè li donin suport". "Els que no volen donar-hi suport o s'autoexclouen, el que traslladen és que no volen que hi hagi una restricció de la mobilitat", ha afegit.

Negociacions contrarellotge

L'executiu de Sánchez ha negociat a contrarellotge durant els últims dies i les últimes hores per aconseguir els vots necessaris per tirar endavant la iniciativa. Ho ha fet amb ERC, PNB, JxCat i Cs, que li va donar suport en l'anterior pròrroga i amb qui finalment ha pactat el vot favorable. A canvi, el govern espanyol ha rebaixat les pretensions inicials i la pròrroga s'allargarà durant 15 dies més. Durant aquests dues setmanes i malgrat que Illa manté que cal mantenir l'eina fins al final, s'estudiaran les "mesures" o "reformes legislatives" necessàries per garantir una sortida ordenada de l'estat d'alarma.

L'executiu també ha pactat altres mesures amb la formació taronja per garantir el seu suport. Entre elles, una ampliació un mes el termini per ingressar impostos, agilització en el pagament de les prestacions per ERTE, analitzar la possibilitat d'ampliar més enllà de l'estat d'alarma la prestació extraordinària per cessament d'activitats per als autònoms o habilitar el mes de juliol per a l'activitat parlamentària al Congrés.

Tot i el suport de Cs, l'executiu encara no suma els vots necessaris per tirar endavant la mesura. ERC està negociant un acord amb el PSOE tot i que el pacte amb Cs provoca recels en el sí de la formació.

En l'anterior votació, el Congrés va aprovar la mesura amb una més ajustada que en les últimes. Va comptar amb el suport, a banda de Cs, del PNB, Més País i grups com Coalició Canària, Teruel Existe o Nova Canària. El PP es va abstenir i Vox, ERC, JxCat i la CUP hi van votar en contra.

El procediment

La Constitució preveu la declaració de l'estat d'alarma, que es desenvolupa en una llei orgànica i estableix que es pot decretar en casos com el de crisi sanitària. La llei fixa que el podrà acordar el govern espanyol a través d'un decret per un termini de quinze dies, informant-ne el Congrés. Per prorrogar-lo, però, cal demanar l'autorització de la Cambra Baixa abans de que expiri el termini i la mesura s'ha aprovar per majoria simple.

Un cop té llum verda del Congrés, la pròrroga ha de tornar a mans del govern espanyol, que li ha de donar l'últim tràmit a través del Consell de Ministres.