A partir d'aquest dimecres 20 de maig, desapareixerà dels estancs el tabac mentolat, un producte clàssic que per moments fins i tot va arribar a convertir-se en una icona malgrat que a Espanya el seu pes sempre ha sigut residual durant els més de 50 anys que ha estat a la venda.
La prohibició ve de Brussel·les, ha sigut llargament anunciada i afectarà un nombre reduït de fumadors en el cas espanyol: segons la Mesa del Tabaco -entitat que agrupa tot el sector, des de cultivadors fins a marques i estancs- suposa un 3% del total de vendes, tot i que a les Canàries la quota de mercat triplica la mitjana i ronda el 10%.
La Comissió Europea va aprovar acabar amb els cigarrets amb sabors i aromes el 2016 (tot i que al mentolat li va concedir una moratòria que expira ara), en una decisió que els seus responsables justifiquen per evitar fer del tabac un producte més atractiu per a la gent jove.
No obstant, la norma no afecta el tabac per a pipa d'aigua (la 'cachimba' en castellà), ni els anomenats «productes de nova generació», com el tabac escalfat (del qual a Espanya hi ha dues referències mentolades a la venda), ni els cigarrets electrònics (que no porten tabac, sinó líquids, la majoria amb nicotina).
Població negra i dones, primers objectius
Nascut en els anys 20 als Estats Units, documents difosos per la mateixa indústria tabaquera i recollits pel Centre per a Control, Investigació i Educació sobre el Tabac de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF) revelen que en els seus inicis el tabac mentolat va ser un producte especialment dirigit comercialment a la població negra i a les dones.
Així ho reflecteixen els anuncis publicitaris de l'època, amb dones a la platja que parlen d'un cigarret «més fresc» o estrelles negres del beisbol i la música, com Elson Howard i James Brown, que cedien la seva imatge per a les campanyes. A finals dels 70, el mentolat suposava gairebé un 30% de les vendes de tabac als Estats Units.
Aterratge a Espanya en els 60
A Espanya, el seu aterratge es va produir en la dècada dels 60. «El tabac mentolat va arribar de marques nord-americanes. Només es podia vendre com a article d'importació o sota llicència, i tenia uns impostos molt alts, de manera que era més car. Això va fer que només el fumés la classe alta de l'època; era una manera de distingir-se», rememora Miguel Luengo, directiu durant gairebé tres dècades en empreses del sector.
Tabacalera, llavors un monopoli estatal, va llançar l'ensenya Piper per competir amb d'altres, com Paxton; posteriorment, grans marques com Marlboro també van vendre la seva versió mentolada al país.
Càpsules als filtres
«A Espanya sempre ha sigut poc rellevant, al contrari que en altres països, com Alemanya i Finlàndia -en aquest últim va arribar a suposar el 25% del mercat-. Tot i que en els últims anys l'arribada de les càpsules als filtres ha sigut una innovació que va ressuscitar la categoria», explica Luengo.
La novetat consistia a prémer una espècie de botó ubicat al filtre fins a escoltar un clic, moment en què s'alliberava mentol; des del pròxim dia 20, aquests també estaran prohibits.
Petició d'ajornament per la Covid
Els estanquers europeus van demanar recentment ajornar l'entrada en vigor de la normativa perquè la pandèmia de la Covid-19 ha alterat les seves previsions per desfer-se de tot l'estoc, però Brussel·les va denegar aquesta opció. «És un producte que es ven, però no crec que m'afecti gaire», intervé un estanquer espanyol.
Davant la pregunta de què farà a partir del dia 20, Álvaro M., fumador de mentolat, es mostra resignat: «Suposo que acabaré fumant del normal. M'hauré d'aguantar».
