El bisbe Romà fa notar que «hi ha moltes veus que diuen que res no serà igual després d'aquesta crisi. De fet, la paraula 'crisi' té el significat etimològic de 'discerniment', perquè tota prova, en tots els àmbits, serveix per anar més a l'essencial, i deixar aquelles coses més supèrflues. Això és el que intueixo: aquest moment de prova, en l'àmbit personal, familiar, social, ens ha de servir per no oblidar temes fonamentals i per aprendre i mantenir comportaments i actituds que manifestin l'autèntica humanitat».
Que no ho paguin els de sempre
Fa notar que «aquesta pandèmia ha trasbalsat la nostra societat del benestar, la qual es manté sobre el consum i la seguretat. El sistema sanitari ha estat en perill de col·lapsar-se, la llibertat de moviments s'ha limitat molt, i el teixit econòmic està profundament tocat. La cohesió social és manté, però demanarà esforços perquè no ho paguin sempre els mateixos: els més vulnerables».
Opina que «l'autosuficiència en l'àmbit personal i social és una de les característiques del nostre temps. Molts viuen com si ja ens ho poguéssim fer sols, tant de manera individual com col·lectiva. Com si no necessitessin ni els altres ni, fins i tot, Déu. Amb la ciència i amb la tècnica pensen que en tenen prou. Aquesta 'prova', però, ens ha fet prendre consciència de la nostra pobresa i vulnerabilitat. I aquesta consciència ens pot ajudar a viure en profunditat la nostra humanitat: la persona humana és l'ésser -l'únic en la naturalesa- que està contínuament en recerca del sentit profund de la seva existència».
El bisbe de Vic considera, a més, que «per als creients en Crist aquest temps de confinament també ens ha portat a una redescoberta de la comunitat cristiana. Ens necessitem els uns als altres per viure la nostra fe, que té en la comunitat un fonament essencial. I, al mateix temps, es posa en valor els serveis eclesials, com la celebració de la missa. La fraternitat, la relació profunda de caritat i de servei dels uns pels altres, és un valor que hem redescobert i que ens projecta vers un futur ple d'esperança: No soc res sense els altres. No soc res sense Déu, el nostre Pare».
