Per a Garcia, «hi ha tot un ventall de situacions personals que influiran directament en el desenvolupament d'aquesta fe que tots tenim, en menor o major grau. Tots els éssers humans tenim fe en un ordre -vital, natural, tradicional, etc.- que dona sentit a la nostra existència. La fe en un Déu que ens estima, que és el nostre Pare, és una llavor que tots tenim dins nostre i que s'expandeix en situacions diverses, sovint en situacions de profunda aflicció, i algunes vegades sense que ho esperem. Especialment, en les ocasions en què el món entra en commoció, és quan es posa en acció la fe de gran part de la població, ja sigui expressant-la i compartint-la amb els altres (en forma de bondat, d'ajuda al veí, d'atenció al necessitat...) o atresorant-la dins el cor com una cosa única i especial». Considera que «una expressió d'aquesta fe que ha sorgit arran de la situació que vivim és la crida global que va fer el president de l'Església de Jesucrist i profeta Russell M. Nelson a tots els creients, fossin de la religió que fossin, a la realització de dos dejunis mundials per suplicar alleujament d'aquesta pandèmia, els quals van ser una demostració oberta d'aquesta fe que molts estem desenvolupant». Conclou que «aquesta situació actual, tot i que desastrosa, ens està fent més sensibles i reflexius, i, per tant, més propers a la fe de cadascú».
