21 de maig de 2020
21.05.2020
Regió7

L'homofòbia es trasllada a les xarxes

La majoria de les agressions al col·lectiu LGTB que es duen a terme a internet no es denuncien

21.05.2020 | 17:21
L'homofòbia es trasllada a les xarxes

Durant el primer trimestre de l'any, el temps que dediquem a les xarxes i a altres aplicacions mòbils ha augmentat un 20 % a causa, en bona part, del confinament, segons un informe elaborat per App Annie. Es tracta d'un espai que destinem sobretot a la socialització i a l'entreteniment però que també serveix per assetjar i agredir.

Ho va comprovar l'organització nord-americana Anti-Defamation League (ADL) quan, fa poc més d'un any, va engegar un estudi per respondre a la pregunta de què impulsa els ciberassetjadors a desfermar el seu odi a internet. La conclusió? L'11 % de l'odi que es transmet a la xarxa es fa per agredir verbalment o assetjar persones amb sexualitats diferents de l'heterosexual. En alguns països, aquests insults i agressions en línia són el pa de cada dia: l'any passat, la discriminació per orientació sexual va ser el primer motiu de denúncia per agressions a internet a l'Argentina, segons dades de l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI), encara que ja hagin passat trenta anys des que l'OMS va eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals.

Les xifres de l'Estat espanyol també parlen de ciberhomofòbia: l'any passat, l'Observatori Madrileny contra la LGTB-fòbia va presentar el seu informe anual, en què es destacava que el 2018 hi va haver només a la Comunitat de Madrid 345 incidents d'odi contra el col·lectiu LGTB. Tot i que moltes d'aquestes agressions van tenir lloc al carrer (el 42,9 %), el segon escenari més important era internet. Així mateix, l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) també va denunciar més d'un centenar d'agressions al col·lectiu LGTB a Catalunya i va advertir que les agressions que s'havien dut a terme a internet i a les xarxes socials també eren les segones més importants.

Com explica Tesconi, les xarxes socials amplifiquen tendències i fenòmens de la societat, cosa que significa que «si hi ha una actitud d'odi o de no-inclusió respecte al col·lectiu LGTB, a la xarxa això es veu reflectit i probablement amplificat per la facilitat de difondre aquesta mena de continguts». La seva anàlisi coincideix amb la de Begonya Enguix, doctora en Antropologia Social i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, que recorda que socialment podem reaccionar davant de la diferència de gènere, afectiva i sexual atorgant-li legitimitat i incloent-la o rebutjant frontalment els tipus de relació que queden fora dels patrons heteronormatius i veient-les com una amenaça a l'ordre establert —l'heteronormatiu.

Segons Enguix, l'odi i les agressions davant la diferència poden obeir a motius diferents, però generalment «estan vinculats a la protecció de les relacions de gènere (i de sexualitat) tradicionals des de posicions que consideren que aquestes relacions sustenten uns valors tradicionals —família tradicional, producció i reproducció, per exemple— que són superiors a altres valors». Així, la masculinitat tradicional i hegemònica en general «exclou i castiga tot el que pot posar en perill el "mandat tradicional del gènere" i el poder i el privilegi masculins», continua Enguix, que afirma que la masculinitat hegemònica encara es defineix més pel que no és que no pas pel que realment és: un home «de veritat» no ha de ser un nen, ni una dona ni un efeminat.

«L'home blanc i heterosexual, suposadament dipositari dels valors tradicionals occidentals, i els que en comparteixen l'ideari se senten amenaçats per altres formes d'expressió sexoafectives i responen amb el rebuig i l'agressió», apunta Begonya Enguix. A més, afegeix que tot i que els canvis legals i normatius ajuden a l'erradicació de la LGTB-fòbia, aquesta actitud «persisteix, sens dubte, entre nosaltres com a exemple que els significats tradicionals de la masculinitat i la feminitat continuen presents en bona part: continuem vivint en contextos heteronormatius i masclistes, malgrat els nombrosos canvis que hi ha hagut».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook