Per a Cheddadi, en el context actual, el que fa l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam, és guiar l'ésser humà i el musulmà a l'hora d'actuar i de gestionar el que li passa en l'àmbit individual i col·lectiu. «En els dos àmbits, l'Alcorà enllaça l'ésser humà amb el seu origen i li diu això: 'Ésser humà! Què és el que t'ha enga-nyat vers el teu noble Senyor, aquell que et va crear, et va donar forma i et va atorgar una configuració harmoniosa?' I diu també: 'T'esforces aferrissadament a trobar el teu Senyor, i el trobaràs'. L'Alcorà, doncs, no s'adreça a la persona en qualitat de creient, sinó en qualitat d'ésser humà perquè es troba davant d'una crisi i un destret tant en l'àmbit general com particular. La persona torna al seu origen humà perquè se sent necessitada i necessita el seu germà: l'ésser humà. La fe, que en aquest cas és una qualitat particular, l'empeny, primer de tot, a fer el bé, especialment en temps durs: 'Creients! Feu reverències, postreu-vos, serviu el vostre Senyor i feu el bé perque així triomfareu'». És aleshores, reflexiona, «quan el veritable musulmà, en temps durs i de crisi de la humanitat, es lliura per erradicar el mal que pugui danyar la gent. A més, el creient considera la seva obra com un acte d'adoració en la seva obligació humana d'atendre els altres germans sense esperar, a canvi, res més que la misericòrdia del seu Senyor i la del seu germà, l'ésser humà. Igualment, el creient escolta el seu profeta Muhammad quan el crida i li diu: 'Sigueu misericordiosos amb els que són a la terra, i serà misericordiós amb vosaltres aquell que és al cel', o quan va dir també : 'Desitja per a la gent el mateix que desitges per a tu i aleshores seràs un veritable musulmà'». Conclou que «la nostra obligació és no subestimar aquesta pandèmia, però sense atemorir la gent i portant a terme les mesures que ens ensenya l'Islam, com medicar-nos i prendre les precaucions pertinents». Igualment, demana «respectar la quarantena com a mesura de protecció». I afegeix que, «a més a més, el Profeta ens insta a adreçar-nos al nostre Senyor, a tenir confiança en Ell i a buscar el seu suport perquè ens tranqui·llitza el cor, apaivaga la nostra existència i ens calma els nervis».