21 de maig de 2020
21.05.2020
Regió7

«S'ha fet palès que ens necessitem els uns als altres»

20.05.2020 | 23:42
Xavier Melloni viu al santuari de la Cova de Manresa

El jesuïta Xavier Melloni té molt clar que «el món que coneixerem després del coronavirus serà diferent respecte del que hem conegut en proporció a la llargada d'aquesta prova i a la manera com la travessem». Al seu entendre, «que els canvis esdevinguin una transformació significativa dependrà de nosaltres, no del virus. És ell qui ens ha impel·lit a iniciar aquesta travessa, però que comporti una modificació profunda, significativa i profitosa per a tots nosaltres –tant personal com col·lectivament– dependrà de si hem aconseguit identificar les causes del que ens està succeint, no només les immediates, sinó les remotes; no només les externes, sinó les internes, que pertanyen a cadascú. De moment, el més positiu és que s'ha fet palès que ens necessitem els uns als altres i hi estem responent». Apunta que «s'ha comparat la pandèmia amb una guerra. No crec que la comparació sigui del tot adequada. En una guerra, l'enemic són altres éssers humans, mentre que aquí estem units més que mai els uns amb els altres davant d'un adversari comú. Ara bé, podrem arribar a transformar aquesta adversitat en un mestratge? La supremacia del valor de la vida ens ha fet capaços d'aturar totes les altres activitats per preservar-la. Perdurarà aquesta prioritat o tornarem a embogir-nos de soroll i d'activisme quan la donem per assegurada? Sentir la vida amenaçada ens està donant l'oportunitat de repensar la nostra escala de valors, personal i col·lectiva. Podem imaginar-nos una societat futura en la qual treballem menys i consumim menys, en la qual convivim més entre nosaltres i amb la natura, la qual aquests dies està més calmada que mai? Aconseguirem organitzar-nos de manera que aquesta recessió econòmica no afecti els més desfavorits, sinó que ens impliqui a tots, alhora que ens puguem donar més temps per escoltar el llenguatge de l'ànima?», es pregunta. Ell pensa que, «com més llarga sigui la prova, potser tindrem més temps per repensar-nos i re-crear-nos. Encara no tenim prou perspectiva ni serenor per imaginar-nos altrament. També la nostra imaginació ha de ser transformada», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit