L'Estat tindria ara 124.300 casos actius de coronavirus i Catalunya 34.000, segons un model matemàtic elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. Madrid (28% del total), Catalunya (27%) i les dues castelles són les que acumularien el nombre més elevat. Canàries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia i Astúries serien les autonomies amb menys circulació, amb menys de 700 casos. El model es basa en considerar la letalitat de la covid-19 de l'1% en aquells territoris amb penetració significativa de la malaltia. Aquest valor s'obté d'una anàlisi dels estudis de seroprevalença fets en altres països i de l'evolució de la proporció de morts respecte als detectats per edats de països amb alta detecció.

Segons aquest estudi, el nombre de persones mortes en residències de la tercera edat és un bon indicador de la penetració de la malaltia. En les zones on la pandèmia ha penetrat en la població major de 70 anys es dona un nombre significatiu de casos en residències de la tercera edat. Degut a la pitjor prognosi d'aquestes persones, la mitjana de letalitat de la població podria augmentar fins a l'1,2%. Però aquesta xifra serà difícil d'avaluar donada la falta de confirmació en molts casos. En zones amb menor penetració i afectació, la letalitat pot estar fins i tot per sota del 0,7%. En aquesta situació, els casos reals s'allunyarien de les estimacions dels investigadors. En cas de tenir una menor letalitat, els casos reals sense símptomes o amb símptomes lleus són superiors als que s'estimen.

A partir de la letalitat, s'analitza el retard diagnòstic, és a dir, el temps que passa entre desenvolupar símptomes i ser introduït en la base de dades com a casa positiu, i la capacitat de detecció del país. A Espanya es detecta aproximadament entre un 8% i un 10%. El diagnòstic a Espanya es realitza a partir de proves PCR que, fins ara, s'han fet bàsicament en hospitals. La incorporació de la primària farà incrementar el percentatge de diagnòstic. Així també es reduiria l'interval de temps entre l'aparició dels primers símptomes i el seu registre com a cas diagnosticat. Actualment aquest interval es trobaria entre els 10 i els 12 dies, segons el model.

Amb aquest últim valor, i a partir de les dades reportades per les comunitats autònomes, es pot establir el nombre real de casos que hi ha hagut els últims 14 dies. Aquests casos són els considerats actius pel Centre d'Avaluació de Malalties de la Unió Europea (ECDC), ja que un percentatge d'aquests, determinat pel nivell de símptomes, són els que poden contagiar en un dia com l'actual. Els casos actius són el nombre de persones potencialment contagioses, la qual cosa no vol dir que tots ho siguin.

Encert de les dades de seroprevalença

El model desenvolupat per l'equip de científics va predir amb encert les dades resultants de la primera ronda de l'estudi serològic que va fer públiques el Ministeri de Sanitat. El model no només és capaç d'obtenir un resultat molt similar al de l'estudi per la seroprevalença global a Espanya (5%), sinó que reprodueix la variabilitat de cada comunitat autònoma. El model no concorda amb les dades de l'estudi principalment a La Rioja i, en menor mesura, Andalusia i Les Canàries.

En aquestes dues últimes comunitats autònomes, la prevalença observada ha sigut major que la que estima el model (assumint una letalitat de l'1%). En aquests casos la letalitat és clarament menor a l'1%, probablement perquè l'afectació en els grups d'edat per sobre de 60 anys ha estat menor que en altres comunitats autònomes.