23 de maig de 2020
23.05.2020
Regió7

El ple de l'ascensió

22.05.2020 | 23:37
El macer al ple de l'Ascensió 2019

Aquest diumenge, el ple de l'Ajuntament de Berga viurà un fet insòlit en el marc d'un acte habitual: els regidors de la corporació votaran negativament la proposta de celebrar la Patum.

D'antic, el consistori berguedà es reuneix per decidir si hi haurà o no Patum. La primera referència que coneixem d'aquests acords patumaires es remunta al dia 7 de maig de 1656.

En un document de l'any 1725 podem llegir que «acostuman los Magnífichs Señors Regidors deliberar si se farà o no la festa de Corpus ab tota la bulla [...] antes de deliberar [...] se ha de attendrer a la crítica del temps, perquè com a causa de dita bulla se sol convocar molta gent en esta Vila, ja dels vehïns com de altres forasters, serà bé que si és en temps de guerra y se consideran alguns perills per causa de estar prop lo enemich o altrament se consulti a primer ab lo Señor Governador de las armas si se farà o no la bulla, y arreglarse al què dit Señor Governador disposara».

Habitualment, l'acord municipal acostuma a ser positiu, però, al llarg de la centenària història de la nostra festa el consistori ha hagut de decidir en sentit contrari diverses vegades, la qual cosa ha comportat que aquells anys, per Corpus, no hi hagués Patum. Les fams, les sequeres, el mal estat de les arques municipals i –sobretot- les guerres han estat tradicionalment les causes principals d'aquestes suspensions.

Per desgràcia, pràcticament no es conserven acords en aquest sentit. Les actes municipals, document cabdal per tal de conèixer la història d'un municipi, són a Berga extraordinàriament fragmentades i escasses, com a mínim des de finals del segle XVII i fins al darrer terç del segle XIX, i hi ha períodes de més de mig segle (1695-1749) dels quals no se n'ha conservat cap ni una. Aquesta absència de documentació implica que no tinguem acords negatius del ple en relació amb la celebració de la nostra festa màxima els anys en què sabem que no es dugué a terme (ni tampoc de positius els anys en què se celebrà).


Sí que es conserva un acord de no celebrar la Patum l'any 1875, plasmat en l'única acta que coneixem en què la decisió no fou unànime, sinó que hi hagué un vot particular a favor de celebrar-la. Amb data 5 de maig llegim que «despues se ha tratado de la fiesta de la Patum que desde tiempo inmemorial se viene haciendo en esta villa en los dias de Corpus y en atención á las críticas circunstancias de guerra que tan excepcionalmente sufre este país se ha acordado por el Ayunto. que no se celebre la Patum á excepción de Luís Freixa que es de parecer de celebrarla».

Curiosament, aquell any, malgrat l'esmentat acord, es va acabar celebrant una versió reduïda de la Patum de dimarts a dijous de la setmana següent del Corpus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit