24 de maig de 2020
24.05.2020
Regió7

La Covid posa els municipis davant la situació més difícil

La crisi sanitària, per la seva magnitud i incertesa, és el moment més complex que han hagut d'afrontar els alcaldes, amb poques competències per fer-hi front

24.05.2020 | 00:11
La Covid posa els municipis davant la situació més difícil

«Incertesa» i «inseguretat» són dues de les constants que més repeteixen els alcaldes i alcaldesses de casa nostra consultats per aquest diari per definir com han viscut la pandèmia del coronavirus al capdavant dels respectius municipis. L'allau d'informació que reben, a vegades contradictòria, i haver-se d'adaptar contra rellotge a cada nova normativa han marcat un tempo frenètic en la gestió d'una crisi en què els ajuntaments han tingut molt a fer i poc a dir per la manca de competències, tot i ser l'administració més propera als ciutadans, que volen respostes. Han sentit com mai el pes de la responsabilitat en una circumstància global i complexa en què s'han aparcat les diferències ideològiques per remar tots a l'una.

L' alcalde de Manresa, Valentí Junyent (Junts), considera que el més complex de gestionar aquests dies ha estat «l'excés d'informació, que a vegades ha generat confusió i en alguns casos ha estat contradictòria». Aquesta «emergència sanitària sense precedents» ha estat la situació més complicada que ha hagut d'afrontar en els seus 9 anys al capdavant de l'alcaldia de la capital del Bages. «Era una situació nova per a tothom i això ha generat un patiment o tensió afegides».

Junyent destaca la comunicació constant entre els 30 alcaldes i alcaldesses del Bages amb la delegació del govern de la Generalitat a la Catalu-nya Central amb un grup de WhatsApp que «ha estat una eina que ens ha ajudat molt en un moment en el qual, a part de la incertesa, hi ha molta informació que es va incorporant».

El batlle manresà creu que les administracions superiors han d'ajudar els ajuntaments i «posar més diners perquè nosaltres no tenim els recursos suficients per atendre la gravetat de la situació. Ara, «necessitaríem que les línies d'ajut arribessin als ajuntaments». En aquest sentit, Ju-nyent posa en relleu que les possibilitats que té d'administració local, que és la més propera al ciutadà, «malauradament no només són finites, sinó que són escasses o més reduïdes del que ara mateix la situació requereix».

Per la seva banda, l' alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), descriu la seva feina i la de l'Ajuntament durant aquesta crisi sanitària com a «estranya». Malgrat que el Solsonès ha sigut la comarca menys afectada de la Catalunya Central, assegura que «això de no tenir contacte directe amb la ciutadania és molt estrany».

Afirma que el més difícil ha estat saber «copsar el sentiment o les emocions de la ciutadania» i que per això ha intentat «difondre aquells missatges que, ajustant-se a la realitat, ajudin a acompanyar la ciutadania en aquests moments difícils». El batlle destaca sobretot els primers 15 dies de crisi sanitària, quan «la gent estava neguitosa i nosaltres volíem donar dades que no podíem obtenir».

Per a l' alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), el confinament «ha suposat el regne de la incertesa i això ha modificat, evidentment, tot allò que estava planificat». Les primeres dues setmanes «realment van ser dures». La dirigent berguedana viu la situació generada per la Covid-19 «amb preocupació, certament», i admet que «m'he trobat amb una de les situacions més difícils de gestionar». Un escenari en què, «com la resta de companys i companyes alcaldes i alcaldesses, les respostes no les teníem ni nosaltres». En el cas de Berga el més difícil ha estat «mantenir la presidència de l'hospital comarcal durant el període d'estat d'alarma» i compaginar-la amb la gestió de l'Ajuntament. Tot plegat ha fet que es dupliqués el focus de gestió, i s'han prioritzat en primer lloc la part hospitalària i l'econòmica.

«Ha sigut molt intens perquè ens vam trobar d'un dia per l'altre amb una situació que t'ho canvia tot de manera radical». Amb aquestes paraules defineix l' alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez (ERC), la situació que, quant a complexitat, i sobretot per la seva durada, és un dels moments més complicats que mai hauríem imaginat de viure». El més complicat de gestionar aquests dies ha estat, diu, «la distància i no poder estar presencialment al costat de la gent» i amb «la impotència de no tenir eines, competències i cap mena de poder de decisió per fer coses».

La situació ha estat, diu, «molt desbordant» i considera que «hi ha un seguit de responsabilitats que des de l'Ajuntament havíem d'assumir i tampoc teníem totes les eines o informació per fer-ho». L'alcalde pensa que «els ajuntaments hi hem tingut molt poc a dir, en aquesta crisi, que s'ha gestionat d'una manera molt recentralitzadora des del Govern espanyol i m'hauria agradat que també es comptés amb nosaltres. Hem quedat com l'últim graó quan som el primer».

Treball, intensitat, impotència, organització. Així ha viscut la pandèmia provocada per la Covid-19 l'alcalde de Gironella, David Font (Junts). No poder aturar la propagació del virus entre els vilatans tot i destinar-hi tots els esforços és el que ha generat més frustració al batlle. «El més difícil de gestionar ha estat allò que no controles i que no està a les teves mans. I és que el virus no afectés les persones del municipi. Et genera impotència i ràbia».

Font exposa que «al principi la situació va ser de molta angoixa», i superada la primera fase de lluita contra la pandèmia, ara els esforços se centren a evitar les dures conseqüències econòmiques que pot provocar. L'alcalde berguedà considera que tot i que és difícil trobar res de positiu en la vivència de la crisi, veu una petita escletxa d'optimisme en la solidaritat espontània i en la visualització de la importància del petit comerç.

Joan Carles Batanés (Gfp), alcalde de Sant Fruitós de Bages, destaca «la immediatesa de tot el que hem hagut d'afrontar» com un dels grans reptes que aquesta situació ha suposat a l'administració local. «El gran hàndicap a superar ha sigut que les coses eren per ara». Han estat unes setmanes molt intenses i, com diu Batanés, «si ja mai acabes de desconnectar, això s'ha elevat a la màxima potència perquè a més havíem de resoldre».

Segons l'alcalde, la situació a la residència d'avis ha sigut «el més angoixant» de la pandèmia, que ha estat «la pitjor» circumstància que ha viscut com a màxim responsable del municipi, perquè «la situació social passa al davant de la política per més difícil que sigui». Batanés afirma que aquest dies ha sentit «pressió i responsabilitat a l'hora de prendre les decisions encertades». També destaca l'actitud de la ciutadania, que «t'ajuda molt a l'hora de prendre decisions».

Montserrat Badia (PSC) , alcaldessa de Castellbell i el Vilar, reconeix que en nou anys d'alcaldia és la situació més complicada que ha viscut. En destaca «el bombardeig d'informació constant» i el neguit i l'obsessió perquè «no se t'escapi res i donar un bon servei a tothom. És un pes de responsabilitat molt gran i ens hem exigit molt perquè no volíem fallar». També subratlla que «hem fet poble i ens hem ajudat».

Badia ha volgut trencar una llança a favor dels ajuntaments. «A mi em fa la sensació que tothom es va discutint i els ajuntaments treballem», diu. Remarca que «des de la proximitat sabem realment quines necessitats tenim i potser caldria que els ajuntaments, si són més eficients que les altres administracions, es descentralitzi cap als consistoris perquè estem demostrant que som més efectius i no ens perdem amb coses que ara no toquen. Ara cal ser resolutius».

Per a l 'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), «adaptar-se a cada normativa i a cada nou decret està sent una voràgine». Assegura que gestionar el cas de la Covid-19 «és molt complicat sobretot per les incerteses que genera». La principal dificultat, segons Guiteras, ha estat el tema de les residències i trobar equips de protecció, sobretot al principi de la pandèmia.

Amb la crisi sanitària més estabilitzada ara la dificultat serà, segons l'alcalde, «veure com es gestionen tots els tràmits administratius que estan aturats per l'estat d'alarma» i com fer front a l'emergència social i econòmica. Creu que és important que ara totes les administracions «s'alineïn a l'hora d'afrontar les necessitats generades per la crisi sanitària». Pensa que «la realitat que estem vivint ha fet que canviïn molts paradigmes i la manera de relacionar-nos entre administracions».

«Amb la incertesa i el dubte de com procedir i de com actuar», ha viscut la pandèmia l' alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno (PSC). Per al veterà batlle bagenc aquesta «és la situació més difícil que he viscut» perquè no n'hi ha hagut cap «de tan global i genèrica i amb tantes incerteses i dubtes». El més complicat, diu, ha estat «donar resposta a totes les preguntes que feia la gent, que algunes les teníem i altres no, i traslladar una certa serenor a la població».

Gimeno explica que la màxima preocupació han estat els serveis socials i les dues residències del municipi. Destaca el comportament «respectuós» de la gent i evita fer cap crítica a la gestió que han fet de la crisi la resta d'administracions perquè considera que ara no és el moment de «qüestionar res».

L' alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (Junts), ha viscut la pandèmia «pràcticament confinat a l'ajuntament» amb jornades «llargues i maratonianes». Al principi de la crisi sanitària assegura que es van viure «moments de molta incertesa i que s'havien de prendre decisions molt ràpid». L'alcalde cerdà destaca la complexitat per gestionar una situació en què «conflueixen moltes crisis». Piñeira subratlla que «a l'Estat l'hem trobat molt llunyà i va optar per un model centralitzat, que no va ajudar a la resolució de les necessitats, però amb la Generalitat hem tingut una interlocució més directa».

Creu que en situacions com aquestes «un dels principis que s'han d'aplicar és el de subsidiarietat perquè qui percep les necessitats d'un municipi és el mateix Ajuntament». En moments de dificultats, creu, «es quan ha d'aflorar el millor de cadascú i en situacions com aquesta els nostres esforços han de ser més grans que les nostres pors», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit