La crisi del coronavirus ha deixat els firaires en un situació alarmant. Els efectes de la pandèmia han colpejat un sector que viu de les celebracions i de la congregació de persones. Mentre que botigues, restaurants, museus i hotels han pogut tornar progressivament a la feina amb més o menys restriccions, els firaires continuen vivint amb incertesa, ja que la seva activitat encara no té perspectives de retorn. Les festes majors d'aquest estiu s'han anat cancel·lant una darrere l'altra i els cavallets, els inflables, els llits elàstics, les xurreries i les diferents atraccions amb què petits i grans han viscut moments inoblidables tenen ara el futur en dubte.

La campanya dels firaires comença el mes de març i finalitza a l'octubre. Enguany, poc abans de l'inici de la temporada d'estiu, l'època de l'any en què generen més ingressos pel volum de celebracions, l'estat d'alarma decretat per la Covid-19 va suspendre les sortides previstes. Des de llavors, els firaires no han tingut cap notícia referent a un possible retorn i pateixen per la seva supervivència mentre treballen i enginyen possibles solucions per poder tornar a oferir distracció al públic.

Aquest és el cas de Jordi Canals, de Gironella, propietari de cavallets, llits elàstics, inflables i una parada de cotó de sucre. Canals ha exposat a Regió7 que «el futur immediat el veiem negre, com les orquestres i tot el que està relacionat amb festes majors i fires. Som els últims que ens posarem en marxa, serà molt complicat». Tot i això, Canals té l'esperança d'aplicar a les seves atraccions mesures de protecció i poder tornar a l'activitat d'aquí a unes setmanes en pobles petits. «Ja veurem les ganes que en tenen els ajuntaments, però s'estan gastant els diners que estaven destinats a festes i cultura a pal·liar els efectes econòmics de la crisi. Jo he ofert tornar a algun ajuntament i la veritat és que no han dit que no, tot porta el seu procés i serà costós, ja que el protocol de seguretat que he fet ha de passar per Protecció Civil i Salut, però és l'única sortida immediata, poder muntar en algun poblet, amb mesures de protecció que no seran barates per a nosaltres i que no sabem si ens sortiran a compte».

Quintí Canals, un altre firaire berguedà que és propietari de vuit castells inflables, explica que «ara no podem fer res, al carrer no es poden fer activitats i no es permeten aglomeracions. L'última setmana que vaig poder posar els castells inflables va ser a Castelladrall el 6 de març, fa més de dos mesos». Canals es mostra pessimista amb el possible retorn de les fires i afirma que «aquest any el veig perdut i ja venim de l'hivern, que tenim molts pocs ingressos, aquest és un treball temporal. Estem afectats i n'estarem». L'aturada total de l'activitat ha fet que la situació econòmica dels firaires sigui precària. Quintí Canals explica que «tenim l'ajuda dels autònoms i alguna mesura que han aplicat els ajuntaments, però és insuficient. Per molt que puguem obrir al juliol o a l'agost, no crec que arribem al 50% d'ingressos anuals i haurem de seguir pagant les assegurances o les ITV dels equipaments». Jordi Canals, que té contactes amb altres firaires, afirma que «hi ha autèntica desesperació. Hi ha firaires que es donen de baixa dels autònoms a l'hivern i quan es donaven d'alta i estaven preparats per sortir, va esclatar la crisi i no ho han pogut fer, per tant no tenen ajudes».

Ricardo Utrilla, d'Artés, és propietari de cavallets i llits elàstics, entre altres atraccions de fira. El bagenc explica que a l'inici de la pandèmia «ho tenia tot muntat a Santpedor, però vam haver de desmuntar i no hem pogut anar enlloc més. Havíem d'anar a Ripoll, a Berga... estic totalment parat a casa, cobrant 600 euros de la Seguretat Social i sense més feina». Utrilla ha seguit l'evolució dels firaires en altres països d'Europa i creu que seguint mesures de seguretat el gremi podria tornar a la feina a final de juny. «He vist possibles solucions, a França estan posant barreres al costat dels cavallets perquè els nens entrin per un lloc i surtin per un altre, parant en cada torn per netejar i desinfectar. Seria més lent, però si els ajuntaments es posen les piles, amb cautela es podria fer», afirma. Quintí Canals, en canvi, és més pessimista pel que fa als castells inflables i creu que seria difícil adoptar-hi mesures, ja que els nens salten i juguen sobre ells constantment. «Amb els inflables ho veig molt difícil, a excepció d'una festa privada, és gairebé impossible», opina. Jordi Canals ha proposat la tornada amb mesures que ell mateix ha elaborat de limitació d'aforament, neteja de les atraccions, mampares de protecció, cartells informatius i separació. «Ens estem preparant», acaba.