Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han localitzat entre els minerals d'una col·lecció privada dos fragments del meteorit que va caure el 25 de desembre de 1704 a Barcelona, amb la qual cosa es converteix en el setè més antic que es conserva a tot el món.
La troballa dels dos fragments, de 50 i 30 grams de pes, que publica la revista 'Meteoritics and Planetary Science', s'ha produït mentre els experts documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant estirp d'apotecaris i botànics de Barcelona.
L'article científic inclou l'estudi i l'anàlisi del meteorit, i una investigació històrica sobre el paper que el seu albirament va tenir en la Guerra de Successió espanyola, quan a les 5 de la tarda del dia de Nadal de 1704 una enorme i estrident bola de foc va caure del cel i va impactar als voltants de Terrassa, cosa que, segons els historiadors, va causar una gran alarma entre la població.
La caiguda del meteorit va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.
L'estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments —constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques— corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d'un asteroide primitiu procedent d'entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per a estudiar-lo amb detall, s'han fet servir tècniques avançades d'anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s'han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Cañellas (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L'estudi conclou que, clarament, cap d'aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
