L'economista Antón Costas (San Pedro de Matamá, Vigo, 1949), que va presidir l'influent Cercle d'Economia entre el 2013 i el 2017 i ara presideix la seva fundació, és en aquests temps de pandèmia un dels «oracles» econòmics de referència per intentar saber quin panorama econòmic i social espera a Espanya després de la crisi de la Covid-19.

Ara que tot el territori de l'Estat ja està com a mínim en fase 1 i s'ha anunciat també una data per al retorn del turisme

L'estratègia de sortida, per etapes, i els ritmes em semblen assenyats i prudents. No podem oblidar que tenim darrere una herència de 30.000 persones mortes i de moltes més d'hospitalitzades. Crec que no es pot posar en risc tot aquest esforç per un apressament no prudent de l'obertura (econòmica), sabent que a partir d'ara hem de combinar tot això amb l'ocupació i l'economia.

Fa uns mesos, quan la pandèmia tot just començava, s'especulava amb una recuperació en forma de V. S'atreveix a posar forma a la recuperació?

Un economista sensat i honest, aquesta pregunta l'ha de respondre amb un depèn. Fer un pronòstic implica conèixer què passarà amb l'evolució del virus, tot i que fa un temps ja vaig dir que el més sensat és una recuperació en forma d'arrel quadrada. També serà un element molt important el comportament dels consumidors i que les mesures de política econòmica siguin adequades i eficaces per generar confiança en el mitjà termini.

Què creu que passarà amb els ERTO?

Ara l'ocupació ha de ser la vara de mesurar de totes les polítiques i de totes les relacions laborals. Hem d'aconseguir preservar l'ocupació que hem aconseguit mantenir amb els ERTO i que no se'ns traslladi ara en forma d'acomiadaments, i hem d'aprofitar el compromís públic amb l'ocupació que han estat els ERTO per prorrogar-lo en una mena de creació d'un fons nacional per la plena ocupació. I també em fa l'efecte que l'ingrés mínim vital pot ser un bon instrument per acompanyar aquesta flexibilitat en la sortida dels ERTO.

Quant temps pot aguantar l'Estat sostenint l'economia espanyola si alhora la reactivació no és forta?

En aquest moment, el Govern central ha de fer tres coses: gastar per mantenir els ERTO; gastar per prolongar i gastar per invertir en sanitat, en educació i en ciència. I gastar bé, que és el que ens salvarà a mitjà termini. No tens una altra alternativa a curt termini. I si hi ha un rebrot del coronavirus a l'octubre, haurà de seguir gastant, perquè és l'única manera d'evitar que el cel ens caigui a sobre.

I quan creu que s'ha d'obrir el debat sobre la consolidació fiscal o la contenció de la despesa?

Si les coses van bé, a partir del 2022, encara que el 2021 el Govern ha de marcar un full de ruta per a la tornada cap a l'equilibri pressupostari, però no pot esperar fins a l'últim moment, de la mateixa manera que no ho pot fer ara a obrir l'economia. A diferència del 2010, hi ha la convicció que el retorn total a l'equilibri financer s'ha de fer de manera gradual, perquè si vols fer-ho de forma violenta, no només crearàs ràbia en la població, sinó que amputes la capacitat de creixement de l'economia.

Però el deute seguirà creixent...

Avui l'important no és la magnitud del deute que tinguem, que serà equivalent a un 115% del PIB, és inevitable, sinó la càrrega del servei del deute, i és menor que quan Espanya tenia un deute del 70 o el 80%, perquè els tipus d'interès estan pràcticament a zero. No ens hauríem de preocupar avui, el 2020 i el 2021, per la magnitud del deute, sinó per tornar al creixement.

Com creu que estarà Espanya d'aquí a un any, tant econòmicament com socialment?

Si no tenim la desgràcia d'un repunt [de la pandèmia] en forma de bec, jo crec que tenim un escenari que no és per posar-nos a ballar d'alegria, però sí manejable tant en termes socials, com economicoempresarials, com financers.

Llavors no estem tan malament?

En pitjors places hem torejat que les d'ara. Als anys setanta, amb la reconversió industrial, els espanyols teníem el sentiment que el cel ens queia a sobre. Tot el sector naval s'enfonsava, també Sagunt, el tèxtil i la metal·lúrgia catalans... Ara tenim més capacitats i recursos. Som l'única economia occidental que els últims quinze anys ha tingut superàvit permanent per balança de compte corrent, que no és només el turisme, i això no ho teníem als setanta i els vuitanta. Som una economia competitiva, més del que creiem.

De quina manera sortirà Espanya de la crisi?

En l'àmbit econòmic, en sortirem amb vent de cua, amb el petroli més barat, i m'agradaria pensar que en sortirem amb més cohesió, amb un clima laboral i empresarial més conscient que hem de sortir-ne junts i construir un nou contracte social, en què l'empresa miri més enllà de la rendibilitat.

Quins canvis accelerats per la crisi poden consolidar-se?

La digitalització beneficiarà moltíssim, perquè opera a favor de portar els llocs de treball on viu la gent i dona una resposta al que hem anomenat l'Espanya buida. I l'orientació cap a l'economia verda també genera ocupació on viu la gent.