Queden vuit setmanes per al final del curs polític al Parlament i al calaix de tasques pendents s'acumulen desenes de sol·licituds de compareixença, comissions d'estudi i investigació i cinc plens ja fixats, que estaran marcats per la Covid-19 tant en la forma com en el fons.
El 15 de juny, la cambra catalana reactivarà la presencialitat de tots els seus organismes -Mesa, Junta de Portaveus, comissions, ponències, grups de treball i intergrups-, tot i que ho farà amb restriccions per garantir la seguretat dels assistents.
Per exemple, les comissions convencionals només es podran reunir en dos espais -la sala 1 i la sala de grups-, si bé fonts del Parlament han explicat a Efe que s'està treballant per comptar amb un tercer espai per a les comissions d'estudi o recerca que tinguin un aforament més reduït.
La limitació d'espais dificulta la celebració de diverses comissions simultàniament, el que complica la programació de totes les compareixences d'experts i consellers que hi ha pendents.
Encara que el que no es faci ara es pot reprendre al setembre, diverses fonts de l'oposició consultades per Efe destaquen que moltes de les compareixences que ara són urgents no tindran sentit d'aquí a tres mesos, ja que estan relacionades amb la crisi del coronavirus i s'han sol·licitat per poder fiscalitzar la gestió del Govern, així com per aportar propostes.
Per exemple, l'oposició vol que el titular d'Educació, Josep Bargalló, expliqui al juliol el pla per obrir les escoles, i no al setembre, quan ja haurà començat el curs.
Altres consellers requerits per qüestions vinculades a la Covid-19 són Alba Vergés (Salut), Chakir El Homrani (Treball, Afers socials i Famílies), Miquel Buch (Interior), Meritxell Budó (Presidència), Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública).
I no només hi ha peticions de l'oposició: entre les compareixences que JxCat i ERC volen que es facin a curt termini destaca la de l'expresident de la Generalitat José Montilla, pel seu fitxatge pel consell d'administració d'Enagás.
A l'hora de fixar el calendari i decidir què es posterga fins al setembre, en el cas de Catalunya s'afegeix la incògnita de fins quan durarà la legislatura.
A finals de gener semblava liquidada, però paradoxalment ha reviscut amb la pandèmia i, tot i que ERC advoca per celebrar eleccions abans que el Tribunal Suprem confirmi o no la inhabilitació de Quim Torra, el president es nega a parlar del calendari electoral.
Aquesta incertesa posa en escac el treball de les comissions d'estudi o recerca, que solen durar mesos o fins i tot anys- i decauen amb la legislatura, de manera que resulten estèrils a efectes pràctics si no han aprovat un dictamen de conclusions.
Actualment hi ha dues comissions d'investigació en marxa, la dels atemptats d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils i la relativa a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya després de la declaració unilateral d'independència.
En la present legislatura, el Parlament ha aprovat crear vuit comissions d'aquest tipus, algunes encara pendents de constituir, com la més recent, que haurà d'abordar la gestió de les residències de gent gran durant crisi de la Covid-19.
A més, hi ha quatre comissions d'estudi en marxa i altres pendents de constituir, com la de reconstrucció i reactivació social i política que va acordar crear el ple aquesta mateixa setmana.
A l'horitzó immediat de l'agenda parlamentària destaca el debat monogràfic de l'1 de juliol sobre la gestió de la crisi sanitària, proposat per Torra, i aquell mateix dia tindrà lloc el ple específic sobre reconstrucció, a petició de Ciutadans.
Del 7 al 9 de juliol se celebrarà un ple ordinari i una sessió específica sobre la gestió de les residències, sol·licitat per PSC-Units, els comuns, la CUP i el PPC, i del 22 al 23 de juliol tindrà lloc l'últim ple d'aquest període de sessions.
